Raid Fred 2010 a Castellterçol

Fotos

Divendres 26, a les 16:20h arribo a casa del Kenneth i Meri i acabem de carregar tota la resta de coses pendents per marxar, mentrestant desde Vilanova, Fran, Vero i Neus tenen que acabar de carregar també la furgo, recollir a Quim i ens trobem tots plegats.

Arriem direcció Vilafranca, agafar autopista AP-7 direcció Girona i cap a Castellterçol.

Arribem en poc mes d’una hora i un pico…. al Pavelló de Castellterçol, però no podem descarregar res fins que acabin les activitats, ens apropem a la biblioteca on ens fan la recepció, ens donen els primers mapes, la tarjeta de valisses, i les bosses i suadores de regal, deunidó quin munt de obsequis, i quin bon rotllo que transmeten tot el magnífic grup de gent del CEC . De camí de tornada cap al pavelló veiem a la plaça del poble que hi ha una grua amb la pala aixecada i unes cordes que penjen… (rient ens preguntem que punyetes ens faran fer aquí amb les cordes )

Fem el sopar d’equipo ( truites amb pa i oli i fuet de la terra ) i llestos de nou per apropar-nos a la plaça i fer la prova sorpresa que ens tenien preparada ( Quim agafa el seu arnes i el seu casc)…. La prova….res…. tan senzill com que dels tres components, un s´ha de lligar amb l’arnes i els altres dos l’han de arriar corda amunt fins que faci sonar la campaneta. Despres de riure i riure, i una mica de fred, ens arriba el torn i vinga Quim a lligar-se i el Kenneth i jo a tirar de la corda i aaamunt.. aaamunt.. aaamunt
La questió es passar-ho bé.. que carai !!!!

Tornem rapid cap al pabelló.. que tenim feina…. !!!!

Descarreguem bicicletes, tot el material i agafem puesto al pavelló per utilitzar com a box d’equipo i ala a unflar matalassos, treure sacs per dormir….
El mes rapid el Fran, que en Dos Segons, ja tenia muntada la Iglu…

Noissss a dormir que son les 00:00 h, i demà a les 06:00h ja enxeguen les llums !!!!

Efectivament dissabte, 06:00h i ens desperten les llums… (bueno hores abans ja havia algu que no podia dormir, entre els nervis, el fred i els “ronquidos” del fondo norte…) Doncs això ens aixequem.. esmorçem una mica de tot... sucs, donuts, pastis “kilian”…

I vinga a vestir-se, que si ens posem el maiot de maniga curta, que si de maniga llarga, que si samarreta térmica a sota, que no… que si… pero que carai….

QUE GUAPUS ESTEM AMB LA NOVA EQUIPACIO…. EQUIPOOOOOOO !!!!!!!!

Quan em dono compte el Quim i el Kenneth ja hi son a fora a punt per començar el Raid, els hi toca una primera orientació en Btt, encara es fosc, surten “fletxats” i vinga rapid cap a la furgo amb el road book d’assistencia cap al primer punt de trobada.

Arribem de seguida a St. Miquel del Fai, i a esperar, jo ja estic nerviós tinc ganes de començar ja, al cap de cop arriba el primer equip, al cap de poquisim arriba el segon… i... goita… ja venen….
ANEM TERCERS !!!! cridem tots Equipoooooo !!!!! Aquíííííí !!!!!

Quim es canvia de bambes per correr i apa ja estem a punt, recollim mapa del mini-parc, per balissar dos punts i ens tornen a donar un altre mapa, aquest si per la orientació, i vinga a correr amb el Quim…. com tira el paio !!!! amunt, avall, amunt, fins que de cop i volta diu, vinga un través que el camí està alla abaix, i si nois un través en el qual em deixo les cametes esgarrinxades, semblavem porcs senglars… sortim al camí i ens trobem amb un equip, i vinga corriol amunt amunt amunt.. els adelantem a mitja pujada i continuem amunt amunt, i ara ja ve baixada, ostres Quim es fa una torta de peu…. no vol para i continuem fins que sortim de nou a la carretera i ja d’arribada al punt on estaven tota la nostra assistencia… Quin subidon que m’agafa cada cop que veig a tots els membres de l’equip allà esperant i animant-nos, son genials… son magnifics, son… vull dir…. som el que som.. .UN EQUIPOOOOO !!!
( Xavi, et vam trobar molt a faltar….. però, també sabem que d’una manera també hi eres donant empenta i força a l’equipooooo… Al proper no faltaràs!!!! )

Vinga, tornem a cambiar de bambes i ara em toca amb el Kenneth, orientació en Btt, Fran em carrega la camelback d’aigua, menjo una mica de platan, un entrepanet de nocilla ( TENIM UNA ASSISTENCIA DE LUXE ), agafem bicicleta i vinga som´hi,
De seguida ja comencem amb pujades de nou, i vinga un balissa, un altre, arribem a on tenim que deixar la bici i pujar a dalt del cim per fer un rapel “a plom” Acollonant !!!
I quines vistes mes maques !!! Rapel i vinga baixada corrents fins a la bici, i a per un altre balissa i avall fins que arribem a la urbanització amb tram senyalitzat per l’organització i al final del poble està l’assistencia, jo arribo amb la roda del davant punxada, de nou subidon, i vinga cambiar-se de bambes, anims de tots, que si troçet de platan, que si xuxes a la butxaca que que ens fa falta, com estem. Jo ja començo a notar cansament a les cames, estiro una mica… i vinga. Ara ens toca tots tres a correr… la que ens espera !!!

Vinga bosc, corriols i mes corriols, i tot es amunt amunt amunt, el Quim que sembla que no es cansa mai, com puja el tio…. El Kenneth i jo doncs vinga animant-nos l’un a l’altre i admirant la fortalesa i espirit del Quim, res avui el Quim doncs aixo esta fent entreno… i reiem. Arribem a dalt i vinga, prova de punteria, bitlles, hi han 6, si deixes una, màxima bonificació, bueno deixem dos, o sigui que guayem 8 minutets. Mentrestant el Quim marcant la balissa segons les coordenades que ens donen.

I vinga de nou avall, avall, avall, avall, com a cabres, aquí adelantem de nou als Oxigen ( els que finalment van quedar primers ) marquem un parell de balisses mes i vinga avall avall, ara amunt amunt, ara torna avall, fins que malauradament de cop i volta m’agafa una rampa i haig de parar, ho sento companys, els Oxigen ens adelanten, i jo tinc que estirar la musculatura fins que recupero i vinga de nou a la marxa, com diu el Quim tenia el punt d’alerta … (aquel que si subes la rodilla mas arriba de la altura de los huevos.. rampa ). Acabem arribant a l’assistencia ja força cansats però conscients que encara ens queden dos trams més, de nou cambio de bambes per agafar la bici ara amb el Quim i a per la crono-pic. Tot l’equip en tot moment animant i donant forçes, el Quim que em diu venga campeon a por ella, i vinga “pistoletazo” i amunt, si amunt com puc, el Quim s’escapava i jo veia com les forces m’anavem fallint, volia recuperar però em costava, ara ens tornen adelantar els Oxigens a mitja pujada, per rematar el baixon. Marco balissa a mitja pujada i el Quim que no para d’animar-me, em diu vinga dos curves mes i ja hi som.. i si a mitja corva ja sentim els crits del Fran que ens estava esperant amb la camara fent fotos i animant. Jo que veig la recta i ja conscient de que em tocava el merescut descans, apreto les dents i arrio un esprint final espitjant i tot al Quim que arriba sempre amb un somriure.

Ja fos, deixo la bicicleta , abraçades i Fran moltissimes gracies per els estiraments a les cames, em va anar genial !!! Em fico l’anorac i ara ja si, mentres Quim i Kenneth acaben l’ultim tram em Btt, jo pujo a la furgo i cap al pavelló on m’espera una dutxa estupenda amb aigua calentona…. Que guai !!!!

Ja vestit de carrer i amb tota l’assistencia marxem cap a la biblioteca on han d’arribar el Quim i Kenneth. Al cap d’una estona, goita, ja hi son ells !!!! Equipooooo !!!!!!

Ja toca descans, ens fem uns automassatges, dormim una miqueta i com puc..m’aixeco del matalas i ara si a sopar tots plegats al pavelló. Macarrons de primer i mandonguilles de segon, i vinga a dormir aviat que demà “santornemi”.

A l’endemà a les 6h de nou amunt, tornar a esmorçar, sobretot ens vam acabar el pastis “kilian”, platan i vinga a vestir-se que hem de marxar en punt cap al poligon on comencen el Quim i el Kenneth amb el tram de btt, pero primer una carrera de sacs…

Jo amb l’assistencia, cap al punt de trobada, on han d’arribar, noto la musculatura carregada i decideixo sortir de la furgo a trotar una mica, estirar i escalfar per quan arribin, de seguida ja venen i ara ens toca tots tres a correr, de moment tot es mes o menys pla fins que el Quim visualitza el castell a dalt del cim on em diu… veus aquell castell oi… no cal que te diga nada mas verdad ?? El Quim tenia moltes ganes de tirar, pero el Kenneth i jo ja no estavem per festes, i anavem fent com podiem… arribem a dalt de tot del castell i alla nova prova de punteria ara amb una escopeta de balins mentrestant el Quim torna a marcar al mapa la balissa amb les coordenades que ens donen. I vinga a continuar corrents… la seguent balissa no la trobavem.. esclar havia desaparescut, l’organització dona l’ OK i continuem pel mig del bosc i de nou, amunt amunt, amunt ara avall avall avall, creuem rierols, fins arribar de nou a l’assistencia. Ara descansa el Kenneth i continuem el Quim i jo en un tram de btt, per sort meva es un tram bastant “assequible” tenint en compte les forces que em queden i encara no ha acabat aixo. Entre mig nova prova de punteria ara tir amb arc, tres fletxes i el Quim ja apretant Edu anem !!!!, rodar a tope i vinga arribem al pabelló de Castellterçol, i tots tres a fer una orientació urbana “ emmanillats” si si , tots tres lligats amb una corda a les mans, per tot el poble responent les preguntes, i de nou cap al pavelló, ara tots tres, a per l’ultim tram de bici, i vinga sortim del poble i de seguida ja sabeu.. pujada pujada i mes pujada, bicicleta a coll, fins arribar al cim on tenim nova prova de punteria bitlles, i ara anem planejant fins trobar un altre punt alt on tenim que fer un petit rapel i va nois que ja queda menys, ja comencem a veure algo de baixada, baixada i baixada, una mica de tobogans mes i ara ja si reconeixem la pista per on ja sabem que es pla i practicament acabem el Raid… vinga plat gran i a tope !!!!! A dar todo lo que nos queda !!!!

Fins que feliços, contents, “sanos y salvos” arribem tots tres al Pavelló i aquí finito.

Abraçades d’equipoooo, d’assistencia, i apa a la dutxa que ens ho hem guanyat !!!
Ja una mica recuperats, recollim tot el material del pavelló fins que arriba l’hora de dinar, macarrons de nou, avui si que podem veure vi amb gaseossa… Olééé, i de segon cuixetes de pollastre, de postre iougurt de mató i ara si que s’apropa l’hora…..
L´hora de la entrega de premis, primer els de la foto mes original, despres els del open raid, i per ultim la nostra categoria, comencen….Tercers… Els del Cambrils Raid Team, jo aquí ja em pensava que haviem fet quarts i que res de res.. i ves per on diuen…SEGONS… AIXO RAID !!!!!!!!!, suposso que la meva cara ho deia tot, flipava en colors, vaig picar de mans amb el Fran, Kenneth i Quim i vam anar directes a pujar al podi… El meu primer Podi…. i primers van quedar els Oxigen.

I despres de tot això, vull recalcar el detall fantastic que van tenir la magnifica gent del CEC Centre Excursionista Castellterçol, en obsequiar a totes les femines participants dels dos raids, amb una bonica flor…. Aupa aquestes raiders femines !!!!
Va ser un detall d’admirar… si senyor, per treure’s el barret.

Agrair una i mil millons de vegades mes, a tot el meu equip, VERO, FRAN, NEUS, QUIM, MERI, KENNETH i XAVI, la vostra acollida, el vostre carinyo, la il.lusió, els anims, la assistencia, el companyerisme, el bon rotllo….. que carai US ESTIMOOOOO

Gracies a Vero, Fran, Neus i Meri per la vostra assistencia, no hi ha cap millor

Gracies a Neus i a Vero, per les magnifiques fotos

Gracies a Quim i a Kenneth per deixar-me gaudir del privilegi de correr amb vosaltres

Gracies a Xavi, per fer realitat tot aquest projecte d’Equipoooooo

Una grandissima abraçada i fins el proper raid.

PD : Ei tením que fer un sopar per sortejar tot el material obsequiat amb l’equipooooo.


Edu.
www.merience.com