Open Raid Borges Garrigues 2009

+Fotos

Molt Bones de nou !!!!!

Un altre Raid, és a la província de Lleida, a les Borges Blanques i aquest cop formant equip amb el Kenneth.

Divendres fem una repassada de tot el material, tot Ok, fins i tot els globus i els tres preservatius, si si… tres condons com a material obligatori…..
quina tindrà pensada aquest Victor ???

El Kenneth pren la meva bici i la caixa amb el meu material i quedem que ens veiem dissabte a les 06:30h per anar junts cap a les Borges Blanques. Nois a les 06:30h si encara no estava oberta ni la autopista…. Amb molta tranquil•litat arribem al punt de trobada del Raid, i allà veiem de seguida al Victor que ens diu que fins a les 08:00h tranquils que res de res, o sigui que anem mes que sobrats de temps…

Ens apropem a dins del pavelló i allà veiem al Quim i al Fran, dormint en un lloc diguem “privilegiat”, suposo que es el premi per arribar els primers al puesto.

Aparquem bé el cotxe, descarreguem les bicis i una caixa amb tot el material del equipo, i vinga, comencem els preparatius, recollim pitralls i documentació. Som l’equip 36.

Arribem al Briefing i desprès de totes les explicacions, ens fan una demo del que hem de fer amb els tres preservatius….. lo nunca visto…..

Doncs això, a les 9h en punt a la plaça que comença la “prova sorpresa”, allà presents amb un super sac d’aquest de dipositar les runes, amb dos globos, i amb tres condons… i vinga a riure i riure.

Mes d´un, no havia vist la demo de com ficar-se el preservatiu al cap i nois era un no parar de riure, els preservatius s’escapaben d´aquí cap allà…

Bueno arriba la hora i si si … vaig quedar acollonit de la elasticitat que poden arribar a tenir els preservatius… ( qui em torni a dir que ha deixat prenyada a la seva parella, perque se li va trencar el preservatiu... Uns Collons !!!......... li fare una demo de com s’unfla un preservatiu amb el cap ).

Doncs això, mentrestant jo inflava el preservatiu amb el cap, en Kenneth unflà els dos globos, i vinga ben ràpid “explota” el condó i carrego a cavallet al Kenneth i vinga mini cursa fins a la següent transició, tomb al estany ara tots dos corrents ( ei que anavem segons ) i segona transició on toca endinsar-se en un super sac de equipo, i amb els dos globos a la boca i vinga… Kenneth a la de tres, un dos i tres… xap xap , xap xap,
Si que cansa això tú… li vaig demanar de parar al Kenneth no se si en tres o quatre ocasions, fins que ja vam arribar al final, fer explotar el globus amb el cul i apa ja està.

Un cop acabada la prova sorpresa, ens fan esperar durant molta estona, en la qual vam agafar una mica de fred, fer estiraments, comprovar els comptaquilometres de les bicis i comentar la jugada amb el Quim, i el Fran….

Arriba la hora i sortim tots junts en btt, darrera la patrulla de la policia fins al Consell Comarcal de Les Borges Blanques, allà en Kenneth es quedava a visualitzar un video per contestar posteriorment 10 preguntes “culturals” sobre la comarca. Mentrestant jo feia una orientació urbana també amb 10 preguntes sobre la historia de la Vila.

Ens retrobem de nou i vinga a esperar a la sortida “oficial” del Raid, menstrestant ..
Sorpresa !!! En Xavi s’apropat a veuren’s, animar-nos, i a fer Equipoooooo.

Confidencialment…..
Xavi, feia molt bona cara, se li veia feliç…. Tot aquest “mundillo” es lo seu.

Vinga que aixó comença… Orientació en BTT…..
Sortim en massa i al cap de minutets, merda m’adono que no porto a sobre la bossa estanca amb el Roadbook, ostres.. mitja volta i corrents cap a la sortida, el tenia el Fran a la mà, me’l dona i ràpid, de nou a trobar-me amb el Kenneth, i vinga som’hi. Valisa darrera Valisa, anem fent a bon ritme, veiem com de seguida ens trobavem amb raiders que anaven punxant i nosaltres anavem avançant… El Kenneth les anava “clavant” totes, Quin paiu tu !!! Confiança 100x100 !!!

Primer tram finalitzat e iniciem el Road Book, contaquilometres a cero i vinga, “a tope” anavem rapidissims, amb el plat gran i apretant les dents mentres es podia, Kenneth molt concentrat seguint les indicacions, comprovant les distancies indicades amb els nostres contaquilometres i tot anava “viento en popa” totalment sols en tot el recorregut, molt guapo, arribem al punt on hem de fitxar valisa i Tir amb Arc, aixo de llençar fletxes ho tenim una mica “pelut” eh… però vinga continuem cap a la seguent fita, que està en un pantà…. Si si… xap peus a l’aigua i “claka” una altre valisa més i així fins arribar al poble de La Floresta, allà ens trobem amb el Fran i el Xavi, que ens “deleiten” amb un entrepà de Nocilla.. Ummmm que bó que estava. Ens carreguen les motxiles d’aigua, ens deixen les bicis al puesto i vinga recollim mapes, i tornem a fer orientació urbana, fem rapids e iniciem un treking fins arribar a Els Omèllons, en aquesta part jo ja anava patint dels quadriceps… notava com es carregaven i li demanava al Kenneth de tant en tant d’anar caminant una mica, ell en canvi anava molt fresc i orientant “de primera”, fins arribar al campanar on té que fer un rappel, jo aprofito per fer estiraments i de seguida una segona orientació urbana pel mateix poblet i vinga treking de tornada de nou cap a les bicis a La Floresta. En el tram de tornada aquí si que havien un parell d’equips que ens anavem intercanviant posicions, nosaltres primers, ara ells, i així fins arribar a les Borges Blanques, esprintant a tope….. amb la sensació d’haver disfrutat a tope. Som un Equipoooooo !!! Allà ens esperava en Fran amb la camara de fotos.

Llençament de bicicletas, rocodrom i a la dutxa.

Despres de la dutxa, una estupenda “llonganissa amb pa i tomaquet” i unes olives “delicioses” !!!! Tot Estupendo, vam fer un mano a mano amb les Aupa Nesca fins que el pare del Victor, ens va “renyar” de bon rotllo… ens acussava d’haber-nos fotut mes de mitja garrafa de olives…. Es que estaven bonissimes….

Que os haig de dir, que no sapigueu…..

Per mi, ha sigut un honor compartir aquesta experiencia amb el Kenneth, i sobretot un orgull formar part de aquest magnific Equip, no crec que hi hagi cap equip millor que el nostre Aixó Raid.

Una forta Abraçada a tots,

Equipooooooo !!!
Eduard.

Rogaining del Vi. El Jardi de Bacus

Estem a divendres i la Meri ja confirma que demà no pot anar a la Rogaining i fer equip amb l’Edu. O sigui que hi ha moviments i deixo al Quim i al Roberto i me’n vaig a córrer amb l’Edu. Millor per ells, fora lastre.

Arribem a Pacs del Penedès, donem un cop de mà al Ricard i a l’Ignasi al pàrquing, i a les 11:45 es fa el briefing. Finalment són 44 balises en 6h.Ens donen els mapes, marquem una ruta sense mirar els punts de les balises, i a les 12h sortim pitant cap a la primera balisa. A partir d’aquest moment l’Edu és l’amo i senyor del mapa i així ho serà fins al final. Li esperen 6h d’entrenament intensiu d’orientació. Jo seré l’amo i senyor de l’sportident.

La primera balisa la fem en 53segons.....al cap d’1h portem 5. Llavors, comencem a fer el típic cuento de la lechera i ens surten 30 balises en les 6h que dura la cursa. Que il•lusos.
Al cap de 2h ja començo a pensar que no podré estar les 6h corrents i ja li començo a demanar a l’Edu que a les pujades caminem. Diu que cap problema, tot i que per ell aniria corrents tot el dia, està fet un toro....tant, que en una pujada brutal que ha tocat grimpar, perdo les indicacions d’on es troben les balises, i sense cap problema, l’Edu es tira cap avall, les troba i torna a pujar com un animal!

Anem fent, l’Edu orienta com un campió, a cada balisa xoquem les mans, cridem EQUIPO! cada dos per tres, anem xerrant, ens esgarrinxem totes les cames amb mil esbarzers, ens creuem equips per tot arreu però cadascú fa la seva ruta. A les 4h ja comencem a estar cansadets
Tot i que no mirem la puntuació de les balises, hi ha un moment que veiem una de 8pts que la tenim relativament a prop. Decidim fer-la per dedicar-li a la Meri que no ha pogut venir. Quan tornem de fer aquesta balisa ens trobem al Quim i al Roberto....EQUIPOO!!!!!!

Ja ens queda menys d’una hora i mitja, i decidim anar fent via cap a meta. Ens donem un ensurt quan l’Edu es fa una torta de peu, però com ja he dit està com un toro, camina una estona i ja està recuperat.

La balisa de la riera corba forat, ens costa més de 30 minuts fer-la, però ens ho passem pipa imitant al Último Superviviente de Cuatro, fent palanca amb unes canyes per poder passar per sota els esbarzers i els troncs acumulats per antigues i importants baixades d’aigua.
Fora de la riera, ja només ens queda un parell de balises. La última diu a les indicacions que es troba en un arbre singular....i finalment està lligada a un romer a 2 pams de terra.

Ara si que ja està. Tenim el temps just per anar sprintant a agafar una última balisa o tornar a la meta caminant tranquil•lament, decidim anar caminant......

Molt bona experiència i gran entrenament d’orientació. Felicitats als organitzadors, al Quim i al Roberto que no han fet podi per ben poc, i a l’Edu per com s’ho ha currat.

EQUIPOO!!!
Kenneth __ Això Raid.

Ascenció de 7 tresmils

L'Això Raid reprèn els entrenaments de cara a preparar els propers raids i més concretament l'any 2010.
Per aquesta ocasió hem escollit un entrenament d'alta muntanya. L'ascenció als pics de Clarabide i Gorgs Blancs de la vall d'Estós, a Benasc.
Dormim divendres al refugi d'Estós a 1890m, deixant el cotxe a Benasc, en una aproximació al refugi d'unes 2h a bon ritme.
Dissabte a les 6am ja estem desperts, esmorzem i ens disposem a fer l'ascenció. Sortim amb frontals i en poc menys de 3h ens plantem al primer 3000, El Pic de Gías (3011m) pujant per la Brecha de Gías. D'allí fem els 3 Clarabides (Clarabide occidental 3008m, Clarabide 3020 i Clarabide oriental 3012m). Baixem una mica fins al Puerto de Gías i ascendim fins al pic més alt que farem, el Pic deLourde-Rocheblave 3104m. Les vistes són espectaculars: Posets, Aneto, Perdiguero i altres muntanyes de França. També veiem alguna glacera de les que gairebé no queda res. És una llàstima però aviat no en quedarà cap. De retorn al refugi aprofitem per fer-ne dos més, el Camboué 3043 i el Pic de Saint Saud 3003m. La baixada es fa eterna i els genolls se'n resenteixen. En total 9h i 7 pics de més de 3000. Una bona experiència per repetir.

Equipo!!

La crònica més difícil ... la del raid de Lleida

Fa dies que m’ho heu demanat, i després de diferents intents i després de deixar passi la cursa de la talaia, per fi m'he decidit.
Començo aquesta crònica just un mes després del darrer raid i des de l’habitació 208 de la clínica perpetuo socorro de Lleida i la publico quan fa just 5 setmanes de l'accident, des de la mateixa habitació.
Que ha passat? Intentaré fer-vos un resum.
La setmana prèvia al raid (finals de maig) va estar intensa. Un constipat em va deixar quasi dos dies al llit i amb febre, la final de la champions i les eleccions a director, entre els altres afers diaris, van convertir la setmana en una setmana dureta i animada però divendres em sento bé, animat i decidim anar al Raid de Lleida (ja ens haviem inscrit abans).
Vaig amb el Quim (cullons!) i en categoria èlit (va parir!). Ja m’ho sé això ... nosaltres anem a fer el nostre raid ;-)
El cas és que el dissabte, Neus, Quim i Xavi cap a Lleida. Truco als meus germans per a que li ensenyin a la Neus com fem els esmorzars allí i li indiquin on tenim el carrer comercial més llarg d’europa ... o del món.
El Quim i jo, sortim amb una orientació a peu urbana. Evidentment ningú dubta que l’orientador és el Quim, i jo darrera i al meu ritme. El Quim, molt inteligenment diu, “Xavi, no apretem, al ritme que queda molt per davant”: Quanta raó! Sino m’ho diu palmo al segon sector.
El segon sector, una orientació a peu per la mitjana on el polen i el pols s’aixecava del terra al passar corrent. Un infern pels alèrgics. Sort que l’orientador retallava metres a cada balissa, i quan començava a fer-se pesat el calor i el polen sortiem d’alli.
Agafem la bici i roadbock fins Alfès. Anem a bon ritme, se’ns junta un altre equip i comencem a veure els equips de davant ... a per ells!
L’orientació perfecta, i arribem a un nou sector BBT-O, ara amb mapa de detall. Som-hi!
Només començar, coincidim tots dos en que el paisatge és preciós i que només per això ja val la pena el raid. La mare que ho va parir! Ni una punyetera ombra a la vista. Només blat segat, tot groc a la vista i un calor sofocant.
Anem bebent constanment per no deshidratar-nos degut a la solanera que ens està agafant. En aquest sector fem la imatge del raid, però el del video no ens veu. Te’n recordes Quim? Si ho volem repetir no ens surt. Ens toquem els manillars i quasi hombro contra hombro parem les dues bicis ... tope hollywood.
Arribem a Montoliu, on toca una altra orientacio urbana. Ens refresquem i sortim a fer-la, jo aquí començo a patir i em costa seguir el ritme (ja rebaixat) del Quim, però quan em diu ... “d’aqui amb bici cap a casa i ens fotem la cargolada”, vaig veure que acabar el raid i acabar-lo en una posició digna (els dos primers objectius meus) eren a les nostres mans ... i estavem en èlit!
Acabem el sector i arribem als patins. Comentem, mentre ens canviem, la jugada i decidim que el millor és que m’agafi a la motxilla del Quim i ell tiri i freni, mentre el desnivell ho permeti, i .... clavada !!! El tio comença a tirar i jo enganxat darrera. De tant en quan em deia ... es que tinc por de clavar-te els pals, però així vam fer el pla, la baixada i quasi tota la pujada. Quin tio ! Com tira!
D’allí bici i més orgullós que un medallista olímpic, anem tots dos xino xano comentant la jugada cap a la meta, a fer les cordes i la cargolada.
Arribem, ens relaxem, comentem la jugada amb la resta dels equips, veiem com pugen de les cordes i un d’ells ens diu. El bandarra no m’ha volgut ajudar i òndia, estic fós. Ara mateix tinc una pàjara.
Li dic, Quim, fés tu la tirolina al revés que diuen que és matadora i jo ja vaig tocat. Diu, vale ! El calor ha passat factura i en aquells moments el cos només ens demana aigua per dins i per fora, frescor i descans.
Dic, som-hi Quim? Ell diu, vinga sí !
Arribem a les cordes i tots dos ens quedem sorpresos en veure com per poc un que baixa la tirolina no pren mal, però ni l’un ni l’latre diu res. Jo m’autoconvenço de que ja saben el que es fan, que ho tenen controlat, i tot seguit faig el primer ràpel. D’allí vaig a una via on m’asseguren, em munten la corda, em diuen aixeca les mans, lliguen i deslliguen i em diuen ... amunt !
Pujo la via i noto com el que m’assegura no em perd de vista i en els moments delicats tiba de la corda. Acabo la via més tranquil i em baixen.
Mentre fa el ràpel el Quim jo m’espero a que m’assegurin per fer l’ultim ascens, ara per una escala flexible. Mentre estic allí veig quelcom que no m’agrada, però penso, va... que només queda això i anem a dinar.
M’asseguren, em munten el sistema de seguretat i em tornen a dir, ja estàs assegurat, amunt !
Començo a pujar i al poc veig que això serà dur. Sento al Quim que em diu “tira de cames i no de braços”, ho faig i certament és més portable. Estic cansat i suposo que des de baix controlen el meus ascens i em tranquilitza pensar que si no diuen rés és que el que teòricament supervisa el meus ascensho veu tot correcte (tot i que potser no era ben bé així). Arribo a l’altura del palet on està el que controla l’escala i les dues tirolines, vaig tocat, tinc calor, estic suat i li dic al del palet ... assegura’m!
Em diu, et falten dos esglaons. Miro a munt i és cert, m’en falten dos. Vinga va, els pujo i arribo a tocar el sostre del rocodrom, i allí li torno a dir, ara ja més contundent. “Tio, vaig tocat, assegura’m que ara ja arribes!”
Ell em diu, agafat a aquella corda que t’agafaré millor. Miro amunt i la veig a més de mig metre. Ho intento, però l’escala es doblega per tot arreu i li dic “no, no. No arribaré, assegura’m” al que em diu, doncs sentat al palet si no has d’arribar. Em giro, el miro i el tinc a l’altura del cul o per sota i penso .... podria assegurar-me collons, ara ho té perfecte !!! ... però bueno, va.
Faig el gest d’atançar la cintura al palet i .... òstia puta! L’escala fa un gir brusc i repentí d’uns 180 graus i sense poder fer rés m’escup de l’escala i em veig caient.
Durant els primers instants (minuts per mi i 1 segon per la resta) espero l’estrebada del shunt, però en veure aproximar-se el terra sóc conscient de que algo ha fallat i recordo cridar “agafeu-me!!!” fins que el dolor del cul i el calor de l’asfalt em demostren que tot ha fallat i he caigut des de dalt de tot.
Era al terra. Tothom em preguntava com estava ..... emprenyat !!!! estic emprenyat !!!! Deia, que m’heu fet? Com l’heu cagat així? Com podeu cometre una santissima cagada com aquesta?
A l’estona, el dolor va anar a més, la preocupació i els nervis... també.
Va venir el Quim i m’agafà pel cap. “Xavi, estàs bé? Sí Quim, estic bé ... però com l’han cagat així tio?” Estava indignat i assustat.
Al moment tothom preguntant si podia moure els peus, la policia, l’ambulancia, la cullera, el llit de buit, l’analgèsic, les constants, ... i cap a urgències.
Des d’allí fins avui, m’estalviaré els detalls perque n’hi han molts i alguns d’ells no els he superat encara. Però el resum seria, doble fractura de pelvis, de sacro, de L1, alguna coseta més que encara mo tinc clar, 3 hospitals, 3 trasllats en ambulància, 35 dies de llit, 1 operació quirurgica de columna, i el desig de lliurar-me d’una nova i complicada operació a canvi de més dies de llit i lenta recuperació.
Arribats a aquest punt, després de molt pensar-hi, Aixo Raid, Meri, Neus, Kenneth, Fran, Edu, Quim, amics, crec haver decidit duarnt aquest dies a "passar el braçalet" i deixar l’equip.
Pot semblar pecipitat, ja que encara no sé quines limitacions o en que canviarà la meva vida després del fatal succés (no vull dir accident, ja que penso que es podia haver evitat, i accident és allò que no es pot evitar), però ben segur que hi haurà qüestions que fisicament canviaran, i d’altres psicologicament. Aquesta m'està resultant difícil.
En qualsevol cas, mai podré agrair-vos tot el que m’heu ajudat i m’ajudeu encara ara a superar aquest “dificil raid” com el definieu vosaltres, però tinc la sensació d’haver gastat totes les forces per sortirme’n, em queda un llarg camí per davant i ara no puc afrontar cap raid ni aventura més.
Teniu però el meu compromís en intentar fer-vos d’assistència i en la gestió del club esportiu, i si el cos i el cap m’ho permeten, dur aquestes funcions, però no m’atreveixo a comprometre’m a això.
Aixó sí, el cant serà el de sempre ..... Això Raid !!!!
Gràcies amics raiders
by Xavi

La Talaia, cursa de muntanya 2009

El dissabte 4 de Juliol de 2009, a la tarda,18:00h, tindrà lloc la cursa de Muntanya de la Talaia. En aquesta edició, la sisena, la cursa consisteix novament en dos recorreguts de 10km i 21km amb sortida i arribada al Camping Vilanova Park.

+info:
Cursa de Muntanya de la Talaia
http://www.aetalaia.org/curses/CursaMuntanya.htm