Spinning Nadalenc

Dimecres 23 de desembre a la nit, arribem a casa cap allà a quarts de dotze de la nit, venim de fer el nostre particular sopar de Nadal amb l’equipo i no podia ser en un altre lloc que al bar de l’Edu. Mare meva quin empatx de patates, a veure si demà no podré anar a spinning… Nooooooooooooo,demà no puc faltar! Poso el despertador a les 6:50, deu minutets abans de lo normal per no arribar depressa i corrents com sempre.

Dijous 24 de desembre, són les 6:50 i sona el despertador, ens aixequem del llit i ens posem en marxa, a les set i deu ja estem sortint de casa i a un quart estem arribant al gimnàs, però si encara no han obert la classe!
S’acosta l’hora de començar la classe, on són els de l’equipo? Ja arriben, ja arriben, a veure, tots porten la samarreta? Si si! I el Kenneth i la Meri ens porten els gorros de Pare Noel, però que guapos estem tots! Però qui porta el completo és la Dori, que bufona que l’han fet vestir de Mare Noel.
Li donen a la Dori un cd que han preparat especial per l’ocasió i comencem a pedalejar, la música està xula, ui, què passa? Qui parla? Què volen? S’acosten a la Dori amb un bastó i apa a fer-li cagar el tió! Caga tió, caga turró! La Dori demana ajuda a veure si picant entre dos piquen més fort i el tió caga més coses, però de cop i volta ens agafa vergonya a tots però la Meri té la sort de ser l’escollida, surt amb l’energia que la caracteritza i li clava quatre cops al tió. Quina llenya, el pobre tio s’ha cagat ben cagat.
Ara si, després d’aquesta petita celebració de Nadal, ens posem en serio amb la classe, i la Dori no perdona, ens fa suar i un a un els de l’equipo van caient i es van treient el gorro, nenazas, que sou uns nenazas!
Acaba la classe de spinning i ara toca reportatge fotogràfic, suposo que aquesta vegada l’Edu no s’ha equivocat i ha posat mode fotografia.
L’Edu marxa a treballar, la resta de l’equipo entrem a abdominals a veure si aconseguim que ens surtin els quadradets. Vinga, pugem un, dos, tres, baixem un; després pugem un, baixem un, dos, tres i ara puja i ara baixa… Per deixar descançar una mica les abdominals la Dori ens proposa fer moure una mica els glutis, així què, cames estirades, braços estirats i... “En el cotxe de papá...tengo un cotxe nuevo pi pi pi...” vinga caminar amb el cul, ara endavant, ara endarrere, si totes les classes d’abdominals són així de divertides intentaré anar-hi més sovint!
Per acabar, unes quantes abdominals més i una estoneta de relaxació. Superat!




Ara a dutxar-nos, canviar-nos (aquells que ens hem portat tota la roba ;) i a recuperar forces amb un bon entrepà del bar. O no.

Espero que hagueu passat un Bon Nadal i tingueu una bona entrada al 2010 i sinó, Això Raid, teniu un any sencer per viure bons moments.

Les fotos!!
http://picasaweb.google.com/raidxtream/SpinningNadalenc
by Neus.

Bon nadal des de Lleida, bones sensacions des de l'ekke

Després de sis mesos sense aportar cap nova crònica al blog, avui m’he decidit a fer-n’hi una.

Aquest cop no és la crònica de cap cursa, ni cap raid, ni cap prova organitzada, però per mi suposa tant o més que un pòdium de la copa catalana.

El kike s’ha engrescat en una de les seves ja habituals aventures. Aquest cop es tracta de pedalar durant 48h non stop amb l’objectiu de fer 2.500km, que sumats als 2.500km del seu company fan els 5.000km que separen Lleida de Níger i aquest és l’inici del projecte “pedales solidarios” que juntament amb Unicef realitzen a l’ekke.

No cal dir que ho considero una prova de dimensions extraordinàries només a l’abast dels pocs escollits com el kike. Quin màquina de tio!!

Òbviament jo no opto a reptes d’aquesta envergadura, i la meva modesta aportació es fer-li’s companyia durant unes hores pedalant davant seu, i així em vaig decidir.

Vaig anar la setmana passada, em vaig apuntar, vaig engrescar a tants com vaig poder, vaig comprar-me la samarreta de l’esdeveniment i vaig fer la meva petita aportació econòmica al projecte.

Així que ahir dilluns a les 14h em tocava anar a pedalara una horeta amb ells, familia i amics i ... una festa! Cantant, pedalant, i ... disfrutant de poder fer de nou esport amb bona companyia sense que el dolor em fés abandonar als pocs minuts de començar.

Tant bé ens ho varem passar que vam decidir apuntar-nos una horeta més, per avui a les 6h del matí. Així que avui a les 5h15 diana. Em passa a buscar el Ruben, passem a buscar a la Eva i ens trobem allí amb la Yole. Quan arribem veiem al kike tumbat fent-li un massatge i posant-li’s aquelles cintes que ara estan de moda per evitar lesions musculars i la Rosa, la dona el kike em diu “com et dius?”. Dic, coi! Xavi! I diu, “sí ja, però de cognom”. Dic, Ruiz. I em diu tot rient, “Doncs al sorteig t’ha tocat la samarreta del barça signada per tots els jugadors del primer equip”. I Jo ... “uuuuaaaaaala !!!! La de les sis copes ! Això sí és la grossa de nadal!.

Ens fiquem a pedalar i comencem a adonar-nos de lo extremadament dur que ha de ser portar 18h pedalant com ja porten, parlem amb ells i tots dos coincideixen en que el pitjor és el dolor del cul. Però allí estan! Quin parell de “machines”.

Fem la nostra horeta, ens apuntem per dues sessions més (una d’elles la darrera hora, demà de 11h a 12h) i després de la dutxeta ens fotem un bon esmorzaret, i ara quan he arribat a casa, m’he adonat que tot plegat m’ha recordat a les habituals sessions matinals de spinning de l’Això Raid, ... m’he sentit bé, i m'he animat a escriure aquesta crònica.

Ara vaig a fer estiraments, ja que l’esquena comença a donar guerra, però alhora me n’adono que he deixat enrera aquelles setmanes de dolor constant i incondicional en que l’esquena impedia deixar-me fer rés, i el malhumor s’apoderava de mi, i això m’anima, ja que penso que aviat podré estar de nou amb el meu equip, l’Això Raid.

Això sí, de “raider escoba”, però amb això en tinc prou, de moment.

Adjunto la web del projecte pedales solidarios. És impressionant! I alhora aprofito per animar al kike i al Toni. “Ánimo! Estais en mente de mucha gente, y todos sabemos que sois capaces de soportar lo que para muchos es impensable. Estamos con vosotros !”

http://pedalessolidarios.blogspot.com/

Bon nadal Això Raid, i bon Nadal a tothom !!!

By Xavi

Bon Nadal i Feliç 2010

Cursa del Gall. Sant Fruitós de Bages

+Fotos

Avui, dia 13 de desembre es vota la independència de Catalunya en un referèndum informal no vinculant, és la Marató de TV3 i a més, hi ha la cursa del Gall a Sant Fruitós del Bages. A més a més, amenacen amb una baixada de temperatures impressionants. Però l’Això Raid no es tira enrera, al contrari!! Allà estem a la cursa del Gall per fer, per alguns, la primera cursa de muntanya de 10 km, exigent i tècnica en alguns trams.
El recorregut es caracteritza per puja – baixa, a estones per corriols per arribar al Monestir de Sant Benet i tornar a baixar, fins i tot en algun tram ens trobem una corda, que alguns van tan de pressa, que ni la veuen!!! L’Això Raid no queda malament: el Quim arriba el primer (como no??) amb 48 minuts, l’Edu el segon amb 53 minuts, després el Kenneth amb 58 minuts, finalment el Fran amb 1h 07 minuts i la fèmina de l’equip, la Meri, amb 1h 09 minuts. Ens esperen, d’obsequi, uns ous talla M, L o XL i una xocolata desfeta per refer-nos una miqueta.
Com sempre, hem tingut una assistència que ha estat a l’alçada de les circumstàncies: ens han guardat la roba, ens han fet fotos, ens han animat, s’han preocupat d’abrigar-nos a l’arribada i han hagut d’aguantar el fred del Bages. Després, però, tots hem estat recompensats amb un bon dinar a cal Colell-Martell. Fins a la propera!!!! Que ho farem en menys temps i millor!!!!!!!!!!

Via ferrada Les Dames. Montserrat

+Fotos

De bon matí amunt que el despertador ha sonat. El Quim, el David i jo mateix anem a recollir al Kenneth i la Meri on havíem quedat, per tal d’anar a buscar a les Dames que ens esperen; tot i així, nosaltres ja portem la nostra per si a cas…som homes, que hem de fer!!!.

El matí és fresquet però tots creiem que amb un bon esmorzar tot es passa. Dit i fet. Al primer restaurant que veiem camí a la ferrada, entrepà i cafè amb llet; però quin entrepà!!, tot s’ha de dir, venia ben acompanyat d’unes patates fregides i una amanida i alguna que altra historieta de “Gent Jove” i de la seva preparació per la muntanya, que de tot s’ha d’aprendre.

Amb la panxa plena, cap a la ferrada. Ens posem el material i anem caminant fins a l'inici de la via. Comencem bé!!! Els primers esglaons no són aptes pels petits, es veu que només els grans tenen dret a fer-la. Mentres la mirem ja tenim al Quim al mig de la primera pujada, després el Kenneth, la Meri, jo, i el David el més baix de tots per darrera tancant el grup. Pugem una cadena, en pugem una altra i la cosa es complica per tant tirar de braços.

Ens trobem algun pas una mica complicat, tots ens queixem, tots menys un que no diré. Tot i així, els salvem el millor que podem i continuem amunt. Arribem a una cadena on la paret plantava una cara més eixerida, on es va escoltar un “Ayy…”. A la Meri li va fer un volt el cor, pensant de qui havien sortit aquelles paraules…la veritat és que no va ser per tant i tots vam somriure pel reportatge sense esforços aparents.

Ara ja només ens queda la última prova, la XEMENEIA, aquesta sí que va ser durilla, tota la via tirant de braços i ara encara més. Des de baix es veia molt recta aquesta sortida. Abans de tirar amunt una dedicatòria al llibre de la ferrada per part del Equipooo,i ara sí, fins al final. La va començar el Quim, amb una sèrie de dificultats que a tots ens va fer pensar quant ens podria costar de fer-la a nosaltres; però el paio com sempre es treu de sobre les complicacions i s’enfila amb la mateixa facilitat que un “Colibrí” es queda parat davant d’una flor.

Puja el Kenneth i ens dóna uns consells perquè tot sigui més fàcil. La Meri, amb la seva coneguda empenta i el seu queixar-se, que no li serveix de res per què sempre fa tot el que se li posi per davant. Comença a pujar i a mig de la pujada se li complica la cosa, pel cansament dels braços, però dos minuts penjada descansant i sense por fins al final. Al David no li suposa un gran esforç arribar al canvi de mosquetó, obrir-se de cames i arribar a dalt, ja hem dit que ell era el més baix de tots, pobret!!!. Jo, pujo millor del que em pensava.

S’ha acabat la via i les Dames sense aparèixer!!!, sort de nosaltres que som previsors.

De tornada cap al cotxe foto de Equipooo, i contemplació del paisatge que és la nostra recompensa.
El millor de fer aquestes activitats, ja no és el medi on les fas, o lo que arribes a fer, és amb qui ho fas. Gràcies a tots per què mai falta un somriure ni una mostra de companyerisme, sou els millors.

Fran.

Orientació Torrelavit

+ fotos

Aquest 8 de desembre, festiu, hem aprofitat per entrenar l'orientació. El lloc escollit ha estat Torrelavit, a l'alt penedès. Allí el club esportiu dels patidors.net té instal·lat un circuit fixe d'orientació.
Arribem a Torrelavit sobre les 10:30h i fem tot el recorregut, caminant, en aprox 3h30. Segons el gps hem fet 10km. Trobem totes les valises/estaques però no aconseguim resoldre tots els enigmes. Alguns no es veuen perque l'aigua ha esborrat el text.

El circuit està força bé i entretingut, amb trams de bosc i vinyes. Aquesta és la captura del track al google earth.

Només felicitar a la gent que ha muntat aquest circuit. Podeu trobar més informació a:
http://www.patidors.net/torrelavit/OrientLleure.asp

EQUIPOOO!!!