jueves, 24 de diciembre de 2009

Spinning Nadalenc




Dimecres 23 de desembre a la nit, arribem a casa cap allà a quarts de dotze de la nit, venim de fer el nostre particular sopar de Nadal amb l’equipo i no podia ser en un altre lloc que al bar de l’Edu. Mare meva quin empatx de patates, a veure si demà no podré anar a spinning… Nooooooooooooo,demà no puc faltar! Poso el despertador a les 6:50, deu minutets abans de lo normal per no arribar depressa i corrents com sempre.

Dijous 24 de desembre, són les 6:50 i sona el despertador, ens aixequem del llit i ens posem en marxa, a les set i deu ja estem sortint de casa i a un quart estem arribant al gimnàs, però si encara no han obert la classe!
S’acosta l’hora de començar la classe, on són els de l’equipo? Ja arriben, ja arriben, a veure, tots porten la samarreta? Si si! I el Kenneth i la Meri ens porten els gorros de Pare Noel, però que guapos estem tots! Però qui porta el completo és la Dori, que bufona que l’han fet vestir de Mare Noel.
Li donen a la Dori un cd que han preparat especial per l’ocasió i comencem a pedalejar, la música està xula, ui, què passa? Qui parla? Què volen? S’acosten a la Dori amb un bastó i apa a fer-li cagar el tió! Caga tió, caga turró! La Dori demana ajuda a veure si picant entre dos piquen més fort i el tió caga més coses, però de cop i volta ens agafa vergonya a tots però la Meri té la sort de ser l’escollida, surt amb l’energia que la caracteritza i li clava quatre cops al tió. Quina llenya, el pobre tio s’ha cagat ben cagat.
Ara si, després d’aquesta petita celebració de Nadal, ens posem en serio amb la classe, i la Dori no perdona, ens fa suar i un a un els de l’equipo van caient i es van treient el gorro, nenazas, que sou uns nenazas!
Acaba la classe de spinning i ara toca reportatge fotogràfic, suposo que aquesta vegada l’Edu no s’ha equivocat i ha posat mode fotografia.
L’Edu marxa a treballar, la resta de l’equipo entrem a abdominals a veure si aconseguim que ens surtin els quadradets. Vinga, pugem un, dos, tres, baixem un; després pugem un, baixem un, dos, tres i ara puja i ara baixa… Per deixar descançar una mica les abdominals la Dori ens proposa fer moure una mica els glutis, així què, cames estirades, braços estirats i... “En el cotxe de papá...tengo un cotxe nuevo pi pi pi...” vinga caminar amb el cul, ara endavant, ara endarrere, si totes les classes d’abdominals són així de divertides intentaré anar-hi més sovint!
Per acabar, unes quantes abdominals més i una estoneta de relaxació. Superat!




Ara a dutxar-nos, canviar-nos (aquells que ens hem portat tota la roba ;) i a recuperar forces amb un bon entrepà del bar. O no.

Espero que hagueu passat un Bon Nadal i tingueu una bona entrada al 2010 i sinó, Això Raid, teniu un any sencer per viure bons moments.

Les fotos!!
http://picasaweb.google.com/raidxtream/SpinningNadalenc
by Neus.

martes, 22 de diciembre de 2009

Bon nadal des de Lleida, bones sensacions des de l'ekke

Després de sis mesos sense aportar cap nova crònica al blog, avui m’he decidit a fer-n’hi una.

Aquest cop no és la crònica de cap cursa, ni cap raid, ni cap prova organitzada, però per mi suposa tant o més que un pòdium de la copa catalana.

El kike s’ha engrescat en una de les seves ja habituals aventures. Aquest cop es tracta de pedalar durant 48h non stop amb l’objectiu de fer 2.500km, que sumats als 2.500km del seu company fan els 5.000km que separen Lleida de Níger i aquest és l’inici del projecte “pedales solidarios” que juntament amb Unicef realitzen a l’ekke.

No cal dir que ho considero una prova de dimensions extraordinàries només a l’abast dels pocs escollits com el kike. Quin màquina de tio!!

Òbviament jo no opto a reptes d’aquesta envergadura, i la meva modesta aportació es fer-li’s companyia durant unes hores pedalant davant seu, i així em vaig decidir.

Vaig anar la setmana passada, em vaig apuntar, vaig engrescar a tants com vaig poder, vaig comprar-me la samarreta de l’esdeveniment i vaig fer la meva petita aportació econòmica al projecte.

Així que ahir dilluns a les 14h em tocava anar a pedalara una horeta amb ells, familia i amics i ... una festa! Cantant, pedalant, i ... disfrutant de poder fer de nou esport amb bona companyia sense que el dolor em fés abandonar als pocs minuts de començar.

Tant bé ens ho varem passar que vam decidir apuntar-nos una horeta més, per avui a les 6h del matí. Així que avui a les 5h15 diana. Em passa a buscar el Ruben, passem a buscar a la Eva i ens trobem allí amb la Yole. Quan arribem veiem al kike tumbat fent-li un massatge i posant-li’s aquelles cintes que ara estan de moda per evitar lesions musculars i la Rosa, la dona el kike em diu “com et dius?”. Dic, coi! Xavi! I diu, “sí ja, però de cognom”. Dic, Ruiz. I em diu tot rient, “Doncs al sorteig t’ha tocat la samarreta del barça signada per tots els jugadors del primer equip”. I Jo ... “uuuuaaaaaala !!!! La de les sis copes ! Això sí és la grossa de nadal!.

Ens fiquem a pedalar i comencem a adonar-nos de lo extremadament dur que ha de ser portar 18h pedalant com ja porten, parlem amb ells i tots dos coincideixen en que el pitjor és el dolor del cul. Però allí estan! Quin parell de “machines”.

Fem la nostra horeta, ens apuntem per dues sessions més (una d’elles la darrera hora, demà de 11h a 12h) i després de la dutxeta ens fotem un bon esmorzaret, i ara quan he arribat a casa, m’he adonat que tot plegat m’ha recordat a les habituals sessions matinals de spinning de l’Això Raid, ... m’he sentit bé, i m'he animat a escriure aquesta crònica.

Ara vaig a fer estiraments, ja que l’esquena comença a donar guerra, però alhora me n’adono que he deixat enrera aquelles setmanes de dolor constant i incondicional en que l’esquena impedia deixar-me fer rés, i el malhumor s’apoderava de mi, i això m’anima, ja que penso que aviat podré estar de nou amb el meu equip, l’Això Raid.

Això sí, de “raider escoba”, però amb això en tinc prou, de moment.

Adjunto la web del projecte pedales solidarios. És impressionant! I alhora aprofito per animar al kike i al Toni. “Ánimo! Estais en mente de mucha gente, y todos sabemos que sois capaces de soportar lo que para muchos es impensable. Estamos con vosotros !”

http://pedalessolidarios.blogspot.com/

Bon nadal Això Raid, i bon Nadal a tothom !!!

By Xavi

miércoles, 16 de diciembre de 2009

lunes, 14 de diciembre de 2009

Cursa del Gall. Sant Fruitós de Bages

+Fotos

Avui, dia 13 de desembre es vota la independència de Catalunya en un referèndum informal no vinculant, és la Marató de TV3 i a més, hi ha la cursa del Gall a Sant Fruitós del Bages. A més a més, amenacen amb una baixada de temperatures impressionants. Però l’Això Raid no es tira enrera, al contrari!! Allà estem a la cursa del Gall per fer, per alguns, la primera cursa de muntanya de 10 km, exigent i tècnica en alguns trams.
El recorregut es caracteritza per puja – baixa, a estones per corriols per arribar al Monestir de Sant Benet i tornar a baixar, fins i tot en algun tram ens trobem una corda, que alguns van tan de pressa, que ni la veuen!!! L’Això Raid no queda malament: el Quim arriba el primer (como no??) amb 48 minuts, l’Edu el segon amb 53 minuts, després el Kenneth amb 58 minuts, finalment el Fran amb 1h 07 minuts i la fèmina de l’equip, la Meri, amb 1h 09 minuts. Ens esperen, d’obsequi, uns ous talla M, L o XL i una xocolata desfeta per refer-nos una miqueta.
Com sempre, hem tingut una assistència que ha estat a l’alçada de les circumstàncies: ens han guardat la roba, ens han fet fotos, ens han animat, s’han preocupat d’abrigar-nos a l’arribada i han hagut d’aguantar el fred del Bages. Després, però, tots hem estat recompensats amb un bon dinar a cal Colell-Martell. Fins a la propera!!!! Que ho farem en menys temps i millor!!!!!!!!!!

viernes, 11 de diciembre de 2009

Via ferrada Les Dames. Montserrat


+Fotos


De bon matí amunt que el despertador ha sonat. El Quim, el David i jo mateix anem a recollir al Kenneth i la Meri on havíem quedat, per tal d’anar a buscar a les Dames que ens esperen; tot i així, nosaltres ja portem la nostra per si a cas…som homes, que hem de fer!!!.

El matí és fresquet però tots creiem que amb un bon esmorzar tot es passa. Dit i fet. Al primer restaurant que veiem camí a la ferrada, entrepà i cafè amb llet; però quin entrepà!!, tot s’ha de dir, venia ben acompanyat d’unes patates fregides i una amanida i alguna que altra historieta de “Gent Jove” i de la seva preparació per la muntanya, que de tot s’ha d’aprendre.

Amb la panxa plena, cap a la ferrada. Ens posem el material i anem caminant fins a l'inici de la via. Comencem bé!!! Els primers esglaons no són aptes pels petits, es veu que només els grans tenen dret a fer-la. Mentres la mirem ja tenim al Quim al mig de la primera pujada, després el Kenneth, la Meri, jo, i el David el més baix de tots per darrera tancant el grup. Pugem una cadena, en pugem una altra i la cosa es complica per tant tirar de braços.

Ens trobem algun pas una mica complicat, tots ens queixem, tots menys un que no diré. Tot i així, els salvem el millor que podem i continuem amunt. Arribem a una cadena on la paret plantava una cara més eixerida, on es va escoltar un “Ayy…”. A la Meri li va fer un volt el cor, pensant de qui havien sortit aquelles paraules…la veritat és que no va ser per tant i tots vam somriure pel reportatge sense esforços aparents.

Ara ja només ens queda la última prova, la XEMENEIA, aquesta sí que va ser durilla, tota la via tirant de braços i ara encara més. Des de baix es veia molt recta aquesta sortida. Abans de tirar amunt una dedicatòria al llibre de la ferrada per part del Equipooo,i ara sí, fins al final. La va començar el Quim, amb una sèrie de dificultats que a tots ens va fer pensar quant ens podria costar de fer-la a nosaltres; però el paio com sempre es treu de sobre les complicacions i s’enfila amb la mateixa facilitat que un “Colibrí” es queda parat davant d’una flor.

Puja el Kenneth i ens dóna uns consells perquè tot sigui més fàcil. La Meri, amb la seva coneguda empenta i el seu queixar-se, que no li serveix de res per què sempre fa tot el que se li posi per davant. Comença a pujar i a mig de la pujada se li complica la cosa, pel cansament dels braços, però dos minuts penjada descansant i sense por fins al final. Al David no li suposa un gran esforç arribar al canvi de mosquetó, obrir-se de cames i arribar a dalt, ja hem dit que ell era el més baix de tots, pobret!!!. Jo, pujo millor del que em pensava.

S’ha acabat la via i les Dames sense aparèixer!!!, sort de nosaltres que som previsors.

De tornada cap al cotxe foto de Equipooo, i contemplació del paisatge que és la nostra recompensa.
El millor de fer aquestes activitats, ja no és el medi on les fas, o lo que arribes a fer, és amb qui ho fas. Gràcies a tots per què mai falta un somriure ni una mostra de companyerisme, sou els millors.

Fran.

miércoles, 9 de diciembre de 2009

Orientació Torrelavit

Aquest 8 de desembre, festiu, hem aprofitat per entrenar l'orientació. El lloc escollit ha estat Torrelavit, a l'alt penedès. Allí el club esportiu dels patidors.net té instal·lat un circuit fixe d'orientació.
Arribem a Torrelavit sobre les 10:30h i fem tot el recorregut, caminant, en aprox 3h30. Segons el gps hem fet 10km. Trobem totes les valises/estaques però no aconseguim resoldre tots els enigmes. Alguns no es veuen perque l'aigua ha esborrat el text.

El circuit està força bé i entretingut, amb trams de bosc i vinyes. Aquesta és la captura del track al google earth.

Només felicitar a la gent que ha muntat aquest circuit. Podeu trobar més informació a:
http://www.patidors.net/torrelavit/OrientLleure.asp

EQUIPOOO!!!

jueves, 26 de noviembre de 2009

I Cursa del Gall

El proper diumenge 13 de desembre es celebra a Sant Fruitós de Bages la I Cursa del Gall. Una cursa de muntanya de 10km.
L'Això Raid hi serà present amb ganes d'atrapar aquest gall i d'aportar el seu granet de sorra amb la Marató de TV3.

EQUIPOOO!!!

martes, 17 de noviembre de 2009

Relaxar, concentrar i agrupar

L'Això Raid no deixa cap oportunitat per entrenar qualsevol disciplina inclosa als raids. Aquest cop a estat, gràcies al nostre amic i membre de l'equip Eduard, el tir amb arc.
Dissabte vam quedar a les 8:00 per anar a córrer i fer un Montgròs. 1:30h corrent, ens dutxem, esmorzem i cap a les pistes on ens espera el nostre profe del dia, el Josep Blanch, un crack del tir amb arc.
Desprès d'1h de teoria sobre els arcs, muntatge i cultura que l'envolta, començem a tirar. Uns amb més encert que els altres apliquem els consells. La veritat és que gràcies a aquests consells bàsics millorem bastant. Semblem coreans!!
Les fèmines es van emportar un prèmi cap a casa al matar un parell de conills i una lagartija ;-)
Ens ho vam passar molt bé i vam aprendre molt. Esperem que ens els propers raids alguna de les fletxes vagi a la diana!!

FOTOS

EQUIPOOO!!

lunes, 26 de octubre de 2009

Open Raid Borges Garrigues 2009

+Fotos

Molt Bones de nou !!!!!

Un altre Raid, és a la província de Lleida, a les Borges Blanques i aquest cop formant equip amb el Kenneth.

Divendres fem una repassada de tot el material, tot Ok, fins i tot els globus i els tres preservatius, si si… tres condons com a material obligatori…..
quina tindrà pensada aquest Victor ???

El Kenneth pren la meva bici i la caixa amb el meu material i quedem que ens veiem dissabte a les 06:30h per anar junts cap a les Borges Blanques. Nois a les 06:30h si encara no estava oberta ni la autopista…. Amb molta tranquil•litat arribem al punt de trobada del Raid, i allà veiem de seguida al Victor que ens diu que fins a les 08:00h tranquils que res de res, o sigui que anem mes que sobrats de temps…

Ens apropem a dins del pavelló i allà veiem al Quim i al Fran, dormint en un lloc diguem “privilegiat”, suposo que es el premi per arribar els primers al puesto.

Aparquem bé el cotxe, descarreguem les bicis i una caixa amb tot el material del equipo, i vinga, comencem els preparatius, recollim pitralls i documentació. Som l’equip 36.

Arribem al Briefing i desprès de totes les explicacions, ens fan una demo del que hem de fer amb els tres preservatius….. lo nunca visto…..

Doncs això, a les 9h en punt a la plaça que comença la “prova sorpresa”, allà presents amb un super sac d’aquest de dipositar les runes, amb dos globos, i amb tres condons… i vinga a riure i riure.

Mes d´un, no havia vist la demo de com ficar-se el preservatiu al cap i nois era un no parar de riure, els preservatius s’escapaben d´aquí cap allà…

Bueno arriba la hora i si si … vaig quedar acollonit de la elasticitat que poden arribar a tenir els preservatius… ( qui em torni a dir que ha deixat prenyada a la seva parella, perque se li va trencar el preservatiu... Uns Collons !!!......... li fare una demo de com s’unfla un preservatiu amb el cap ).

Doncs això, mentrestant jo inflava el preservatiu amb el cap, en Kenneth unflà els dos globos, i vinga ben ràpid “explota” el condó i carrego a cavallet al Kenneth i vinga mini cursa fins a la següent transició, tomb al estany ara tots dos corrents ( ei que anavem segons ) i segona transició on toca endinsar-se en un super sac de equipo, i amb els dos globos a la boca i vinga… Kenneth a la de tres, un dos i tres… xap xap , xap xap,
Si que cansa això tú… li vaig demanar de parar al Kenneth no se si en tres o quatre ocasions, fins que ja vam arribar al final, fer explotar el globus amb el cul i apa ja està.

Un cop acabada la prova sorpresa, ens fan esperar durant molta estona, en la qual vam agafar una mica de fred, fer estiraments, comprovar els comptaquilometres de les bicis i comentar la jugada amb el Quim, i el Fran….

Arriba la hora i sortim tots junts en btt, darrera la patrulla de la policia fins al Consell Comarcal de Les Borges Blanques, allà en Kenneth es quedava a visualitzar un video per contestar posteriorment 10 preguntes “culturals” sobre la comarca. Mentrestant jo feia una orientació urbana també amb 10 preguntes sobre la historia de la Vila.

Ens retrobem de nou i vinga a esperar a la sortida “oficial” del Raid, menstrestant ..
Sorpresa !!! En Xavi s’apropat a veuren’s, animar-nos, i a fer Equipoooooo.

Confidencialment…..
Xavi, feia molt bona cara, se li veia feliç…. Tot aquest “mundillo” es lo seu.

Vinga que aixó comença… Orientació en BTT…..
Sortim en massa i al cap de minutets, merda m’adono que no porto a sobre la bossa estanca amb el Roadbook, ostres.. mitja volta i corrents cap a la sortida, el tenia el Fran a la mà, me’l dona i ràpid, de nou a trobar-me amb el Kenneth, i vinga som’hi. Valisa darrera Valisa, anem fent a bon ritme, veiem com de seguida ens trobavem amb raiders que anaven punxant i nosaltres anavem avançant… El Kenneth les anava “clavant” totes, Quin paiu tu !!! Confiança 100x100 !!!

Primer tram finalitzat e iniciem el Road Book, contaquilometres a cero i vinga, “a tope” anavem rapidissims, amb el plat gran i apretant les dents mentres es podia, Kenneth molt concentrat seguint les indicacions, comprovant les distancies indicades amb els nostres contaquilometres i tot anava “viento en popa” totalment sols en tot el recorregut, molt guapo, arribem al punt on hem de fitxar valisa i Tir amb Arc, aixo de llençar fletxes ho tenim una mica “pelut” eh… però vinga continuem cap a la seguent fita, que està en un pantà…. Si si… xap peus a l’aigua i “claka” una altre valisa més i així fins arribar al poble de La Floresta, allà ens trobem amb el Fran i el Xavi, que ens “deleiten” amb un entrepà de Nocilla.. Ummmm que bó que estava. Ens carreguen les motxiles d’aigua, ens deixen les bicis al puesto i vinga recollim mapes, i tornem a fer orientació urbana, fem rapids e iniciem un treking fins arribar a Els Omèllons, en aquesta part jo ja anava patint dels quadriceps… notava com es carregaven i li demanava al Kenneth de tant en tant d’anar caminant una mica, ell en canvi anava molt fresc i orientant “de primera”, fins arribar al campanar on té que fer un rappel, jo aprofito per fer estiraments i de seguida una segona orientació urbana pel mateix poblet i vinga treking de tornada de nou cap a les bicis a La Floresta. En el tram de tornada aquí si que havien un parell d’equips que ens anavem intercanviant posicions, nosaltres primers, ara ells, i així fins arribar a les Borges Blanques, esprintant a tope….. amb la sensació d’haver disfrutat a tope. Som un Equipoooooo !!! Allà ens esperava en Fran amb la camara de fotos.

Llençament de bicicletas, rocodrom i a la dutxa.

Despres de la dutxa, una estupenda “llonganissa amb pa i tomaquet” i unes olives “delicioses” !!!! Tot Estupendo, vam fer un mano a mano amb les Aupa Nesca fins que el pare del Victor, ens va “renyar” de bon rotllo… ens acussava d’haber-nos fotut mes de mitja garrafa de olives…. Es que estaven bonissimes….

Que os haig de dir, que no sapigueu…..

Per mi, ha sigut un honor compartir aquesta experiencia amb el Kenneth, i sobretot un orgull formar part de aquest magnific Equip, no crec que hi hagi cap equip millor que el nostre Aixó Raid.

Una forta Abraçada a tots,

Equipooooooo !!!
Eduard.

lunes, 19 de octubre de 2009

Rogaining del Vi. El Jardi de Bacus


Estem a divendres i la Meri ja confirma que demà no pot anar a la Rogaining i fer equip amb l’Edu. O sigui que hi ha moviments i deixo al Quim i al Roberto i me’n vaig a córrer amb l’Edu. Millor per ells, fora lastre.

Arribem a Pacs del Penedès, donem un cop de mà al Ricard i a l’Ignasi al pàrquing, i a les 11:45 es fa el briefing. Finalment són 44 balises en 6h.Ens donen els mapes, marquem una ruta sense mirar els punts de les balises, i a les 12h sortim pitant cap a la primera balisa. A partir d’aquest moment l’Edu és l’amo i senyor del mapa i així ho serà fins al final. Li esperen 6h d’entrenament intensiu d’orientació. Jo seré l’amo i senyor de l’sportident.

La primera balisa la fem en 53segons.....al cap d’1h portem 5. Llavors, comencem a fer el típic cuento de la lechera i ens surten 30 balises en les 6h que dura la cursa. Que il•lusos.
Al cap de 2h ja començo a pensar que no podré estar les 6h corrents i ja li començo a demanar a l’Edu que a les pujades caminem. Diu que cap problema, tot i que per ell aniria corrents tot el dia, està fet un toro....tant, que en una pujada brutal que ha tocat grimpar, perdo les indicacions d’on es troben les balises, i sense cap problema, l’Edu es tira cap avall, les troba i torna a pujar com un animal!

Anem fent, l’Edu orienta com un campió, a cada balisa xoquem les mans, cridem EQUIPO! cada dos per tres, anem xerrant, ens esgarrinxem totes les cames amb mil esbarzers, ens creuem equips per tot arreu però cadascú fa la seva ruta. A les 4h ja comencem a estar cansadets
Tot i que no mirem la puntuació de les balises, hi ha un moment que veiem una de 8pts que la tenim relativament a prop. Decidim fer-la per dedicar-li a la Meri que no ha pogut venir. Quan tornem de fer aquesta balisa ens trobem al Quim i al Roberto....EQUIPOO!!!!!!

Ja ens queda menys d’una hora i mitja, i decidim anar fent via cap a meta. Ens donem un ensurt quan l’Edu es fa una torta de peu, però com ja he dit està com un toro, camina una estona i ja està recuperat.

La balisa de la riera corba forat, ens costa més de 30 minuts fer-la, però ens ho passem pipa imitant al Último Superviviente de Cuatro, fent palanca amb unes canyes per poder passar per sota els esbarzers i els troncs acumulats per antigues i importants baixades d’aigua.
Fora de la riera, ja només ens queda un parell de balises. La última diu a les indicacions que es troba en un arbre singular....i finalment està lligada a un romer a 2 pams de terra.

Ara si que ja està. Tenim el temps just per anar sprintant a agafar una última balisa o tornar a la meta caminant tranquil•lament, decidim anar caminant......

Molt bona experiència i gran entrenament d’orientació. Felicitats als organitzadors, al Quim i al Roberto que no han fet podi per ben poc, i a l’Edu per com s’ho ha currat.

EQUIPOO!!!
Kenneth __ Això Raid.

lunes, 28 de septiembre de 2009

Ascenció de 7 tresmils

L'Això Raid reprèn els entrenaments de cara a preparar els propers raids i més concretament l'any 2010.
Per aquesta ocasió hem escollit un entrenament d'alta muntanya. L'ascenció als pics de Clarabide i Gorgs Blancs de la vall d'Estós, a Benasc.
Dormim divendres al refugi d'Estós a 1890m, deixant el cotxe a Benasc, en una aproximació al refugi d'unes 2h a bon ritme.
Dissabte a les 6am ja estem desperts, esmorzem i ens disposem a fer l'ascenció. Sortim amb frontals i en poc menys de 3h ens plantem al primer 3000, El Pic de Gías (3011m) pujant per la Brecha de Gías. D'allí fem els 3 Clarabides (Clarabide occidental 3008m, Clarabide 3020 i Clarabide oriental 3012m). Baixem una mica fins al Puerto de Gías i ascendim fins al pic més alt que farem, el Pic deLourde-Rocheblave 3104m. Les vistes són espectaculars: Posets, Aneto, Perdiguero i altres muntanyes de França. També veiem alguna glacera de les que gairebé no queda res. És una llàstima però aviat no en quedarà cap. De retorn al refugi aprofitem per fer-ne dos més, el Camboué 3043 i el Pic de Saint Saud 3003m. La baixada es fa eterna i els genolls se'n resenteixen. En total 9h i 7 pics de més de 3000. Una bona experiència per repetir.

Equipo!!

sábado, 4 de julio de 2009

La crònica més difícil ... la del raid de Lleida

Fa dies que m’ho heu demanat, i després de diferents intents i després de deixar passi la cursa de la talaia, per fi m'he decidit.
Començo aquesta crònica just un mes després del darrer raid i des de l’habitació 208 de la clínica perpetuo socorro de Lleida i la publico quan fa just 5 setmanes de l'accident, des de la mateixa habitació.
Que ha passat? Intentaré fer-vos un resum.
La setmana prèvia al raid (finals de maig) va estar intensa. Un constipat em va deixar quasi dos dies al llit i amb febre, la final de la champions i les eleccions a director, entre els altres afers diaris, van convertir la setmana en una setmana dureta i animada però divendres em sento bé, animat i decidim anar al Raid de Lleida (ja ens haviem inscrit abans).
Vaig amb el Quim (cullons!) i en categoria èlit (va parir!). Ja m’ho sé això ... nosaltres anem a fer el nostre raid ;-)
El cas és que el dissabte, Neus, Quim i Xavi cap a Lleida. Truco als meus germans per a que li ensenyin a la Neus com fem els esmorzars allí i li indiquin on tenim el carrer comercial més llarg d’europa ... o del món.
El Quim i jo, sortim amb una orientació a peu urbana. Evidentment ningú dubta que l’orientador és el Quim, i jo darrera i al meu ritme. El Quim, molt inteligenment diu, “Xavi, no apretem, al ritme que queda molt per davant”: Quanta raó! Sino m’ho diu palmo al segon sector.
El segon sector, una orientació a peu per la mitjana on el polen i el pols s’aixecava del terra al passar corrent. Un infern pels alèrgics. Sort que l’orientador retallava metres a cada balissa, i quan començava a fer-se pesat el calor i el polen sortiem d’alli.
Agafem la bici i roadbock fins Alfès. Anem a bon ritme, se’ns junta un altre equip i comencem a veure els equips de davant ... a per ells!
L’orientació perfecta, i arribem a un nou sector BBT-O, ara amb mapa de detall. Som-hi!
Només començar, coincidim tots dos en que el paisatge és preciós i que només per això ja val la pena el raid. La mare que ho va parir! Ni una punyetera ombra a la vista. Només blat segat, tot groc a la vista i un calor sofocant.
Anem bebent constanment per no deshidratar-nos degut a la solanera que ens està agafant. En aquest sector fem la imatge del raid, però el del video no ens veu. Te’n recordes Quim? Si ho volem repetir no ens surt. Ens toquem els manillars i quasi hombro contra hombro parem les dues bicis ... tope hollywood.
Arribem a Montoliu, on toca una altra orientacio urbana. Ens refresquem i sortim a fer-la, jo aquí començo a patir i em costa seguir el ritme (ja rebaixat) del Quim, però quan em diu ... “d’aqui amb bici cap a casa i ens fotem la cargolada”, vaig veure que acabar el raid i acabar-lo en una posició digna (els dos primers objectius meus) eren a les nostres mans ... i estavem en èlit!
Acabem el sector i arribem als patins. Comentem, mentre ens canviem, la jugada i decidim que el millor és que m’agafi a la motxilla del Quim i ell tiri i freni, mentre el desnivell ho permeti, i .... clavada !!! El tio comença a tirar i jo enganxat darrera. De tant en quan em deia ... es que tinc por de clavar-te els pals, però així vam fer el pla, la baixada i quasi tota la pujada. Quin tio ! Com tira!
D’allí bici i més orgullós que un medallista olímpic, anem tots dos xino xano comentant la jugada cap a la meta, a fer les cordes i la cargolada.
Arribem, ens relaxem, comentem la jugada amb la resta dels equips, veiem com pugen de les cordes i un d’ells ens diu. El bandarra no m’ha volgut ajudar i òndia, estic fós. Ara mateix tinc una pàjara.
Li dic, Quim, fés tu la tirolina al revés que diuen que és matadora i jo ja vaig tocat. Diu, vale ! El calor ha passat factura i en aquells moments el cos només ens demana aigua per dins i per fora, frescor i descans.
Dic, som-hi Quim? Ell diu, vinga sí !
Arribem a les cordes i tots dos ens quedem sorpresos en veure com per poc un que baixa la tirolina no pren mal, però ni l’un ni l’latre diu res. Jo m’autoconvenço de que ja saben el que es fan, que ho tenen controlat, i tot seguit faig el primer ràpel. D’allí vaig a una via on m’asseguren, em munten la corda, em diuen aixeca les mans, lliguen i deslliguen i em diuen ... amunt !
Pujo la via i noto com el que m’assegura no em perd de vista i en els moments delicats tiba de la corda. Acabo la via més tranquil i em baixen.
Mentre fa el ràpel el Quim jo m’espero a que m’assegurin per fer l’ultim ascens, ara per una escala flexible. Mentre estic allí veig quelcom que no m’agrada, però penso, va... que només queda això i anem a dinar.
M’asseguren, em munten el sistema de seguretat i em tornen a dir, ja estàs assegurat, amunt !
Començo a pujar i al poc veig que això serà dur. Sento al Quim que em diu “tira de cames i no de braços”, ho faig i certament és més portable. Estic cansat i suposo que des de baix controlen el meus ascens i em tranquilitza pensar que si no diuen rés és que el que teòricament supervisa el meus ascensho veu tot correcte (tot i que potser no era ben bé així). Arribo a l’altura del palet on està el que controla l’escala i les dues tirolines, vaig tocat, tinc calor, estic suat i li dic al del palet ... assegura’m!
Em diu, et falten dos esglaons. Miro a munt i és cert, m’en falten dos. Vinga va, els pujo i arribo a tocar el sostre del rocodrom, i allí li torno a dir, ara ja més contundent. “Tio, vaig tocat, assegura’m que ara ja arribes!”
Ell em diu, agafat a aquella corda que t’agafaré millor. Miro amunt i la veig a més de mig metre. Ho intento, però l’escala es doblega per tot arreu i li dic “no, no. No arribaré, assegura’m” al que em diu, doncs sentat al palet si no has d’arribar. Em giro, el miro i el tinc a l’altura del cul o per sota i penso .... podria assegurar-me collons, ara ho té perfecte !!! ... però bueno, va.
Faig el gest d’atançar la cintura al palet i .... òstia puta! L’escala fa un gir brusc i repentí d’uns 180 graus i sense poder fer rés m’escup de l’escala i em veig caient.
Durant els primers instants (minuts per mi i 1 segon per la resta) espero l’estrebada del shunt, però en veure aproximar-se el terra sóc conscient de que algo ha fallat i recordo cridar “agafeu-me!!!” fins que el dolor del cul i el calor de l’asfalt em demostren que tot ha fallat i he caigut des de dalt de tot.
Era al terra. Tothom em preguntava com estava ..... emprenyat !!!! estic emprenyat !!!! Deia, que m’heu fet? Com l’heu cagat així? Com podeu cometre una santissima cagada com aquesta?
A l’estona, el dolor va anar a més, la preocupació i els nervis... també.
Va venir el Quim i m’agafà pel cap. “Xavi, estàs bé? Sí Quim, estic bé ... però com l’han cagat així tio?” Estava indignat i assustat.
Al moment tothom preguntant si podia moure els peus, la policia, l’ambulancia, la cullera, el llit de buit, l’analgèsic, les constants, ... i cap a urgències.
Des d’allí fins avui, m’estalviaré els detalls perque n’hi han molts i alguns d’ells no els he superat encara. Però el resum seria, doble fractura de pelvis, de sacro, de L1, alguna coseta més que encara mo tinc clar, 3 hospitals, 3 trasllats en ambulància, 35 dies de llit, 1 operació quirurgica de columna, i el desig de lliurar-me d’una nova i complicada operació a canvi de més dies de llit i lenta recuperació.
Arribats a aquest punt, després de molt pensar-hi, Aixo Raid, Meri, Neus, Kenneth, Fran, Edu, Quim, amics, crec haver decidit duarnt aquest dies a "passar el braçalet" i deixar l’equip.
Pot semblar pecipitat, ja que encara no sé quines limitacions o en que canviarà la meva vida després del fatal succés (no vull dir accident, ja que penso que es podia haver evitat, i accident és allò que no es pot evitar), però ben segur que hi haurà qüestions que fisicament canviaran, i d’altres psicologicament. Aquesta m'està resultant difícil.
En qualsevol cas, mai podré agrair-vos tot el que m’heu ajudat i m’ajudeu encara ara a superar aquest “dificil raid” com el definieu vosaltres, però tinc la sensació d’haver gastat totes les forces per sortirme’n, em queda un llarg camí per davant i ara no puc afrontar cap raid ni aventura més.
Teniu però el meu compromís en intentar fer-vos d’assistència i en la gestió del club esportiu, i si el cos i el cap m’ho permeten, dur aquestes funcions, però no m’atreveixo a comprometre’m a això.
Aixó sí, el cant serà el de sempre ..... Això Raid !!!!
Gràcies amics raiders
by Xavi

miércoles, 10 de junio de 2009

La Talaia, cursa de muntanya 2009


El dissabte 4 de Juliol de 2009, a la tarda,18:00h, tindrà lloc la cursa de Muntanya de la Talaia. En aquesta edició, la sisena, la cursa consisteix novament en dos recorreguts de 10km i 21km amb sortida i arribada al Camping Vilanova Park.

+info:
Cursa de Muntanya de la Talaia
http://www.aetalaia.org/curses/CursaMuntanya.htm

viernes, 22 de mayo de 2009

Entrenament de fons 22/5/09: Cunit - LLeida + Aplec

Ahir nit va sorgir un problea amb els frens i al final ... brideta i "arreando", però me n'anava a dormir a la 1h.m
Aixi que m'he despertat mes tard i he sortit a les 7h.
Aqui van les fotos mes rellevants i un video










Premsa Raid ECU LLavorsí 2009

Diari de Vilanova:

Vilanova digital:
http://www.vilanovadigital.com/espais/esports/article.asp?Idarticulo=23222

jueves, 21 de mayo de 2009

Raid ECU Llavorsí, 16 de maig. Campionat Catalunya Universitari


Pujem a Llavorsí en dos cotxes, set persones, tres equips i plens de material.
Arribem en un primer cotxe la Meri, el Kenneh i el Xavi i ens dediquem a ... l'organització no hi és!!!!! Fan 3h tard !!! Aixi que ens dediquem a recollir les claus de les habitacions, deixar les bicis, llogar neoprens i fer una birreta ... o dues, quina pressa tenim?
Al briefing ens ho expliquen tot i ja hi som tots, sopem, mirem els mapes i ... a dormir que es tard!

Comencem dissabte amb un dia genial, ni aigua ni rés d'això. Un dia magnific ... si més no fins la el primer sector on, menys el Quim i el Kenneth, els altres les passem crues i magres per creuar el pont de llavorsi amb patins. Fins i tot dos provem el nou asfalt que acaben de ficar.

Els patins no se'ns dona bé, així que menys el Quim, la resta tanquem la classificació provisional del primer sector.
Kenneth i Meri surten corrent cap a Tírvia per allí agafar les bicis i començar a guanyar posicions, mentre que l'Oscar, sí sí, l'Oscar i jo comencem de cul amb la primera balissa (Que sempre se'n fot travessera ... la balissa) i arribem a la bici com a ultim equip del raid. Oeeee oe oe oeeeeeeeeee
La pressió ens pot, els ànims manquen ... moltíssim, ens sentim abatuts i perduts. Tant és així que m'equivoco estrepitosament i pujem per on teniem marcada la baixada. Me n'adono a la segona corba i ... més enfonsats tirem aball deixant 2 equips que havien tingut la mateixa errada.
A partir d'aqui ens centrem, ens anem trobant millor, anem adelantant equips i arribem als rumbs a l'alça d'ànims. Allí l'Oscar la clava i fa els tres en un temps record. Una peça de fruita i som-hi!
Seguim adelantant equips fins al refugi i allí fem ... el millor del raid? Quina baixada !!! Quin corriol !!! Quin tip de baixar !!!
Arribem al camping junt amb 4 equips més que hem trobat en la baixada, amb força calor, amb dolor a les mans i veient que hi han molts equips encara per davant nostre.
Preguntem, com van els demés? El Quim segon i el Kenneth i la Meri ... fa quasi una hora que han passat. Quines màquines !
Comencem el trekking en una superpujada, amb molta calor i se'ns fa certament molt dur i pesat a tots dos, pero arribem al tir amb arc i alli fem un esforç més per arribar el més aviat possible al barranc, només pensant en referscar-nos al riu i beure aigua.
Pel camí ens creuem al Quim que ja va de baixada amb el barranc fet. Tots dos diem ... és el millor !! I l'Oscar fa un crit d'anims ... Equipooooooooo! que rep una salutació ja llunyana del Quim girant-se i aixecant la mà.
Arribem al barranc, ens canviem i pujem, pero a mig cami ... Carambas !!! Ens hem deixat el full de control, aixi que amb el neopre i la calor ... a correr ! Quina calor. Despres no entrava la part de dalt del neopre per la suor. Sort de l'Oscar que em va fer entrar sí o sí.
Fem el barranc i tots dos riem, disfrutem, ens refresquem i pensem ... que guapo !! I que be ens cau aquesta aigua !!
Mentre anem plantejant l'estrategia, ens saltem el treko de baixada que nomes té una balissa i anem a fer la urbana?
Quan ja teniem això gairebe decidit, arribem al dos darrers rapels, quasi seguits i veiem que hi han mes de 20 persones esperant.
Tot i que no volem creure-ho, sabem que allí se'ns acaba el raid a tots. El darrer rapel, de 45 metres i amb aigua frena als equips i alli ens passem 1h30 esperant, 3h dins del barranc.
Al sortir, ens baixen a tots en cotxe i a sopar.
A l'arribar al campig, el primer que veiem és al kenneth i la Meri animant-nos .... equipooooo. Quin equipàs !!!! Som l'enveja del Raid, tots jiji jaja. Super bon rotllo i sempre enfotent-nos de la nostra sombra.
Alli piquem algo perque veim morts de gana i ens expliquen que el Quim ho ha pogut fer tot, que molts ens hem quedat al barranc i que el Kenneth i la Meri se l'han saltat per poder fer la resta i han fet el treko, hidrospeed i la urbana. L'han clavat !!!
Al barranc hem fet amistats i quedem amb una gent molt maca per passar-lis el telefon de la dona dels apartaments, ja que han passat molt fred al camping. Jo pensava que estarien totes plenes, i haurien de compartir la meva habitació ... elles, però hi havia lloc redeu ! Potser amb mitja horeta més de barranc hagués pogut ..... bé, el raid ja s'ha acabat !
Sopem, ens indignem per la classificacio provisional, no pot ser! Hi ha algu error. Cansat anem a descansar.
El diuemenge ens llevem d'hora per esmorzra com a ministres i anem a l'entrega de premis.
No entenem com pot ser que l'equip de la Meri i el Kenneth no estiguin al podi, si ho han fet tot menys el barranc!!! Continuem sense entendre-ho, i pel que fa a la resta ... Quim Campió de Catalunya Universitari en categoria individual i l'OscarF i jo, tercers en la nostra categoria de ... masculina, no?. Medalleta i cap a casa!!
Com deia l'Oscar ... no és com es comença un raid, sino com s'acaba.
Si senyor ! Tens raó.
El proper raid .... l'aplec de cargol, amb etapes nocturnes, ben segur que aigua (com sempre) i mapes ireconeixibles.... tot un entrenament!

by Xavi

jueves, 7 de mayo de 2009

l'Això Raid a la Copa Espanyola de Raids - Raid La Pineda / 24-26 Abril 2009

L'Això Raid va participar en el raid de la Pineda, copa d'Espanya de Raids i puntuable per la Lliga Espanyola de Raids d'Aventura.
En un raid dur, especialment complicat per la boira i la fosca nit, amb la presència d'equips de Portugal i França i amb la participació dels millors equip de raider's d'Espanya, l'Això Raid va tenir en aquesta aventura un primer test dins la Lliga Espanyola de raids que aportà a l'equip una destacable experiència, una experiència a repetir i alguns detalls a corregir, però ... Això Raid!

Adjuntem video del Raid de la Pineda on bàsicament surten els Buff, Salomon i els Això Raid, o sigui, els millors de cada disciplina.

by Xavi



jueves, 30 de abril de 2009

l'Això Raid X Team al Raid la Pineda Platja 2009


Tota la setmana preparant el raid. Es que aquest raid té més material obligatori que la llista de la compra d’una família de l’Opus…tu!!

Divendres a les 18:30h sortim cap a la Pineda per arribar aviat per inscriure’ns i que ens facin la comprovació del material obligatori. Però al final res de comprovacions, únicament foto d’equip. O sigui que tenim tota la tarda nit per preparar les coses, carregar el cotxe, sopar i a dormir…si podem. Meri, Xavi i Kenneth corren, i l’Edu fa d’assistència.

Dissabte a les 6:00h ja estem de peu intentant esmorzar alguna cosa….però no entra res. Sortim a la porta del càmping i fem caravana en cotxe fina a Tivissa on comença el raid.....ens fiquem segons en aquest sector... ;-).
A les 9:10h sortim a fer la urbana per Tivissa, ens dividim les balises entre el Xavi i Kenneth. Tornem i ja ens espera la Meri que surt pitant a fer la via ferrata.
Ara toca sector BTT fins a Garcia (Xavi i kenneth) de 22km. Arribem a l’embarcadero sense incidències i ja surten la Meri i el Xavi remant qual grumete i capitan de barco. Desprès de 14km arriben a Miravet. Allí toca cronoescalada fins al Castell de Miravet i torna a agafar al caiac fins a Benifallet, 16km més. Aquesta secció ha estat dura i aburrida, però hem preparat uns entrepanets de nocilla i bimbo .....mmmm que bons.
Agafem la bici la Meri i el Kenneth per fer els 22,5km que separen Benifallet i el balneari de Cardó. Sector bastant dur en el que intento enganyar a la Meri dient que ja arribem....que ja arribem... Finalment arribem ens vestim i anem el Xavi i el Kenneth a fer el trekking + ràpel. Fem cua i ens hem d’esperar 1:30h. Al final un dels controladors treu hasta pernil per a tots els que esperem i xerrem una mica. El barranc molt guay i sense problemes, però s’ha de pujar la tartera que porta a la carretera per arribar novament al balneari de Cardó. Arribem a les 20:55, ja de nit, i a falta de 5 minuts pel tancament del trekking....però decidim fer el trekking tot i que ja estava tot recollit pensant que no faríem el sector.
Sortim la Meri i el Kenneth. Iniciem el treking passant de la 34 i anant directament a la 35. Pujada forta de 230m de desnivell. Al principi, tot i ser de nit sembla que es veu prou bé, fins que arribem a dalt de la carena i la boira fa impossible seguir. Tornem enrera, ens costa però aconseguim trobar el mateix corriol per on hem pujat. Truquem a la assistència i cap a l’últim CC per iniciar l’últim sector de BTT nocturn. Però arriba la pàjara...el Kenneth cau plegat i ja no es recupera (23h). Fi del dia.

Diumenge desperta amb una tempesta impressionant. Tot indica que s’anul•larà la prova d’exhibició al passeig de la Pineda....però arribem i surt el sol. Fem un parell de Coasterings (córrer per la platja), un parell de voltes en BTT saltant uns xurros inflables i per últim un run&bike (els dos corredors alhora un en bici i l’altre corrent). Ens adonem que per físic no tenim res a fer...som dels últims.
Finalment hem quedat els 18ens. Molt bé! Una experiència molt guapa. Hem conviscut amb els millors i l’ambient impressionant, sobretot el de la caseta de turisme quan tornàvem els dorsals.
Però el millor encara està per arribar. Entrada lliure a l’Spa i dinar de buffet. Cap a casa i fins al proper.

Menció especial per l'assistència, l'Edu, i per la Neus que feia d'assistència del Quim!

AIXÒ RAID X TEAM

El nostre AEE al Raid de la Pineda.


12és... vam remar molt lents (jo remo fatal, i 30km son molts kms i l'aigua de l'ebre esta freda), vam tenir un parell de despistes a l'orientacio que van fer que entressim al barranc amb molts equips i vam estar 90min neutralitzats que ens van fer mes complicada la zona de trekking a la nit, i ja no vam arribar a temps a la nocturna... les sensacions, millor que a talavera, ahir vaig anar aguantant be, donat que a les etapes de btt jo posava el meu ritme...i xinoxano... si vaig passat de voltes amb la btt, al final peto... d'altra banda, portavem a la Neus d'asistencia i ens vam concienciar de fer-me una bona alimentacio e hidratacio durant al raid... bebent i menjant molt mes del que estava acostumat, i crec que hem va anar molt be... penso que personalment no m'hidratava i menjaba prou be als raids i penso que era un motiu mes pels quals el meu rendiment baixava molt les ultimes etapes.... Per mi la clasificacio era lo de menys... volia acabar-lo sencer, i no va ser possible... encara que de tot s'apren... i crec que els raids de la Lera son una altra historia... aixi que tot son punts d'experiencia...

by Quim

martes, 28 de abril de 2009

Recull de Premsa

Adjunto nou dossier de premsa, i alhora us informo que ja estan penjades al nostre espai web (Galeria fotos equip) les fotos del Raid de la Pineda.
Raid Garraf
http://www.vilanovadigital.com/espais/esports/article.asp?Idarticulo=22694


Raid Ekke Lleida
http://www.vilanovadigital.com/espais/esports/article.asp?idarticulo=22575

Raid Cambrils
http://www.vilanovadigital.com/espais/esports/article.asp?idarticulo=22573

Treko Vinaròs
http://www.vilanovadigital.com/espais/esports/article.asp?idarticulo=20463

jueves, 23 de abril de 2009

Classificacio i control de temps 1a Ginkama Extrem

Després d'haver revisat les dades dels diferents controls, us adjuntem el full on podreu verificar les respostes del sector urbà i dels rumbs (els objectes a recordar) i també podreu veure les puntuacions, temps, penalitzacions i bonificacions de tots els sectors i tots els equips.

Aquí teniu les fotos de la Ginkana Xtrem i de la Festa de l'Esport.
http://picasaweb.google.es/raidxtream/GinkanaExtrem2009DiaDeLEsport#

Fins aviat ginkamers i ginkameres extrem!

martes, 21 de abril de 2009

La Ginkama eXtrem posa a prova als competidors

La Ginkama Extrem emmarcada dins la Festa de l'Esport Univers UPC-Vilanova 2009 ipreparada pel Club Esportiu de la UPC Vilanova i l'equip de raids d'aventura Això Raid Team Extrem posa a prova a tots les competidors.

D'un total de 22 equips, només 13 equips varen ser capaços de finalitzar totes 7 proves dins el temps previst, desmarcant-se dels altres equips que varen tenir que conformar-se amb les darreres posicions.

En uns molt disputats darrers 40 minuts de competició, les primeres posicions varen anar variant en la classificació provisional, resultant com a classificació final (i encara provisional) la que mostrem tot seguit.


Cal que sabeu que en les properes hores penjarem un ampli reportatge fotogràfic de la prova en el que ben segur sortiu fent algun sector, així com el detall de la prova tant en punts com en temps de tots els sectors.

No podem però acabar aquest primer post "post-prova" sense felicitar molt efusivament a tots i cadascun dels competidors. Per la vostra motivació, per les vostres ganes, per la vostra il.lusió, per la vostra deportivitat i pel vostre "bon rotllo" ... fins i tot quan l'organització anàvem atabalats i atabalades i mig sords per la musica.

Moltes mercès a Univers per tot el seu recolzament des del primer moment i moltes mercès a tots els col.laboradors i membres del club esportiu per les ganes i .... per tot plegat.

Esteu pendents d'aquest bloc durant aquesta setmana i us anirem publicant fotos i classificacions de la 1a Gimkana Extrem UPC ... de la que n'heu estat protagonistes.

Per ultim, i donat que és el primer cop que ens aventurem a organitzar un esdeveniment com aquest, us agrairem molt sincerament qualsevol consell, punt de vista, crítica o comentari que ens pugueu fer arribar a raidxtream@gmail.com.

lunes, 20 de abril de 2009

L'AixoRaid present a la Trekorientacio de Poblet



El pasat diumenge va tenir lloc la Trekorientacio a Poblet on prop de 700 participants van pendre la sortida en diferents categories, per, amb l'ajuda del mapa i la bruixola, recorrer part del parc natural i la serra de Prades. Els membres de l'AixoRaid en diferents categories, els dos equips formats per Francisco i Raul Ferreiro, Pedro Martinez i Teo Carrasquilla van fer segons, la parella formada per Neus Vidal i Joaquin del Rio també van fer segons, i en la categoria mascota, en Jose Antonio del Rio i la seva gosa valenta van finalitzar tercers.
Mes informacio a http://www.trekorientacio.com/


domingo, 19 de abril de 2009

Update Info 1a Ginkama Extreme

Informació d'interés per als competidors / Interest Info


- L'ordre d'execució de les proves o sectors és lliure./ The execution order of the tests is free.

- A l'inici i final de cada prova caldrà passar obligatòriament per la carpa (CC) per indicar als controls per a iniciar i/o parar el temps parcial de cada prova. / At the begining and ending of the every test you need to go to the start/arrival tent (CC).

- En el briefing es lliurarà tota la documentació (3 mapes), dorsals i material, que caldrà retornar al finalitzar la competició. Es sol.licitarà carnet UPC, DNI o passaport del capità com a fiança./ We will give you all the documents/maps at briefing. You need to leave a Passport or id document.

Aspectes importants per sectors. Ubicació en mapa 1.

S1. Orientació Urbana/Urban Orientation
. Formada per 9 bàlisses o punts de pas on caldrà respondre una pregunta i anotar-la en el document proporcionat per l'organització. You have to find the 9 points on the map and answer the question at the document.
. El temps inici i final d'aquest sector comptabilitzarà al seu pas per la carpa de control, on caldrà lliurar el mapa 2 amb les respostes de les balisses.
. Cada balissa no realitzada o incorrecta penalitzarà 10 minuts. Every wrong answer will be 10minutes penalty.


S2. Escalada / Climbing
. Hi haurà una via en el rocodrom dedicada en exclusivitat als participants de la gimkana. L'altra via és de lliure accés./ We have one route reserved for the ginkana competitors.
. El temps comptabilitzarà en l'inici de l'escalada (un cop ficat l'arnès)i finalitzarà quan tots dos membres de l'equip hagin pujat i baixat.
. El control de temps el farà un controlador en el rocòdrom.
. Una via no feta (un competidor que no la faci) penalitzarà amb 15 minuts. One climbing route not done is 15minutes of penalty.

S3. Tir amb arc./Olympic Target
. Es tiraran 5 fletxes per competidor (10 per equip)./ 10 arrows every team.
. Es bonifacarà 4 minuts per cada fletxa en zona groga, 3 en zona vermella, 2 en zona blava, 1 en zona negra i 1/2 minut en zona blanca per cada fletxa./ Bonus: 4minutes yellow zone, 3minutes red, 2minutes blue, 1minute black and 1/2minute white.
. No hi ha control de temps en aquesta prova i s'aconsella fer-la en qualsevol moment que la zona estigui lliure (no hi ha reserva pels competidors de la gimkana).

S4. Prova Especial./ Special Test
. No hi ha control de temps en aquesta prova i s'aconsella fer-la en qualsevol moment que la zona estigui lliure (no hi ha reserva pels competidors de la gimkana). Not timed test, do it when free.
. Es tracta d'una prova de llençament de btt./ It's a bicycle throw.
. Bonifacarà 1 minut per metre. /You will bonus 1 minute per meter.
. Cada competidor podrà fer 2 llençaments. Comptabilitzarà el millor llançament de cada competidor. Every person have two throws.

S5. Pista Americana/Assault course
. El control de temps es farà des de la carpa. We timed the test from the exit/arrival tent
. Caldrà que facin el circuit tots dos competidors, un després de l'altre i tocant-se la mà per donar-se el relleu.
. Caldrà moure 4 objectes que en cas d'incomplir el requisit mínim penalitzarà en 10 minuts per objecte. You will have to carry 4 objects. Every bad object is 10minutes penalty.

S6. Orientació per Rumbs/ Course orientation
. Caldrà que cada equip realitzi dos itineraris d'orientació/ You have to follow two itineraries.
. Al final de cada itinerari trobaran una bossa amb 10 objectes que caldrà memoritzin/ At the end of the route, you will fins a bag with 10 objects that you have to memorize.
. El temps es controlarà des de la carpa i un cop s'hagin dit als controladors els objectes memoritzats./ Once you return to the exit/arrival tent, the controller will ask you for the 20 objects.
. Cada objecte recordat bonificarà 1 minut. Every object give you a bonus of 1minute.
. Aquesta prova no realitzada penalitzarà en 30 minuts. If you don't realize this test will be 30minutes penalty.

S7. Caiac/Kayak
. Es disposarà de dos rondes de caiacs (10 caiacs/ronda) reservades per als competidors de la gimkana, una a les 13h30 i una altra a les 15h30. We have reserved two rounds of kayaks for the ginkana, 13h30 and 15h30.
. Es podrà però fer la prova sempre que hi hagi caiac lliures. Otherwise, you can do the kayac test if there is a free kayac
. Per fer aquest sector es llirarà el mapa 3. Map 3
. Aquest sector conté 3 balisses que caldra marcar en el mapa mitjançant la grapadora de la balissa. In this sector you need to mark 3 points.
. Cada balissa no marcada penalitzarà en 20 minuts. Every not marked point is 20minutes penalty

1a Ginkama Extrem UPC Vilanova

L’Això Raid en estreta col.laboració amb el Club Esportiu de la UPC de Vilanova organitzen la 1ª Gimgama Extrem dins el marc de la Festa de l’Esport 2009.

Informació General per als raider’s :
La Iª edició de la Ginkama Extrem tindrà lloc el dia 21 d’abril de 2009
La Ginkama Extrem és una competició esportiva multidisciplinar emmarcada en l'entorn de Ribes Roges i organitzada en una etapa única. Aquesta es regirà per la normativa de raids de la FEEC de 2009.
Les modalitats que es practicaran seran.
- Sector 1. Cursa Orientació Urbana
- Sector 2. Escalada / Ràpel
- Sector 3. Tir amb Arc
- Sector 4. Prova Especial
- Sector 5. Pista Americana
- Sector 6. Orientació per Rumbs
- Sector 7. Caiac

EQUIPS
Els equips estaran formats per 2 corredors

HORARIS DE LES PROVES
- DE 11:45H A 12:00H: RECEPCIÓ EQUIPS, COMPROVACIÓ INSCRIPCIONS I ENTREGA DORSALS I DOCUMENTACIÓ
- 12:05H: REUNIÓ INFORMATIVA - BRIEFING (In english i en català)
- 12:15H: SORTIDA
- 16H:45H TANCAMENT DE CONTROLS
- 17H00: ENTREGA DE PREMIS

LLOC DE CONCENTRACIÓ DELS EQUIPS
Carpa de Control Ginkama a la Platja de ribes Roges (davant xiringuito)

No hi ha MATERIAL OBLIGATORI però es recomana portar una muda de recanvi, incloent calçat.

Dilluns tarda es publicarà informació més detallada de les proves.
Dilluns darrer dia per inecriure's, o en arribar a 20 equips (a data d'avui hi han 12 equips inscrits, 3 d'ells femenins, i 2 mixtes)

jueves, 2 de abril de 2009

Open Raid Garraf 2009

Per fi m’he estrenat en un Raid “oficial” , tenia moltes ganes perque la resta de l’equip ja havia començat la temporada, i a més, amb molt bon peu, quin equip que tinc !!!!!


Divendres ja van arribar els nervis, son les 9 de la nit i encara haig de preparar tot el material, que si la motxilla, la brúixola, el casc, guants, la bici, uff, caixes per aquí, caixes per allà… ( estic de mudança i no se on tinc les coses… aprofito per entrenar la orientació…. aquesta maleta si, aquesta no, aquesta caixa no és, serà la de sota… )

Truco al meu company Xavi, ei com ho tens tot tu ?? Porta barretesssssss !!!!! i quedem a les 07:30h a la benzinera, punt de trobada.

Uff, les 10 de la nit, i encara tinc que passar per casa del Fran i la Vero a recollir el buit per demà. Ja vaig tard !!!!

Entre sopar a casa de ma germana i anar cap a casa, ultima repassada, se’m fan les 12 de la nit. A dormir corrents que demà ens espera una de bona.

Amb els nervis no dormo massa, i a les 6 del matí, amunt amb una dutxa ràpida, trucada al Xavi, i ràpid a l’altre pis a recollir la bici.

Son les 7:30h i enxeguem cap a Moja, que falta gent !!!!

Arribem a Moja i de seguida localitzem a la Meri i el Kenneth, ja força experimentats en Raids, es nota, com ho tenen tot organitzat …. Quina Parelleta tú !!! Això Raid!!


Passem control amb el Ricard, i el Xavi només obrir el sobre i veure el mapa… Xap… Això serà dur… molt dur….

Sortim a les 9 del matí i vinga orientació urbana per Moja, corre per aquí, córrer per allà, conta quants arbres… espera espera que allà hi han més…. I les peces de ceràmica de color verd… vaya tela… d’arribada al punt de sortida un altre cop i ja veus al Ricard apretant… vinga collons tant d’entreno, si aneu els últims…. Orientació corrents per la muntanya, vinga a on som ???? marquem la primera, i la segona ja s’entravessa…. Al cap d’una estona ens trobem de cara amb la Meri i el Kenneth, quina busqueu ?? Ostres si no es per aquí, esta a l’altre punta…. Merda la he cagat… ho sento Xavi, amb això em bloquejo una mica, menys mal que el Xavi em fa sortir endavant i agafar el rumb de nou…. Vinga ara anem més bé…. Ostres el Xavi ha caigut, ja patia per la seva mà esta recent operat i porta una placa de Titani, parem per a que es posi les proteccions i vinga de nou.

Tornem a Moja per agafar ja les bicis, ara orienta el Xavi, cap aquí cap allà, fins arribar a la paret on hem de fer el ràpel amb la bici. Ens la lliguem a la motxilla i vinga corda avall…. Deunidó el corriolet amb la bici al coll per tornar a agafar la pista que ens portaria direcció a Daltmar, pujem i baixem el Tres Partions i a localitzar en quin punt de la urbanització es troba el Control Canvi. Sorpresa, el Quim i el seu equip ja van de tornada… Quins super-homes tu!!!

Bé, deixem la bici i vinga tornem a córrer, ara oriento jo, menys els primers minuts en els quals vaig començar a córrer sense estudiar bé el mapa, sort que el Xavi em diu, Edi segur que anem bé i mirant mirant anàvem en direcció contrària, però bé, de seguida em poso les piles i les vaig clavant una darrera de l’altra, i a bon ritme i amb els elogis del meu company Xavi, Gracies por tots els teus ànims !!!!

Això si, tot el que es llegia Barranc al mapa, diu el Xavi que es Barraca ….. upss
suposo que deuria ser culpa del boli que ens van regalar al Raid….a part dels mitjons!

Vinga, un cop localitzat el ditxós pou, cap a la última barraca i cap al control canvi de nou, i fletxats cap a Vilanova que ens espera el Kaiac…. No veiem ni els semafors vermells tu, vinga a l’aigua, de seguida ja sentim el crit de guerra Equipoooooo !!! Són el Kenneth i la Meri que ja tornen, mentres tant nosaltres.. Zigazaga Zigazaga i vinga a riure, no havia manera d’anar drets, però bé, tot i aixó, la tornada va ser molt ràpida. Ara si eh Xavi !!!! Quina paciència la del meu company, diu que faig mes força amb un braç que l’altre… i quin …. Jo que sé ….

Tornada en bici amunt cap a Casa Alta i vinga anem adelantant algun que altre equipillo, però nois, el pitjor esta per arribar, ja comencem a notar que afluixen les forces, que el fred ens envaeix el nostre cor, que la soledat s’apropia de la nostra ment, i t’adones que en aquest punt s quan realment necessites el suport del teu company per superar una a una totes aquestes adversitats. Gracies de nou Xavi per estar aquí.
Cometo un greu error que es no agafar el corriol correcte i baixant....baixant...baixant... Xavi: estem baixant massa. Fins que ens tornem a situar al mapa i ja no queda més remei que agafar la carretera del “pantano” i arribar a Castellet, Torrelletes i de nou plantejar la estratègia. Què fem? Pleguem? no pleguem?… el Xavi ho tenia clar, ara ja toca continuar peti qui peti…. i vinga a pel Mas Pigot. Diu que la balisa està a COLUMBARI,,, que collons es un Columbari ?? Buscant buscant al final la troba el Xavi… si senyor !!!

Però amb la pluja, fosc que ja ni ens veiem entre nosaltres, ens queden quatre balises però ja no ens queda més remei que Retirada… i per la carretera xino xano fins a Moja.

En arribar ens trobem a la resta de l’equip allà, Meri, Kenneth, Fran, Vero i Neus, ens esperava una botifarreta calenta que amb el fred que teníem la vam deborar en un tres i no res… deunió quin fred que vam passar esperant però va valer la pena ja que el nostre Quim estava per arribar en la maxima categoria i como no, guanyant que es el que més sap fer.. . Quin tiu, es d’una altra galaxia.

És un raider amb majúscules, moltes felicitats Quim !!!!


Vull felicitar a tot l’equip, perquè són genials,

Una abraçada Això Raid !!!


P.D. Fins el proper Raid.


Eduard.