l'Això Raid entrena als senglars

Cavalls del vent ...quelcom més que una travessa

Després de ficar data en una terrassa de la Rambla de Vilanova i la Geltrú, reservar allotjaments, preparar logística i una mica d’entrenament, el 19 d’agost del 2011 l’equip Això Raid es disposa a iniciar els Cavalls del Vent, una travessa dins del parc Cadí- Moixeró durant 3 dies i amb uns 97 km per recórrer.

Alguns membres de l’equip ja esperen a Bagà, mentre la resta arriba des de Vilanova ... amb una mica de retràs (ejem). Un cop tots junts anem a deixar la furgo al pàrquing més proper del refugi de sortida.

Uns amb nafres als peus, altres amb tendinitis i cansament acumulat pels entrenaments però tots amb moltes ganes de començar. Es respira nervis, il·lusió, alegria, una sèrie de sentiments que fan l’entorn molt agradable i ens fan oblidar de les lesions i el dia a dia. Això comença !!!

El Refugi del Rebost és el nostre punt d’inici de la travessa, segellem, recollim mapes, i som-hi!!! Ara sí!! A un ritme adequat per tots, sense pressa però sense pausa, fent parades per menjar alguna barreta, xuxes, beure… i continuar pujant, amunt, amunt…

Arribem al refugi Niu de l’Àliga, el segon on segellem, omplim camelbacks, mengem alguna cosa i sant tornem-hi. Molt bona sensació a l’arribar, ja tenim un tram fet ... ja queda menys !

Al refugi Serrat de les Esposes (uns dels més vistosos, pintat de color verd) ens trobem gent molt acollidora i l’aigua estava fresqueta i molt bona. Després d’un petit descans, recarreguem piles i continuem el nostre trajecte. No parem massa, ja que el temps passa i el cansament es comença a notar.

Ja només ens queda l’últim tram per arribar a l’últim refugi del dia, el Cortals de l’ Ingla. Uns corrent, altres cami-corrent i d’altres a l’sprint arribem al refugi plens d’alegria d’haver arribat. Cantem, saltem, ens abracem … mentre la Meri va a ficar el segell, sort d’ella!!! que si no en més d’una ocasió no ho fem!

Tenim moltes ganes de dutxar-nos i descansar, encara queda una estona pel sopar, ens fan mal els peus, a alguns, perquè el Quim sembla que està “como una rosa”, i ja pensa en que fer per la nit, quin recorregut escollirà?. Demanem una galleda i fiquem aigua freda per relaxar els peus, ens curem les nafres, ens dutxem, i escoltem… “a sopar!!” Que bé!! Som-hi !!

Així que ens disposem a sopar i quan acabem el Quim, com ja havia previst, agafa el seu frontal i sen va a córrer pel bosc fins al Refugi Sant Jordi. L’esperem i en arribar anem tots a dormir.

A les 8.15h del matí ens estem fent la foto rigorosa d’inici d’etapa. Avui ve amb nosaltres en Jordi, un noi que vam conèixer al refugi, molt bon tio!

Feia molta calor, era el dia que més malament ho vam passar pel clima i coincidia amb el tram en el que no trobaríem res per omplir d’aigua així que ... toca aguantar fins al pròxim refugi com puguem.

Arribem cansats, molt suats, sense aigua, i veiem una font on l’aigua estava súper fresca així que sense seny no parem de veure, mengem quelcom i tornem a la ruta.

Aquí ens deixa en Jordi, el següent refugi és el seu últim, el seu final, i té ganes d’arribar, ànims Jordi!!!! Fins una altra!!

Sortim del refugi i ens trobem una pedrera que no para de pujar i pujar, a l’hora on més apretava el calor, fins que a la Susana, que ja estava molt cansada li dona una "pájara" i la resta de l’equip han d’improvisar una Haima, quin show!!! … però ese EQUIPO!!!! Tots a una i en un tris-tras l’Això Raid organitza un refugi que causa furor a tots els muntanyers ... sí senyor!

Finalment, quan es trobava millor, la va lligar el Quim i vinga amunt! Arribem al cim i mentre uns descansen, altres decideixen abonar orgànicament el prat (rés de química) suposem que de l’aigua … ja us podeu imaginar. I per fi! Comencem a baixar, iuju!!!

Però com tots sabem… tot el que puja, baixa... i allò que es baixa s’ha de pujar. Arribem al Refugi Lluís Estasen, on farem nit, arribem molt aviat, així que ... que fem? I com s’havia de fer alguna cosa per passar la estona ... sabeu que? pugem al Pedraforca. I allí que van anar, menys de dues hores, Quim i Kenneth pujar i baixar del Pedraforca, uns cracks!!

Dutxeta i a sopar, i quin tip de riure amb el maromo d’allí, i “això es aixins”! Passem per “the back of the house” i a dormir!

Tercer i últim dia, foto rutinària i endavant. Direcció al refugi del Gresolet, quasi tot baixada! No hi havia ningú, el més fred de tots ... raro. Així que segell i aire.

Continuem amb la travessa, quins paisatges, i quins llocs més xulos per anar a refrescar-te (tot i que els més valents de l’equip ho van fer!! I dono fe que aquella aigua estava ge-la-da!), encara que el Bullidor de la llet, estava vuit, però ha de ser molt xulo. En canvi hi havia un altre lloc que bullien altres coses, i no era llet!! Eh Meri!!! “cap a on se te’n van els ulls?!” que bo! Tot de roques, es diu l’Empedrat, anar pujant, ens mullem els peus, ben fresquets, un tram molt bonic.

Al final del tram i com no, la Susana no pot més, i avui li toca al capi lligar-la, fem el que podem!

En arribar al refugi Sant Jordi, demanem uns entrepans unes begudes, i que bé! Tots llestos per tornar a despegar. “Vinga, que ja acabem”, “va, que és l’últim tram”, “uf”,”ja es veu el final” ... es podia sentir tota classe de expressions.

A mig camí ens quedem gairebé sense aigua i el valent del Quim agafa aigua d’un… no se ni com dir-li … a aquella mica d’aigua que baixava d’una casa que ves a saber d’on venia … i que van costar una setmaneta de ... cagaleres

Els últims 5 km, van estar durs, tot pujada, amb molt desnivell, però tots junts érem un, tots ajudaven al del seu costat, tots animaven al del davant, tots esperaven al del darrera, tots treien forces del fons de la motxilla ... i així vam arribar, per fi a meta!

Emocionats, rient, plorant, abraçant-nos, dedicant-nos paraules emotives, “ja hem arribat”, “Enhorabona!” Quin record ... inoblidable!

Ens vam treure les sabates, uns Aquarius, ens van donar les samarretes, gorres, vam ficar l’últim segell i vam tornar a agafar el material per anar cap al cotxe. Que no van ser 5 minuts, no, una mitja hora més! I pensàvem que s'havia acabat, semblava que no s’acabaria mai!

I per fi vam arribar, durant la travessa va ser un període de reflexió, una aventura, ens vàrem conèixer millor, un repte aconseguit, ens havíem ajudat moral i físicament els uns als altres, com un equip, com el que som, l’ AIXÒ RAID!!!

Fins la propera .... Equipo !!!

by Susana