lunes, 16 de abril de 2012

Raid SQM X-Races


El passat dissabte 14 d'abril, el tercer raid de la temporada però el primer de la lligueta X-races.
Aquest cop a Sant Quintí de Mediona, el II OPEN RAID X-RACE PENEDÈS X-TREM (SQM), organitzat per Naturetime (www.naturetime.es). L'equip està format per la Meritxell Martell i el Kenneth Colell.

Sortim a les 9:30 a fer una orientació urbana de 3km per relleus (4 balisses cadascú). Ho fem força bé i sortim dels primers a fer la BTT de 15km i 300mts D+. Una BTT ràpida on has d'escollir molt bé les balisses, en format score, per no perdre molt temps. Les fem totes...anem bé.

La propera secció, un tresc de 10km, 300 D+,  amb barranc i 2 ràpels per la zona de Canaletes, amb uns gorgs i una riera espectacular! Ens deixem una balissa opcional, ja que no volem anar perdent temps.

En aquest moment, anem bé físicament i només ens hem deixat una balisa...gas! i a seguir!

Una altra secció de BTT, 12km i 300mts D+, bona ruta escollida tot i que per temps decidim deixar-nos la última balisa opcional per arribar amb temps a l'orientació específica de Torrelavit.

Aquesta especial la fem perfecta, les clavem totes i ho fem molt ràpid tot i que el ritme ha baixat donada l'alçada del raid...i les forces que comencen a faltar.

Darrera secció, 18km i 300m D+. Sembla una secció ràpida, però donat que és l'última i el fort vent, fa d'aquesta secció la més dura. Arribem justets de temps a la última balisa que està al castell de Sant Quintí de Mediona. Estem pujant quan decidim deixar-la i anar cap a meta. Arribem a les 17:42...3 minuts abans de tancament. Potser haguéssim arribat....potser no. 
Tirolina especatular i final!!!! Ara només falta la última prova, fer-se la botifarra i que no te la pispin si et despistes! ;-)

Finalment hem quedat 7ens, 2on mixtes, en categoria Èlit (tot i que a èlit Xraces no hi ha categoria mixta ni bonifica el component femení... però així ens autoanimem!!!) 
Molt contents, i la Meri, tota una raider èlit......

Felicitar als Haglofs 1 i 2 per la seva victòria i als Medilast 3ers. Són uns crack!

Com sempre molt bona organització per part de Naturetime i els col·laboradors, sobretot els del barrabc que segur van acabar refredats....



domingo, 1 de abril de 2012

El raid dels sentiments i les emocions


El raid Crisalida a Camporrells ha sigut molt especial per diversos motius. Camporrells és el lloc on estiuejava quan era petita, durant molt anys, amb els meus cosins, i tinc molts bons records. Quan vaig veure que s’organitzava a Camporrells, no vaig dubtar en que havíem d’anar. 

Dissabte al matí vam fer un raid curtet de 37 km amb secció de trekking, patins, btt, escalada, urbana i ràpel al campanar. Vam quedar en segona posició i vam guanyar un trofeu genial, un mosaic fet a mà per nens disminuïts psíquics. Això va ser especial...Ens va colpir veure arribar un tàndem amb el guia, en Triki, company de l’amic Txakal del Rocko Almenar, i un noi cec i sense braç, el Jean Pedraza, que van realitzar exactament el mateix raid que nosaltres. En Jean va insistir en que volia també ell rapelar al campanar. Quan van arribar al final del raid, l’ovació més gran d’aquell dia la va tenir aquest equip. Un exemple de superació personal i tenacitat, de la que hem d’aprendre molts.

Jean Pedraza rapelant al campanar de Ccamporrells. Increïble!
Vam tenir encara més emocions per la tarda... En Joan i la Mercè, del Tamarite Ski Club, havien organitzat un raid per gent amb discapacitats i les persones que havíem competit pel matí podíem quedar-nos per la tarda a fer equip amb els discapacitats. El Kenneth va anar amb l’Aleix i la Meri, amb l’equip del Diego Ballesteros i l’Ana. L’Aleix és un noi de 19 anys que viu amb cinc nens més i el Jacinto, el seu pare d’acollida i el fundador i president de la fundació Crisalida. 

Ja quan vam conèixer el Jacinto divendres a la nit i ens va posar un plat a taula i va compartir els seus somnis amb nosaltres, ens va frapar la seva història i la dels nens. Vam conèixer que l’acollida és més que una forma de vida, són emocions, sentiments i somnis fets realitat. Vam formar part per uns moments d’una cosa més que una família i una fundació que intenta ajudar a disminuïts psíquics que no es valen per sí mateixos. 

El dissabte, fent el raid amb tots ells, compartint molts moments durant el dinar, la preparació del seu raid de la tarda, quan ens van animar pel matí en el nostre raid... ens vam adonar que aquell dia el recordaríem tots nosaltres tota la vida: l’Aleix, el Martí, l’Eduard, l’Alberto, l'Alex, la Diolinda, el Jacinto, la Tere..... (seria una llista llarguíssima i malhauradament, ens oblidem noms....)

Quan vaig acompanyar al Diego en la seva orientació urbana per Camporrells, em vaig adonar que la vida et pot canviar en segons, com a ell, un accident de cotxe que et deixa en cadira de rodes per tota la vida. Però vaig comprendre que el valor, la valentia, les ganes de superació fan que el Diego vegi reptes on uns altres només veuen obstacles i dificultats. Quan vam fer el sector de bici tots tres, amb la seva companya, l’Ana, em vaig adonar que hi ha gent que viu pensant en les traves que et posa la vida, altres, per contra, com aquesta parella, treballen junts per superar aquestes traves. www.delaexpoalasolimpiadas.blogspot.com

El Kenneth i l’Aleix van quedar primers. Com va dir el Jacinto, el somriure de l’Aleix aquell dia (i el de tota la resta de participants de fet) val més que qualsevol victòria, podi, resultat o trofeu, i no té preu.
1ers Classificats Open Raid Crisalida Iniciació. Aleix i Kenneth (Gracias Diego Ballesteros por la foto!)


Aquest dissabte van aflorar sentiments de solidaritat, de compartir, d'amistat, valors que fa temps que s'han oblidat...hem pogut conèixer persones que admirarem a partir d'ara i estem segurs que els nostres camins es tornaran a creuar. Hem experimentat, i li prenc al Jacinto les seves paraules, "la màgia dels sentiments".
Sortida de la tarda al Open Raid Iniciació




lunes, 26 de marzo de 2012

Primer raid de la temporada: Vall del Llèmena



Com ve sent habitual en aquest raid, arribem els primers a formalitzar la inscripció el divendres al vespre. Ens rebem els organitzadors i ens expliquen alguna novetat: el barranc, que sempre està sec, aquesta setmana no ho està...Bé, a veure quin raid ens espera.. Almenys aquest any tindrem bon temps.

Pel matí, cap a les 7,00h, ja han arribat la majoria d’equips. Uff... hi ha nivell... competidors en raids mundials, campions de raids, de curses de muntanya!!... Farem el que podrem i a disfrutar!!!

El raid està ben muntat perquè després dels primers 12 km de btt, hi ha un punt base a partir del qual decideixes quines seccions vols fer. Això és estratègia! Les opcions són 37 km de btt 1300m desnivell, 14 km de trekking inclòs un barranc i un ràpel de 80 metres, 4 km de riuing, 9 km de run& bike, 6,5 km orientació específica. Com que ja ens han avisat que al barranc ens podem arribar a mullar fins a les aixelles, decidim deixar-ho per quan faci més solet. Hem sortit amb la btt a les 8,00h a 4ºC!!! Per tant, decidim anar per l’específica primer, després el trekking + barranc+ ràpel... La primera balisa, a rumbo la clavem. La segona...costa bastant més, fem camp a través pel frondós bosc humit típic de terres gironines... és complicat tirar enrere i tirar endavant, però sobretot ens deixem la pell de braços i cames!!! Ui, ai, ui, ai.... però tirem amunt fins trobar un camí i la segona balisa. Continuem bé fins el barranc... i toca mullar-se! Després al ràpel, com sempre, cues i espera... 1h 40 minuts però després és guay això de deixar-se anar 80 metres! I continuem les seccions: run&bike (pobre Kenneth que m’ha de portar de bulto a la bici.. i quan no pot més ha de córrer!!) i riuing. Finalment ho hem fet tot menys la btt, no ens hagués donat temps i ens han dit que és força dura. Falten els patins, gairebé 10 km per carretera.. Com pateixo!!!! Em cauen les llàgrimes...

Arribem a meta, falta tir amb arc i això s’ha acabat. Valoració: primer raid, durillo, però contents. Classificació: és lo de menys...

domingo, 29 de enero de 2012

THE WILD BOAR ROGAINING


Dissabte 21 de gener 2012

Sortim de Lleida cap a l'Espluga Calba. Sort que en pocs km ja no hi ha boira i surt el sol. La meva primera rogaining i segurament la més concorreguda i internacional de les nostres contrades: la Wild Boar Rogaining. Hi ha equips de República Txeca, Finlàndia, Navarra, País Basc, Illes Balears, etc. Seran 6 hores d'orientació, intentant trobar el màxim de les 45 fites amb el mínim temps. Aquí, l'estratègia és bàsica!! guai!!

Quina il·lusió trobar les cares conegudes dels raids: els Häglofs, en Quim, en Victor, els Ariprot, la Txell, els Comando Cerveza...i a riure una estona abans que ens donin la sortida!! Després d'1km i mig neutralitzat fins a la sortida, marquem mapa i ja hi som... en Kenneth orientant amb la bruíxola al dit i la Meri seguint... i així, més de 5 hores i mitja. Error: ens hem deixat rellotge, haurem d'anar mirant el mòbil o preguntant l'hora a qui ens trobem. Quin fallo!

Al principi molts equips coincidim a les mateixes balises, però a mida que passa el temps, hi ha estones que correm sols... Fa dies que deia que volia fer tirada llarga i el Kenneth m'ho anava recordant quan portàvem ja 4 hores...!

Anem fent balises fins que arribem a l'altra banda del mapa en 3 hores, cal anar tornant... el Kenneth és un crack i totes les balises les trobem molt ràpid. N'hi ha alguna però que ens costa més.. alguna que quan arribem trobem uns 3 equips buscant i dient-nos que molts han abandonat perquè no la trobaven... Nosaltres la trobem relativament ràpid. És tan emocionant quan trobes cada balisa i la cliques... i a per la següent!

Quan va sent l'hora d'arribar a meta cal decidir, en fem una més? si la fem ens arrisquem a arribar tard a meta i la penalització és superior al punt de la balisa... així que cap a meta... trotant... que comença a refrescar!

I finalment el millor del dia: soparillo en família, "mesclum de carns amb seques", amb un pa de pagès boníssim i esperar classificació i premis als companys de Häglofs (3ers). Molt bé, son uns cracks... Nosaltres no ho hem fet malament, 8ens de la nostra categoria (mixte senior)... no està mal entre 250 equips dels millors del món.

I ara a esperar la propera!



sábado, 26 de noviembre de 2011