Bon Nadal i Feliç 2011

Darrers entrenaments

He recuperat algunes fotos que, per sort, vaig copiar abans de perdre la càmara. Son dels darrers entrenaments BTT. Aqui van:

La primera és del dia dels tres pics i repico aborted per pajara. Al final van ser dos pics i vas que et mates.

Després poso la del dia després del tormentón on varem posar les bicis plnes de fang, varem trobar la riera de sitges plena i varem acabar de fang fins a les orelles. Va estar el dia de la triatló de Vilanova.


I acabem amb una foto del dia en que l'Edu, en un acte de valentía que l'honora, va saltar de la bici sense pensar en ell ni el la bici per salvar a un animaló de ser atropellat per un camió. Tot un heroi !!
I mireu-lo, com si no hagués passat rés.

A tope al V Raid Garrigues Extrem

Hola de nou Equipoooo !!!!

Dissabte 23 d’Octubre, aquest cop en Kenneth i jo, participem al Raid Garrigues Extrem, a les Borges Blanques, a les 07:20h “sincronitzats” arribem al punt de trobada, a la Escola Montserrat, descarreguem les bicis i les portem fins al pavelló, allà ens fam la recepció, recollim el road book i els pitralls… el núm 13, i vinga cap el cotxe a comentar la jugada i esperar a les 08:00 que ens facin el breafing.

Cap a les 08:00h, cap a dins del teatre on ens espera el Victor, que no vegis com s’enrrotlla el tio, i ens fa tot un resum, millor dit extra resum del que ens té preparat, al final a correcuita ens fan la demostració de com unflar un condó amb el cap, per la prova especial d’agilitat..

Sortim del teatre que ja portavem 30 minuts de retard sobre l´hora prevista i tots plegats a recollir el big sac i cap a la plaça a fer la primera prova “especial”.

Preparats, Llestos… “bozinazo” i vinga “m´encaixo” el condó al cap, i a unflar, unflar, unflar, de cop i volta tot un grapat de paparatzis que es fican davant meu a fotografiar… je je je…això va viento en popa, i…. “Pummm”, agarro al Kenneth a “caballito” i vinga.. takatá-takatá-takatá…..”a galop” fins a la primera transició, allà a correr tots dos “a tope” fins a la segona transició ( en aquest punt ja veiem que duiem una bona avantatge sobre els demes… encara no venía ningu.. ) i vinga obrim el big-sac, tots dos a dins, el Kenneth controlant els dos globos verds, i vinga.. un-dos, un-dos, un-dos, degut a la distància que teníem sobre el segon, per sort vam poguer fer un parell de mini-descansos i ja arribem a la tercera transició on ja toca explotar els globos i “Zaska” arribem els Primers…… Campions !!!!!!

Equipooooo ja tenim uns Medilast a la saka !!!

Bé, intentem recuperar com podem el ritme cardiac i cap al cotxe, a per la motxila, casc, guants, un trocet de pastis energetic, i a esperar la sortida.

09:32h, Victor despres de donar les últimes instruccións dona la Sortida, i començem amb la BTT i una Cronoescalada, de seguida ja descaten quatre equips que marquen un fort ritme, el Kenneth i jo decidim que no cal apretar tant, que aixó es molt llarg i tampoc estan tant lluny, i vinga anar pujant amunt, amunt i amunt… fins arribar al cap de 11 i pico kms al cim on fem el CC 1, i ens donen el mapa del Trekking ( 20 kms aprox ) , tením que fer el màxim possible i arribant al CC2 abans de les 13h sinó penalitzem…

I vinga el Kenneth de seguida amb el mapa a punt i un cop de bruixola… es un Lince !!!, i vinga a manar Edu cap aquí…. jo cap aquí, ara cap allà.. jo cap allà, s’acabat la pista.. .camp a través i “a rumbo” i vinga la 62 que diu??, Li dic Marge Pedra, doncs ha d’estar allà, i efectivament “claka” la primera ja la tenim…. ara tot a través i amunt cap a la 41, ara cap a la 82, per pistes i camps d’oliveres a traves, fins a la 50 en una bassa… i ara turó amunt amunt i amunt i mes amunt fins a la 90 “cota”, i vinga arriem avall que hem de trobar una carretera i cap a Cervià de les Garrigues on hem de fer el rapel, arribem i sorpresa estan el Xavi, amb el seu germà i el seu nebot i tots cridant Equipoooo !!! Em poso el arnés i vinga campanar amunt, valisa i rapel avall, molt xulu, però vinga ràpid que hem de fer més i no hem de passar de l´hora, Kenneth traçant la millor ruta fem la 61, la 70, la 91 ( que mira que estava amagada.. quin paio tu.. Kenneth ets un mega-crak ), i de cami de tornada marquem la 31 i la 30 . Arribem al CC2 dins de l´hora, encara no son les 13:30h, i entreguem la targeta.. 60 punts + 13 del rapel.

Ens donen tres mapes més i ara tenim fins a les 16:30h per fer aquest segon sector en Btt, on hi han punts obligatoris i punts opcionals, a part de les proves especials de escalada i patins en linea.

Arranquem el segon sector i vinga només començar.. baixem una mica i de seguida amunt a per la valisa, continuem sense perdre massa alçada i a per l’altre, i un altre… arribem a un punt alt on no hi havia ni camins ni corriols, aixó si… una vista impressionant i un munt de matolls i matolls, i el Kenneth rapid diu, hem de baixar com sigui i allà hem de trobar un camí, doncs apa els Això Raids amb les seves bicis “trepa-arrolladores” en busca del camí… como no.. allá hi era !!!!

I vinga directes cap a la valisa, entre valissa i valisa, vam fer algun que altre “achazo” a mes d’un equip… i un altre, que si en un arbre, que si construcció, i un altre fins que arribem al CC-3, on tenim que fer escalada, aquí el Victor tot sorprés ens pregunta si ja ho hem fet tot fins tant obligatories com opcionals, i li diem que si, i diu… ostieeee molt bé..va que aneu molt bé….

Kenneth que m’assegura i vinga amb l’arnes posat de nou, rocodrom amunt, i apa 13 puntets mes, ara toca la de patins… Upssss el Kenneth que s’escapava i jo que semblava un “pato mareao”, nois en aquella carretera no es podia patinar i a mes a mes amb tobogans ascendents… això es fa etern, fins que veiem que el primer i unic equip de moment havia fet els patins, a part de nosaltres, ja baixava de tornada i ens advertien que era tremendament perillós, per tant despres de veure el perill que supossava una caiguda, vam decidir carregar els patins al coll i amb les bambes cordades arribem fins a la valissa i tornem corrents xino xano fins al CC 4,

De nou amb la bici, a per la resta de valisses, un altre i un altre i un altre, el Kenneth les anava clavant totes totes totes, i de tant en tant us cridavem Equipooooo, ara toca fer una opcional que hem de baixar i despres tornar a pujat tot el que hem baixat… però val la pena son molts punts, i… a por ella !!!! anem controlant el temps i anem molt bé, va que ja ens quedan molt poques… ja estem molt a prop i tot es bastant pla, o sigui que plat gran i ras ras ras, les hem fet totes totes totes….fins arribar a les Borges Blanques i de nou a l’escola

(ummm quina oloreta de llonganissa…..) però punyetes encara no hem acabat…..toca entregar la tarjeta de btt i ens donen una de nova amb un mapa per fer la urbana… doncs vinga, bambes i a correr de nou, tenim 1 hora per fer-ho i donar tot el que ens queda… Ja només ens quedava un “xic” de força però suficient per fer tota la urbana, es feia llarga però a la vegada conscient que ens estavem superant…… AIXÒ RAID !!!!!

El Kenneth, de nou… calibrant al mil.limetre la millor ruta, i donant instruccions Edu en aquella casa, ara en aquella valla, ara al cap d’amunt d’aquelles escales, ara en aquest portxo, ara en aquella porta, ara Frontal i cap a dins de la tuberia…. ( Mecatxis en el Victor i tot el que …….”de bon rotllo eh”…però… que cabronnnnn ) surto tant rapid com puc de la tuberia i el Kenneth donant anims a tope i vinga dos mes i ja estem de tornada… doncs vinga sense parar a trote suau però trotant fins a la escola Montserrat on entreguem les targetes i apa ja tenim el Raid fet.

Pica-pica… mare de deu quines olives…. Bonisssssimesss !!!!! i la llonganissa… d’escàndol !!!!

Desde aquí… moltissimes gracies al pare del Victor per preparar aquest “tiveri” !!!!!

Dutxa amb aigua freda i al sortir… ostres ja han penjat les classificacions, i comforme ens anem apropant… els Komando Cerveza que ens diuen…. Machos.. haveis arrollado en todo !!!!

Carai que volen dir…. ???

Mirem les classificacions i….. :

1ers. En la Prova Especial de Agilitat

2ns. En la Categoria A2

En el tram de btt som els primers empatats amb punt amb un altre equip d’Elit

Recollim els premis i vinga cap a casa, però a l’endemà Kenneth que li va donar voltes i voltes, convençut de que teniem mes punts dels que ens havian ficat a la classificació, ens truquem, comprovem i efectivament.. no ens havien sumat els punts del rapel…

Per tant….. SOM CAMPIONS A2 i del campionat de Catalunya !!!!!!!

Aquest triomf està dedicat a tot l’equipo i en especial al nostre petit i benvingut raider Joaquim, que va neixer el passat dijous, i ja ha fet mes gran a la familia AIXÓRAID !!!!!

Una forta abraçada, I fins el proper !!!!

Edu.

La rogaining des de dins

Això si que és un bon reportatge.....equipooo!!!

Tancat Sortida

Impresiones previas

Sortida rogaining

Connexions:1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11

Arribant

Arribada!!!!

Rogaining Bacus del Vi 2010

+fotos

Espectacular dia el que vam passar el dissabte 16 a Pacs del Penedès. Vam disputar la segona edició de la Rogaining Bacus del Vi. Es tracta de trobar en 6h el màxim números de basises i el màxim de punts.

Aquest cop formem equip: Edu (orientator), Fran (El incansable), Kenneth (Calleja en la rogaining) i Xavi (organitzador entrenador). Vam sortir molt bé i vam acabar millor. La sortida en massa....espectacular, molta gent, però a la segona balisa ja pràcticament correm sols. Anem trobant totes les basises sense problemes. Inclús anem fent més de les que en un principi ens proposem. Això si, en algun moment anem de cul ;-).....coses de l'equipo....eh xavales.

En definitiva, l'Edu es va doctorar en orientació, no va fer ni fred ni calor, vam arribar 30min abans de l'hora, una organització molt bona, un recorregut molt encertat i com sempre, ens ho vam passar molt bé i vam riure molt.

EQUIPOOO!!!

Duatló de Núria 2010

+fotos

Otra vez el Equipooo reunido, solo un objetivo poner una x a otro acontecimiento. Esta vez el reto se presentaba en la Vall de Núria, una de las carreras de alta montaña míticas de nuestra tierra. La nueva aventura ,como siempre, nos trajo muchas risas y un disfrutar de los amigos y de la naturaleza. Esta vez teníamos un nuevo componente..... “la Fragoneta”, madre mía que fichaje mas bueno. Sábado 25 a mediodía quedada y hacia Nuria. Somos cinco en este viaje Kenneth, Meri, Edu, Vero y yo mismo. Llegamos con una temperatura digamos algo diferente, tememos que echar mano de los polares. Ya estaba todo montado y la primera sensación es de poca gente de no participación. Esa sensación desaparece cuando empiezan a repartir los dorsales, el ambiente estaba servido. Preparamos todo el material y por supuesto “ la Fragoneta”. El Domingo se levanta fresquito y el ambiente caldeado, muchos corredores habian llegado mientras dormíamos y esa misma mañana, el aparcamiento no parecía el mismo que la noche anterior. A las ocho daban la salida desde la plaza de Queralbs, nosotros como la mayoría puntuales y con los nervios y la meera propia de la espera de la cursa y con muy pocos grados. Salimos al disparo de una escopeta, yo creo que de balines, y los nervios se acaban, ahora solo toca pedalear. 11 kilómetros en BTT tienen la obligación de hacernos calentar las piernas y de abrir la cursa. Como era de esperar Kenneth y Edu en los primeros metros se abren paso entre el resto de bicicletas y cogen distancia sobre mi. Se hizo larga la puñetera subida, pero no me baje de la bici. Llegue a Fontalba donde me esperaba la transición y la subida al Puigmal. Todos me comentaban que el cambio de la bici al correr era muy duro, la verdad me encontré muy cómodo y sin dificultades. Al empezar el Trekking ,la verdad, pude coger un buen ritmo y empecé a coger posiciones. Mientras no dejaba de pensar donde estarían ya el resto del equipo. Comencé a perder ritmo y subiendo la primera rampa hacia la cima, me desmoralice un poco, llegue a pensar en dejarlo ya que sabía todo lo que quedaba. Entonces me acorde de algo que me dijo un amigo, “un paso mas es un paso menos que me queda para llegar”. Me llene de ilusión y ganas de nuevo. Llegue a la cima, que fresquito hacia madre, bebí un trago de Aquarius en botijo, diferente, y a bajar. No es corta la bajada, pero no se hizo eterna, halle el paso y me presente en el santuario en poco tiempo. Aquí volví a pensar en los demás y en quien había ganado la carrera, el tio ya estaría hasta duchado y yo tenía que regresar a Fontalba. Siempre engaña el dichoso camino ya que piensas que es plano...pues anda que no vas equivocado moreno!!!. No deja de subir el condenao. Yo y mis palos éramos uno, pim pam pim pam me repatia, así hasta que vi las bicis a lo lejos, la cursa se acababa, bici y meta. La bajada en bici fue de lo mas espectacular, velocidad, curvas, accidentes de otros participantes, incluso me permití la osadía de adelantar a 5 o 6 corredores, teniendo en cuenta que soy yo no esta mal!!. Me dolían las manos de tanta vibración y bajaba gritando como un loco pero sin bajarme de la bici, al llegar al asfalto sentí un gran alivio. En una curva antes de la meta estaban nuestras chicas esperando para fotografiarnos y dejar constancia de que estuvimos allí. Mil gracias guapas. Edu y Kenneth ya habían llegado. Kenneth rompiendo tiempos entre nosotros 4:49, Edu 5:08 y yo si me descuido no llego 5:44. Objetivo cumplido, la Duatló ya tiene X.

Gracias Equipo por otro finde de risas, amistad y buen rollo. Todo esto no tendría el mismo sabor sin vosotros. Los que no pudisteis venir físicamente también estuvisteis con nosotros.

Fran

Cap de setmana a tope! Orientació i BTT

Aquest cap de setmana ha sigut un èxit total.

Tot va començar divendres al 2on Trofeu d'Orientació El Catllar, quarta prova de la VI Copa Tarragona. 7km, 22 balisses, i com no, primera posició dels

Això Raid. Quim, 1er, i el Kenneth (6er) i el Fran fent una molt bon

a actuació.

Dissabte jornada de trabucs i aniversari del Quim a tope!!

Diumenge ens plantem a la III Cursa BTT de Canyelles. Un traçat dur, tècnic però molt entretingut. Ens ho passem molt bé i la Meri 3era en categoria femenina. El Quim (36) i el Kenneth (96) entre els 100 primers.

Que el ritmo no pare no pare no, que el ritmo no pare........

CARROS DE FOC EN 2 DIES

Serà tot un repte: fer els carros de foc en 2 dies. Els de l’oficina dels carros ens pregunten si som corredors perquè és un “tute” important. Encara tenim més ganes d’aconseguir-ho! Quanta gent ho haurà fet en 2 dies?

Totes les fotos dels Carros de Foc de l'Això Raid (18, 19 agost)

Dimarts a la tarda sortim de Viella cap a Arties: el Fran, el Quim (que es prepara per la Skyrunner de la setmana vinent), el Kenneth i la Meri. Pugem per estar a les 19,00 al refugi de Restanca, on sopem i dormim. D’allà, l’endemà a les 5,00h començarem el trekking per fer la primera etapa: Restanca-Josep Maria Blanc.

Ens llevem a les 4,30 per preparar-nos: vaselina als peus, esmorzar una mica, frontals, etc. A les 5,11 sortim del refugi per agafar el camí amunt fins al primer refugi: Ventosa i Calvell. No se’ns fa gens difícil aquesta primera etapa, tot i ser de nit, portem bon ritme, sense parar. Ens fa més respecte la propera etapa, el tan temut Coll de Contraix... ens n’han parlat tant i... tan malament que no parem de preguntar-li al Quim, que va davant de guia, quan falta per Contraix. Finalment, arribem al Contraix, les tan temudes roques immenses que poc a poc anem superant... Potser és que encara estem frescos, però no les trobem tan grans ni tan difícils com ens han dit.. veníem amb tanta por que ho superem sense dificultats... bé, la Meri, amb algun petit entrebanc perquè no li agraden gens aquests passos entre roques que has de saltar. Finalment arribem a dalt i ens adonem de l’espectacularitat del paisatge i de que realment és un pas difícil! Primera prova superada!. Ara ve la baixada... també ens han avisat que es fa llarga, llac rera llac, sembla que no s’arribi mai. Anem fent però se’ns fa etern fins arribar al proper refugi: Estany Llong. Els Carros ens donen el primer cop físic: necessitem menjar alguna cosa sòlida. El cos comença a demanar energia. Ens prenem barretes i complements perquè encara ens queda molt per recórrer.... Continuem amunt, el Quim sempre davant marcant el ritme i la resta seguint...veient allà a lo lluny el coll de Dellui que haurem de passar... poques paraules entre nosaltres, cadascú pensant en les seves coses, en si podrem fer-ho... l’objectiu és arribar a Josep Maria Blanc abans de les 19,00h per sopar i garantir que podem dormir allà.. però sabem que el ritme que hem portat fins ara serà difícil mantenir-lo. Aquesta etapa, de Llong a Colomina és molt llarga, no s’acaba mai.. en alguns moments ens costa mantenir el ritme, no tant pel nivell físic sinó psicològicament... es veu el refugi allà a lo lluny però sembla que no s’acabi d’arribar mai. Finalment arribem al refugi enmig d’una boira espessa i un vent que sembla que ens haguem transportat en un altre dia i un altre lloc... fa uns minuts feia sol i es veia tot clar... ara fa fred i no es veu què tenim al davant. A Colomina, una peça de fruita costa 3 Euros. Ens diu el noi que és que ho puja ell i per això aquests preus... tenim gana i poques ganes de continuar amb aquest temps... però ens queda l’última etapa: 2 colls – el pas de l’Ós i la collada de Saburó. Al sortir de Colomina ens trobem 2 nois que han pescat truites.. tan amunt!!! La muntanya no deixa de sorprendre’ns... El pas de l’Ós ens resulta més fàcil del que en principi ens semblava.. són com escaletes i anem pujant. Saburó i la baixada al Josep Maria Blanc ja és una altra cosa. Es veu el refugi com en una illa, és espectacular... però la baixada és eterna. Ens costa moltíssim arribar, però ho aconseguim. Abans de les 19,00 estem al refugi!! Els peus bé, excepte el Fran que té llagues per tot arreu i tot i el mal, ahí está ese tío!!!!! Hem trigat menys de 13 hores el primer dia, recorrent 32,5 km i amb un fort desnivell!

Per calmar els peus, els posem al llac del costat del refugi.. qué bé...! Sopem i a intentar dormir... sense deixar de pensar (alguna i algun) com ens ho farem al dia següent per acabar... no podrem seguir el ritme del primer dia... però ho donarem tot! Això Raid!

Al dia següent, sortirem a les 7,15 del refugi, després d’esmorzar. Decidim agafar la pista forestal que planeja per ajudar-nos mentalment a començar la jornada amb forces... La natura i el paisatge ens donen regals impressionants: veiem isards saltant i "bambies" entre el paisatge alpí i moltes marmotes a les roques. Quan trobem el túnel que ens comenta el Quim que està enfonsat i que cal anar pel costat, ens sentim les cames... 100 metres de pujada són massa durs i no hem ni començat l’etapa com qui diu... Sort que la pista planeja i quan puja ho fa suaument. Arribem poc a poc a la zona més turística del Parc d’Aigüestortes, amb molts taxis que pugen a la gent cap amunt. Arribem a Mallafré i el següent refugi està molt a prop.... Amitges. Ho fem relativament ràpid.. El Fran continua aguantant tot i les seves llagues... com deu patir! Proper objectiu: Saboredo. Haurem de superar algun coll, però ja caminem amb la inèrcia de qui no pensa, qui només vol assolir la propera fita i continuar endavant per acabar. Arribem al refugi de Saboredo on ens rebem uns rucs a la porta del refugi i unes 10 persones per fora prenent la fresca i menjant alguna cosa. Allà recuperem forces: mengem el nostre entrepà de nocilla, foto (quasi ens l’oblidem!!) i cap a Colomers. Superem el coll del tuc gran de sendrosa on ens trobem uns bascos amb els que petem la xerradeta, comentant com pot ser que una persona arribés a fer tot el trajecte en menys de 10 hores!!! Uff.... quina màquina...

Continuem, es veu el refugi en la distància, però com ja és habitual, es triga moltíssim a arribar... quan finalment arribem, estem contents, orgullosos d’haver arribat fins aquí perquè només ens queda la última etapa i ja veiem el final: Restanca està a prop. En algun moment les fites ens confonen, n’hi ha per tot arreu que ha anat posant la gent i de vegades no són els millors camins, però aconseguim trobar el camí i allà anem els quatre, pas a pas, a ritme, seguint. Ens apropem a dos colls que superem, no sense esforç.. quan ens falta poc per arribar a Restanca i just després de comentar la sort que hem tingut amb el temps, comença a ploure de valent. Ens parem per posar-nos els xubasqueros i continuem, una mica més a poc a poc... Hi ha blocs de pedres que ara rellisquen si no poses el peu bé... cada pas costa més perquè el cansament ja es nota i només faltava la pluja! Baixem per un camí que resulta ser el camí per on vam passar el primer dia de nit, però aquesta vegada sembla extremadament difícil i complicat, no recordem tants blocs de pedres ni tants entrebancs... tot era més fàcil... Ara cada passa pesa més i cada gota de pluja, en alguns de nosaltres, es confon amb alguna llàgrima.. només puc pensar en arribar, en acabar... sembla que estigui aquí, però encara no hem finalitzat... Ara sí, a les 19,15 arribem a Restanca, ja ha parat de ploure. Estem contents. Ho hem aconseguit!!!! En total, 24 hores per fer els carros de foc!

Només falta tornar al cotxe i cap a Viella, ens mereixem un bon sopar i un bon llit! El camí de Restanca al parking d’Arties se’ns fa llarguíssim... no arribem mai... Al final, cap a les 21,00 estem al parking.

Els Carros de Foc han estat una experiència inoblidable, una superació més mental que física i una espurna de motivació per preparar la Skyrunner... qui sap??!!

Classificacions i fotografies Far-O Nit

Ja teniu les classificacions i les fotos penjades!!!

Des de l’ organització volem agrair-vos a tots i totes la vostra participació.

Hem tingut molt bones sensacions i creiem que en general ho vareu passar bé i vareu gaudir dels recorreguts, d’això es tractava!

Esperem comptar amb la vostra presència a la segona edició, de la qual rebreu noticies tant aviat com li posem data.

Gràcies a tots.

Fran

--> Aquí teniu les fotografies de la FarO Nit

CLASSIFICACIÓ CURSA CURTA

CLASSIFICACIÓ CURSA LLARGA

Comunicat FarO Nit. Cursa d'Orientació

Última hora sobre la I Cursa d’ Orientació Far-O nit que tindrà lloc demà divendres a Vilanova i la Geltrú!

El punt de trobada serà la Platja del Far, a prop del xiringuito, hi haurà una carpa muntada, i:

Ø de 21h a 21:45h es farà l’entrega de dorsals,

Ø a les 21:45 es farà el breafing,

Ø a les 22h es donarà la sortida, que serà esglaonada (cada minut).

A l’arribada hi haurà avituallament perquè recupereu energies. I quan tothom hagi arribat es farà l’entrega de premis als primes classificats de cada recorregut.

Sobretot, no oblideu el material obligatori:

Ø Frontal

Ø Xiulet

Ø Mòbil

Si teniu qualsevol consulta/comentari, no dubteu en contactar amb mi.

I dit això... no oblideu els banyadors que la millor recompensa serà un bon bany a la platja.

Ens veiem aquesta nit!!

FarO nit. Cursa d'orientació nocturna

Amb motiu de la Festa Major de Vilanova i per tal d’ ampliar el programa de festes amb un punt esportiu, el dia 30 de Juliol a les 21:30 es celebrarà la primera cursa d’orientació nocturna FarO nit.

Hi haurà dos recorreguts: un curt per tots els que vulguin fer una passejada a la fresca practicant l’orientació i un altre més llarg per tots els que són més exigents i competitius.

El lloc de trobada serà La Platja del Far, al costat del Xiringuito Trillas. A les 20:45h es farà l’ entrega de dorsals pels corredors.
La sortida es farà esglaonada, cada dos minuts, ja que el recorregut és lineal.
La cursa llarga serà la primera en sortir i després ho farà la curta.

Al acabar hi haurà beguda per a tots i premis pels primers classificats dels dos recorreguts.
Després us convidem a banyar-vos a la platja.Per tots aquells que tingueu nens, no us preocupeu hi haurà “GUARDERIA” perquè estigueu tranquils mentre participeu.

El preu per participant és de 5€, a pagar el dia de la cursa. Les inscripcions es tancaran el dia 28 de Juliol. Per inscriure-us, heu d’enviar les vostres dades (Nom, Cognoms i recorregut) al e-mail franferreiro.vng@gmail.com

Doble podi al IV Raid Infernal Garriguenc

Per aquest raid repetim els equips de Tamarite – Això Raid format per Quim i Fran i Això Raid Merience amb Kenneth i Meri . A les 6,30 quedem a Vilafranca els quatre per anar cap a La Garriga. Es preveu un raid curtet, d’unes 4 ó 5 hores i no massa complicat.

Som uns 15 equips i sortim tots junts en bici per fer els primers 7 km. D’allà arribem a un control canvi on fem una orientació urbana consistent en preguntes... aquesta secció sí és de les més llargues del raid, però ens permet tenir una sensació de com deu ser la vila termal de la Garriga. Correm pel passeig, correm pel mercat on la gent ens mira una mica espantada, anem a mirar el nom del sant del poble a l’església i provem d’endevinar el numero de portes que es veu en una foto antiga , entre d’altres. La última balisa de la urbana està relativament a prop del control canvi, però situada a l’altra banda del riu. Com no sabem si baixa molta aigua i el riu es pot creuar, decidim donar tota la volta al polígon i travessar el pont. Quan ens adonem, ostres tu, els dos Això Raid hem fet la mateixa tàctica i resulta que no és la bona. El riu es pot creuar perfectament... Hem perdut bastant temps i posicions i el pitjor, resulta que veiem que molts equips ja han creuat pel riu...Així que ara només cal creuar el riu i ja estem al control canvi. Ara toca els 21 km de bici, per primer pujar i després baixar. A mitja bici, hi ha una prova de tir a l’arc... Primer tira la Meri, fa una diana! Guau!! Després el Kenneth i bastant bé, un groc i un blau... Marxem contents cap al control canvi que ara toca 1 km de patins.. fàcil... i després l’orientació específica pel jardí de Malhivern, on el Fran i el Quim ja havien fet una orientació nocturna aquest hivern, però clar, no havien vist res! Tornem al control canvi i ja només queden 5 km de bici i la balisa infernal!! Sabíem que ens mullaríem a la balisa infernal però ... no ens esperàvem arribar a un indret del riu on et diuen que has de saltar uns 3 metres per una cascada i que tranquil, que és profund... la primera sensació, quin fred!!! Després, s’està bé i tot.... Ja només queda la botifarrada i els premis. Sabíem que el Quim i el Fran feien podi, queden 3ers.. . el Kenneth i la Meri, sorpresa! Queden primers... Això sí que no ens ho esperàvem...!!

Per la nit, al Trapezi de Vilanova a veure espectacles i després soparillo d’equipooo improvisat!!

A veure si ens animem per anar al Urgellistan!

Equipooo!!!

Orientació a TV3

Ei Equipooo!!!

Ahir a TV3, no sé si ho vau veure, a Temps d'Aventura van fer un reportatge sobre orientació a Catalunya. Us deixo el link per si teniu temps o el voleu mirar. Va estar força bé. Surten els Ràfols, Serrallonga i com a més experimentats, la família Ferreiro ;-)

http://www.tv3.cat/videos/2915130/Orientacio

Això Raid!!

Raid Garraf 2010

Un any més ens apuntem 2 equips al Open Raid Garraf. Meri i Kenneth – Open Mixte : Edu i Fran – Open Masculí. Després d’una setmana plovent i fent mal temps... Dissabte ens fa un dia espectacular! Comencem amb patins..malament! Cal entrenar més patins...Sortim últims d’aquest sector ..però esperem anar recuperant. Després fem un tram de bici, Vilanova-Mas de l’Artís-Facu, on el Kenneth gairebé ni mira el mapa, té clar on anem! D’allà arribem a un control canvi i fem el trekking...A l’inici del trekking ens sorprenen unes bicis “trepadoras” dels nostres companys, l’Edu i el Fran: EQUIPOOO!!! Al trekking, passem molt a prop de casa, així que la zona és relativament fàcil i hi ha la temptació de fer un avituallament ràpid.. però ens reprimim! L’única balisa difícil ha estat una amagada en una cova/mina, que aquesta sí que ens costa.
Arribem al ràpel i després a l’escalada decidim assegurar fent la via fàcil. Si triguem més de 10 minuts en fer l’escalada, penalitzem. Ràpidament continuem el trekking i tornem a buscar les bicis per arribar a l’autòdrom de Sitges on fem una orientació específica lineal. Allà veiem una concentració de cotxes clàssics donant voltes al circuit.
Sembla que anem bé, dels primers. Agafem les bicis i pugem a Miralpeix.. ni provem fer la pujada que deu ser de més del 30% de desnivell i un cop a dalt i feta la balisa, baixem pel corriol fins a l’última balisa i cap a les pistes d’atletisme d’arribada. Total: 7 hores i fem podi: som els primers!!
1- Això Raid XTeam
2- Cambrils Raid Team
3- Ridicul X-Trem team

Com sempre, un raid ben organitzat en un entorn natural únic i diferent!

Per altra part, el nostre company Quim, amb el seu equip Sambari, també obté la primera posició en categoria Copa Catalana. Quin crack!

Classificacio Ginkama Extrem 2010

Adjuntem la classificació de la Ginkama extrem 2010, així com les fotos de l'esdeveniment.
Cal agrair la implicació de tot l'Aixo raid, club esportiu UPC Vilanova i sobretot, la dels participants ... els quals no van tenir recnça de remullar-se al mar o a la fossa de la pista americana fins i tot amb un temps més que advers.

DORSAL	NOM EQUIP	Puntuacio	Classificació
2	Escroto	596	Primer
7	Els señorets	596	Primer
6	S.P.N. Mecánico	590	Segon
9	Equipo Bipolar	474	Tercer
5	Fivi Power	452	Quart
1	Ravells	432	Cinquè
13	Teleautomaticos en accion	402	Sisè
10	Los mantas	398	Setè
12	natros	344	Vuité
11	Cuni City	321	Nové
3	Exit Olivs	318	Desé
4	Los xispas	32	Es retiren
8	Deutschländerwürstchen	0	Abandonen

http://picasaweb.google.es/raidxtream/GinkamaXtrem2010FestaDeLEsport#

TrekOrientació Poblet

Otro Domingo de madrugar, creo que no sería lo mismo ninguna de las cursas sin ese pronto despertar, no tendrían el mismo sabor. Lleno total de nuevo en la TREKO, 800 personas que participarán en diferentes categorias y niveles de dificultad.

Como años atras los de Vilanova haremos presencia. Esta vez en categorias diferentes, Quim en la Roja (30 Km), Fran en la Azul (14 Km), Jose Antonio en categoria Azul mascotas (14 Km) de este último su mayor objetivo rivalidar titulo, obetivo cumplido, subio al podium en tercera posición con la Valenta. Las chicas Neus y Vero se dierón un buen paseo por la categoria azul, bajo ese soletón de sentencia.

Quim consiguío la tercera posición, bien merecida, después de 30 Km duros, largos y ajustados con el resto de competidores que luchaban por el podium...Aupa Quim!!! Que estas hecho una Jabalí...Que tío, no se le escapa ni una.

Y yo, que digo de mi...pues la verdad, que como siempre la cague a la salida, me fui hasta Sebastopol y el quinta rotonda di media vuelta y volvi a empezar la cursa. Volviendo a la carrera ya no se me escapo ninguna baliza, una tras otra hasta meta. Corrí todo lo que pude pero en la salida ya perdí 17 minutos que no pude recuperar del todo, eso me costo el podium. Quede a tan solo un minuto y medio del tercero y a cuatro del primer clasificado. Un cuarto puesto que intenare mejorar en Santes Creus.

Fran

TrekOrientació Poblet

Open Raid Tamarite 2010. Èxit dels AIXÒ RAID

Aquest 10 d'abril els Això Raid XTream hem participat en el II Open Raid Villa de Tamarite amb uns resultats increïbles. Hem aconseguit ser 1ers en categoria Masculina (Això Raid 2- Quim i Fran) i 1ers en categoria mixta (Això Raid 1 – Meri i Kenneth).
El raid ha transcorregut en terres d'Osca, amb sortida a Baldellou i arribada a Tamarite de Llitera.
La sortida el dissabte és a les 8h. Sortim en estampida els prop de 20 equips participants per fer el trekking de 10km i 3 balises. Arribem a la primera de l'ermita i els Això Raid 2 fan el seu primer través i van fins als caiacs per la vora del pantà, mentres que els Això Raid 1, més conservadors, decideixen anar per camí. Els 2 arriben primers al caiac mentre que els 1 arriben 6ens.....mala elecció anar pel camí.
Al caiac 2 balises fàcils en 3km en un entorn impressionant. 8:30 del matí, sortint el sol, el silenci i uns voltors volant sobre nostre. Desprès del caiac els AR2 van primers mentres que els AR1 van 5ens.
La tornada del treking a Baldellou mateixa estratègia per als dos equips, amb aquest cop, diferent resultat. El través es massa llarg i ens trobem els dos equips picant la balisa 8 i ja arribem junts fins al campanar. Fem el ràpel el Quim i el Kenneth, un de cada equip, tot i que el Fran també puja el campanar......deu voler mirar el paisatge des de dalt...
Proper sector de bici 12km amb una prova d’escalada i una de tir amb arc a Castillonroy. El AR2 arriba a l’escalada i el tir amb arc 1ers mentre que els AR1 van 5ens. Els dos fem la via d’escalada V que bonifica 30min i el tir amb arc se’ns dona molt malament als dos equips. Creiem que els arcs estan mal muntats ;-)
Els darrers 17km de btt fan arribar a la penúltima balisa a 5 equips alhora. D’allí al pavelló els AR1 es fiquen 2ons i els AR2 3ers. Del pavelló trekking fins als patins on fem 3km en un polígon. Fem una prova especial de l tiro de la aplargata i a fer la última urbana de 5km. Dels patins sortim els AR2 2ons i els AR1 3ers.
Desprès de contestar les preguntes de la urbana arribem els 1-Cambrils Raid team a les 13:55, 2-els Això Raid 2 a les 13:58 i 3-els Això raid 1 a les 13:59. Desprès dels recomptes finals quedem 1ers en cada categoria.
Diumenge descans i dilluns a tornar a entrenar.
EQUIPOOO!!!

II Open Raid Cambrils 2010

Un any més l’Això Raid 1 (Meri i Kenneth) i 2 (Neus i Fran...però no la nostra Neus, una amiga de la Vero que esperem que torni... és una noia que promet) van estar presents al Raid Cambrils. La sortida a les 10h, relleus a la pista d’atletisme (cap de nosaltres salta les valles) i una urbana per estirar els equips. Després, la BTT fàcil riera amunt fins a Botarell, on deixem les bicis i fem el trekking on decidim anar a per totes ja que hi ha temps suficient. Arribats del trekking, veiem molt poques bicis i pensem que anem malament... anem a per les cordes de la plaça ( una escaleta metàl·lica i un ràpel) i riera avall fins al mar. Riera que no sabem que porta però fa una olor no gaire bona. Al mar, l’esport preferit del Kenneth: el caiac. Quina il·lusió que ens trobem a tot el EQUIPOOO!!! allà: l’Edu amb les nenes, el Xavi, la Vero i la Neus...La primera balissa la veiem enfonsant-se per pocs segons i el Kenneth està a punt de tirar-se per balissar fent submarinisme, i anem a per la a per la segona que està tocant a l'estret de Gibraltar. A l’acabar, la bici i riera amunt per finalitzar a les pistes amb un circuit de cordes.
L’objectiu era fer podi com l’any anterior. Quina pressió! El resultat: podi, però no primers, sinó tercers en categoria mixta (=1 tarta de Santiago menos de regal!). Tot i així, bon sabor de boca perquè hi havia molts equips i no pensàvem que féssim podi. El Quim, anava de SOLO, i finalment va quedar 2on. Aquesta edició va resultar més fàcil (orientació i duresa) que l’any anterior i a més, donava temps de fer totes les balisses en el temps establert, fet que no va donar joc a l’estratègia.
A per la propera!!
EQUIPOOO!! Això Raid!

Raid Fred 2010 a Castellterçol

Fotos

Divendres 26, a les 16:20h arribo a casa del Kenneth i Meri i acabem de carregar tota la resta de coses pendents per marxar, mentrestant desde Vilanova, Fran, Vero i Neus tenen que acabar de carregar també la furgo, recollir a Quim i ens trobem tots plegats.

Arriem direcció Vilafranca, agafar autopista AP-7 direcció Girona i cap a Castellterçol.

Arribem en poc mes d’una hora i un pico…. al Pavelló de Castellterçol, però no podem descarregar res fins que acabin les activitats, ens apropem a la biblioteca on ens fan la recepció, ens donen els primers mapes, la tarjeta de valisses, i les bosses i suadores de regal, deunidó quin munt de obsequis, i quin bon rotllo que transmeten tot el magnífic grup de gent del CEC . De camí de tornada cap al pavelló veiem a la plaça del poble que hi ha una grua amb la pala aixecada i unes cordes que penjen… (rient ens preguntem que punyetes ens faran fer aquí amb les cordes )

Fem el sopar d’equipo ( truites amb pa i oli i fuet de la terra ) i llestos de nou per apropar-nos a la plaça i fer la prova sorpresa que ens tenien preparada ( Quim agafa el seu arnes i el seu casc)…. La prova….res…. tan senzill com que dels tres components, un s´ha de lligar amb l’arnes i els altres dos l’han de arriar corda amunt fins que faci sonar la campaneta. Despres de riure i riure, i una mica de fred, ens arriba el torn i vinga Quim a lligar-se i el Kenneth i jo a tirar de la corda i aaamunt.. aaamunt.. aaamunt
La questió es passar-ho bé.. que carai !!!!

Tornem rapid cap al pabelló.. que tenim feina…. !!!!

Descarreguem bicicletes, tot el material i agafem puesto al pavelló per utilitzar com a box d’equipo i ala a unflar matalassos, treure sacs per dormir….
El mes rapid el Fran, que en Dos Segons, ja tenia muntada la Iglu…

Noissss a dormir que son les 00:00 h, i demà a les 06:00h ja enxeguen les llums !!!!

Efectivament dissabte, 06:00h i ens desperten les llums… (bueno hores abans ja havia algu que no podia dormir, entre els nervis, el fred i els “ronquidos” del fondo norte…) Doncs això ens aixequem.. esmorçem una mica de tot... sucs, donuts, pastis “kilian”…

I vinga a vestir-se, que si ens posem el maiot de maniga curta, que si de maniga llarga, que si samarreta térmica a sota, que no… que si… pero que carai….

QUE GUAPUS ESTEM AMB LA NOVA EQUIPACIO…. EQUIPOOOOOOO !!!!!!!!

Quan em dono compte el Quim i el Kenneth ja hi son a fora a punt per començar el Raid, els hi toca una primera orientació en Btt, encara es fosc, surten “fletxats” i vinga rapid cap a la furgo amb el road book d’assistencia cap al primer punt de trobada.

Arribem de seguida a St. Miquel del Fai, i a esperar, jo ja estic nerviós tinc ganes de començar ja, al cap de cop arriba el primer equip, al cap de poquisim arriba el segon… i... goita… ja venen….
ANEM TERCERS !!!! cridem tots Equipoooooo !!!!! Aquíííííí !!!!!

Quim es canvia de bambes per correr i apa ja estem a punt, recollim mapa del mini-parc, per balissar dos punts i ens tornen a donar un altre mapa, aquest si per la orientació, i vinga a correr amb el Quim…. com tira el paio !!!! amunt, avall, amunt, fins que de cop i volta diu, vinga un través que el camí està alla abaix, i si nois un través en el qual em deixo les cametes esgarrinxades, semblavem porcs senglars… sortim al camí i ens trobem amb un equip, i vinga corriol amunt amunt amunt.. els adelantem a mitja pujada i continuem amunt amunt, i ara ja ve baixada, ostres Quim es fa una torta de peu…. no vol para i continuem fins que sortim de nou a la carretera i ja d’arribada al punt on estaven tota la nostra assistencia… Quin subidon que m’agafa cada cop que veig a tots els membres de l’equip allà esperant i animant-nos, son genials… son magnifics, son… vull dir…. som el que som.. .UN EQUIPOOOOO !!!
( Xavi, et vam trobar molt a faltar….. però, també sabem que d’una manera també hi eres donant empenta i força a l’equipooooo… Al proper no faltaràs!!!! )

Vinga, tornem a cambiar de bambes i ara em toca amb el Kenneth, orientació en Btt, Fran em carrega la camelback d’aigua, menjo una mica de platan, un entrepanet de nocilla ( TENIM UNA ASSISTENCIA DE LUXE ), agafem bicicleta i vinga som´hi,
De seguida ja comencem amb pujades de nou, i vinga un balissa, un altre, arribem a on tenim que deixar la bici i pujar a dalt del cim per fer un rapel “a plom” Acollonant !!!
I quines vistes mes maques !!! Rapel i vinga baixada corrents fins a la bici, i a per un altre balissa i avall fins que arribem a la urbanització amb tram senyalitzat per l’organització i al final del poble està l’assistencia, jo arribo amb la roda del davant punxada, de nou subidon, i vinga cambiar-se de bambes, anims de tots, que si troçet de platan, que si xuxes a la butxaca que que ens fa falta, com estem. Jo ja començo a notar cansament a les cames, estiro una mica… i vinga. Ara ens toca tots tres a correr… la que ens espera !!!

Vinga bosc, corriols i mes corriols, i tot es amunt amunt amunt, el Quim que sembla que no es cansa mai, com puja el tio…. El Kenneth i jo doncs vinga animant-nos l’un a l’altre i admirant la fortalesa i espirit del Quim, res avui el Quim doncs aixo esta fent entreno… i reiem. Arribem a dalt i vinga, prova de punteria, bitlles, hi han 6, si deixes una, màxima bonificació, bueno deixem dos, o sigui que guayem 8 minutets. Mentrestant el Quim marcant la balissa segons les coordenades que ens donen.

I vinga de nou avall, avall, avall, avall, com a cabres, aquí adelantem de nou als Oxigen ( els que finalment van quedar primers ) marquem un parell de balisses mes i vinga avall avall, ara amunt amunt, ara torna avall, fins que malauradament de cop i volta m’agafa una rampa i haig de parar, ho sento companys, els Oxigen ens adelanten, i jo tinc que estirar la musculatura fins que recupero i vinga de nou a la marxa, com diu el Quim tenia el punt d’alerta … (aquel que si subes la rodilla mas arriba de la altura de los huevos.. rampa ). Acabem arribant a l’assistencia ja força cansats però conscients que encara ens queden dos trams més, de nou cambio de bambes per agafar la bici ara amb el Quim i a per la crono-pic. Tot l’equip en tot moment animant i donant forçes, el Quim que em diu venga campeon a por ella, i vinga “pistoletazo” i amunt, si amunt com puc, el Quim s’escapava i jo veia com les forces m’anavem fallint, volia recuperar però em costava, ara ens tornen adelantar els Oxigens a mitja pujada, per rematar el baixon. Marco balissa a mitja pujada i el Quim que no para d’animar-me, em diu vinga dos curves mes i ja hi som.. i si a mitja corva ja sentim els crits del Fran que ens estava esperant amb la camara fent fotos i animant. Jo que veig la recta i ja conscient de que em tocava el merescut descans, apreto les dents i arrio un esprint final espitjant i tot al Quim que arriba sempre amb un somriure.

Ja fos, deixo la bicicleta , abraçades i Fran moltissimes gracies per els estiraments a les cames, em va anar genial !!! Em fico l’anorac i ara ja si, mentres Quim i Kenneth acaben l’ultim tram em Btt, jo pujo a la furgo i cap al pavelló on m’espera una dutxa estupenda amb aigua calentona…. Que guai !!!!

Ja vestit de carrer i amb tota l’assistencia marxem cap a la biblioteca on han d’arribar el Quim i Kenneth. Al cap d’una estona, goita, ja hi son ells !!!! Equipooooo !!!!!!

Ja toca descans, ens fem uns automassatges, dormim una miqueta i com puc..m’aixeco del matalas i ara si a sopar tots plegats al pavelló. Macarrons de primer i mandonguilles de segon, i vinga a dormir aviat que demà “santornemi”.

A l’endemà a les 6h de nou amunt, tornar a esmorçar, sobretot ens vam acabar el pastis “kilian”, platan i vinga a vestir-se que hem de marxar en punt cap al poligon on comencen el Quim i el Kenneth amb el tram de btt, pero primer una carrera de sacs…

Jo amb l’assistencia, cap al punt de trobada, on han d’arribar, noto la musculatura carregada i decideixo sortir de la furgo a trotar una mica, estirar i escalfar per quan arribin, de seguida ja venen i ara ens toca tots tres a correr, de moment tot es mes o menys pla fins que el Quim visualitza el castell a dalt del cim on em diu… veus aquell castell oi… no cal que te diga nada mas verdad ?? El Quim tenia moltes ganes de tirar, pero el Kenneth i jo ja no estavem per festes, i anavem fent com podiem… arribem a dalt de tot del castell i alla nova prova de punteria ara amb una escopeta de balins mentrestant el Quim torna a marcar al mapa la balissa amb les coordenades que ens donen. I vinga a continuar corrents… la seguent balissa no la trobavem.. esclar havia desaparescut, l’organització dona l’ OK i continuem pel mig del bosc i de nou, amunt amunt, amunt ara avall avall avall, creuem rierols, fins arribar de nou a l’assistencia. Ara descansa el Kenneth i continuem el Quim i jo en un tram de btt, per sort meva es un tram bastant “assequible” tenint en compte les forces que em queden i encara no ha acabat aixo. Entre mig nova prova de punteria ara tir amb arc, tres fletxes i el Quim ja apretant Edu anem !!!!, rodar a tope i vinga arribem al pabelló de Castellterçol, i tots tres a fer una orientació urbana “ emmanillats” si si , tots tres lligats amb una corda a les mans, per tot el poble responent les preguntes, i de nou cap al pavelló, ara tots tres, a per l’ultim tram de bici, i vinga sortim del poble i de seguida ja sabeu.. pujada pujada i mes pujada, bicicleta a coll, fins arribar al cim on tenim nova prova de punteria bitlles, i ara anem planejant fins trobar un altre punt alt on tenim que fer un petit rapel i va nois que ja queda menys, ja comencem a veure algo de baixada, baixada i baixada, una mica de tobogans mes i ara ja si reconeixem la pista per on ja sabem que es pla i practicament acabem el Raid… vinga plat gran i a tope !!!!! A dar todo lo que nos queda !!!!

Fins que feliços, contents, “sanos y salvos” arribem tots tres al Pavelló i aquí finito.

Abraçades d’equipoooo, d’assistencia, i apa a la dutxa que ens ho hem guanyat !!!
Ja una mica recuperats, recollim tot el material del pavelló fins que arriba l’hora de dinar, macarrons de nou, avui si que podem veure vi amb gaseossa… Olééé, i de segon cuixetes de pollastre, de postre iougurt de mató i ara si que s’apropa l’hora…..
L´hora de la entrega de premis, primer els de la foto mes original, despres els del open raid, i per ultim la nostra categoria, comencen….Tercers… Els del Cambrils Raid Team, jo aquí ja em pensava que haviem fet quarts i que res de res.. i ves per on diuen…SEGONS… AIXO RAID !!!!!!!!!, suposso que la meva cara ho deia tot, flipava en colors, vaig picar de mans amb el Fran, Kenneth i Quim i vam anar directes a pujar al podi… El meu primer Podi…. i primers van quedar els Oxigen.

I despres de tot això, vull recalcar el detall fantastic que van tenir la magnifica gent del CEC Centre Excursionista Castellterçol, en obsequiar a totes les femines participants dels dos raids, amb una bonica flor…. Aupa aquestes raiders femines !!!!
Va ser un detall d’admirar… si senyor, per treure’s el barret.

Agrair una i mil millons de vegades mes, a tot el meu equip, VERO, FRAN, NEUS, QUIM, MERI, KENNETH i XAVI, la vostra acollida, el vostre carinyo, la il.lusió, els anims, la assistencia, el companyerisme, el bon rotllo….. que carai US ESTIMOOOOO

Gracies a Vero, Fran, Neus i Meri per la vostra assistencia, no hi ha cap millor

Gracies a Neus i a Vero, per les magnifiques fotos

Gracies a Quim i a Kenneth per deixar-me gaudir del privilegi de correr amb vosaltres

Gracies a Xavi, per fer realitat tot aquest projecte d’Equipoooooo

Una grandissima abraçada i fins el proper raid.

PD : Ei tením que fer un sopar per sortejar tot el material obsequiat amb l’equipooooo.


Edu.
www.merience.com

La Talaia, cursa de muntanya 2010

El proper diumenge 18 d'abril de 2010, al matí,10:00h, tindrà lloc la cursa de Muntanya de la Talaia. En aquesta edició, la setena, la cursa consisteix novament en dos recorreguts de 10km i 21km amb sortida i arribada al Camping Vilanova Park.

+info:
Cursa de Muntanya de la Talaia

Activitats nocturnes

Ahir el Quim i el Fran van fer activitats nocturnes... pero no us equivoqueu, aquesta vegada no eren cubates el que portavem a les mans... sino un mapa! Molt divertida la cursa nocturna. El Fran, al seu recorregut tot un mestre... tirant del grup, aqui un corriol, aqui un marge, aqui la balisa! Al final, al mig de la taula, tot un campio per ser la primera nocturna. El Quim, sense presio, va fer totes les balises, però no va seguir l'ordre establert (que era una mica complicat d'entendre i s'havien de picar algunes balises 2 vegades) aixi doncs de la posicio 8 va baixar fins a la 10.

Vam anar amb la furgo del Ivan, i tambe va venir el Isra... a la foto sortim tots 4 amb el campio! quin paio!

El proper dimecres, si tot va be, sant tornem-hi!

Esqui a Baqueira

+ Fotos...

Aquest cap de setmana l'Això Raid ha estat disfrutant de la neu, del menjar i la companyia a la Vall d'Aran. Les competicions s'apropen.....a entrenar!