Per fi m’he estrenat en un Raid “oficial” , tenia moltes ganes perque la resta de l’equip ja havia començat la temporada, i a més, amb molt bon peu, quin equip que tinc !!!!!Divendres ja van arribar els nervis, son les 9 de la nit i encara haig de preparar tot el material, que si la motxilla, la brúixola, el casc, guants, la bici, uff, caixes per aquí, caixes per allà… ( estic de mudança i no se on tinc les coses… aprofito per entrenar la orientació…. aquesta maleta si, aquesta no, aquesta caixa no és, serà la de sota… )
Truco al meu company Xavi, ei com ho tens tot tu ?? Porta barretesssssss !!!!! i quedem a les 07:30h a la benzinera, punt de trobada.
Uff, les 10 de la nit, i encara tinc que passar per casa del Fran i la Vero a recollir el buit per demà. Ja vaig tard !!!!
Entre sopar a casa de ma germana i anar cap a casa, ultima repassada, se’m fan les 12 de la nit. A dormir corrents que demà ens espera una de bona.
Amb els nervis no dormo massa, i a les 6 del matí, amunt amb una dutxa ràpida, trucada al Xavi, i ràpid a l’altre pis a recollir la bici.
Son les 7:30h i enxeguem cap a Moja, que falta gent !!!!
Arribem a Moja i de seguida localitzem a la Meri i el Kenneth, ja força experimentats en Raids, es nota, com ho tenen tot organitzat …. Quina Parelleta tú !!! Això Raid!!
Passem control amb el Ricard, i el Xavi només obrir el sobre i veure el mapa… Xap… Això serà dur… molt dur….
Sortim a les 9 del matí i vinga orientació urbana per Moja, corre per aquí, córrer per allà, conta quants arbres… espera espera que allà hi han més…. I les peces de ceràmica de color verd… vaya tela… d’arribada al punt de sortida un altre cop i ja veus al Ricard apretant… vinga collons tant d’entreno, si aneu els últims…. Orientació corrents per la muntanya, vinga a on som ???? marquem la primera, i la segona ja s’entravessa…. Al cap d’una estona ens trobem de cara amb la Meri i el Kenneth, quina busqueu ?? Ostres si no es per aquí, esta a l’altre punta…. Merda la he cagat… ho sento Xavi, amb això em bloquejo una mica, menys mal que el Xavi em fa sortir endavant i agafar el rumb de nou…. Vinga ara anem més bé…. Ostres el Xavi ha caigut, ja patia per la seva mà esta recent operat i porta una placa de Titani, parem per a que es posi les proteccions i vinga de nou.
Tornem a Moja per agafar ja les bicis, ara orienta el Xavi, cap aquí cap allà, fins arribar a la paret on hem de fer el ràpel amb la bici. Ens la lliguem a la motxilla i vinga corda avall…. Deunidó el corriolet amb la bici al coll per tornar a agafar la pista que ens portaria direcció a Daltmar, pujem i baixem el Tres Partions i a localitzar en quin punt de la urbanització es troba el Control Canvi. Sorpresa, el Quim i el seu equip ja van de tornada… Quins super-homes tu!!!
Bé, deixem la bici i vinga tornem a córrer, ara oriento jo, menys els primers minuts en els quals vaig començar a córrer sense estudiar bé el mapa, sort que el Xavi em diu, Edi segur que anem bé i mirant mirant anàvem en direcció contrària, però bé, de seguida em poso les piles i les vaig clavant una darrera de l’altra, i a bon ritme i amb els elogis del meu company Xavi, Gracies por tots els teus ànims !!!!
Això si, tot el que es llegia Barranc al mapa, diu el Xavi que es Barraca ….. upss
suposo que deuria ser culpa del boli que ens van regalar al Raid….a part dels mitjons!
Vinga, un cop localitzat el ditxós pou, cap a la última barraca i cap al control canvi de nou, i fletxats cap a Vilanova que ens espera el Kaiac…. No veiem ni els semafors vermells tu, vinga a l’aigua, de seguida ja sentim el crit de guerra Equipoooooo !!! Són el Kenneth i la Meri que ja tornen, mentres tant nosaltres.. Zigazaga Zigazaga i vinga a riure, no havia manera d’anar drets, però bé, tot i aixó, la tornada va ser molt ràpida. Ara si eh Xavi !!!! Quina paciència la del meu company, diu que faig mes força amb un braç que l’altre… i quin …. Jo que sé ….
Tornada en bici amunt cap a Casa Alta i vinga anem adelantant algun que altre equipillo, però nois, el pitjor esta per arribar, ja comencem a notar que afluixen les forces, que el fred ens envaeix el nostre cor, que la soledat s’apropia de la nostra ment, i t’adones que en aquest punt s quan realment necessites el suport del teu company per superar una a una totes aquestes adversitats. Gracies de nou Xavi per estar aquí.
Cometo un greu error que es no agafar el corriol correcte i baixant....baixant...baixant... Xavi: estem baixant massa. Fins que ens tornem a situar al mapa i ja no queda més remei que agafar la carretera del “pantano” i arribar a Castellet, Torrelletes i de nou plantejar la estratègia. Què fem? Pleguem? no pleguem?… el Xavi ho tenia clar, ara ja toca continuar peti qui peti…. i vinga a pel Mas Pigot. Diu que la balisa està a COLUMBARI,,, que collons es un Columbari ?? Buscant buscant al final la troba el Xavi… si senyor !!!
Però amb la pluja, fosc que ja ni ens veiem entre nosaltres, ens queden quatre balises però ja no ens queda més remei que Retirada… i per la carretera xino xano fins a Moja.
En arribar ens trobem a la resta de l’equip allà, Meri, Kenneth, Fran, Vero i Neus, ens esperava una botifarreta calenta que amb el fred que teníem la vam deborar en un tres i no res… deunió quin fred que vam passar esperant però va valer la pena ja que el nostre Quim estava per arribar en la maxima categoria i como no, guanyant que es el que més sap fer.. . Quin tiu, es d’una altra galaxia.
És un raider amb majúscules, moltes felicitats Quim !!!!
Vull felicitar a tot l’equip, perquè són genials,
Una abraçada Això Raid !!!
P.D. Fins el proper Raid.
Eduard.
No hay comentarios:
Publicar un comentario