Raid SQM 2013. Això Raid 1ers Aventura Mixte

El passat dissabte vam participar al raid de Sant Quintí de Mediona que està dins del circuït OPEN RAIDS X-RACES que organitza Naturetime. Els equips eren Això Raid format per Meri i Dani en Aventura i Això Raid Twosome format per Anna i Toni en iniciació.

Després de les pluges de matinada sortim del Garraf pensant que ens esperarà un raid amb un temps acceptable, tot i que preveiem camins molls amb molt de fang. Doncs no vam encertar massa, en els moments previs a la sortida es tapa i comença a fer rasca.

Sortim a les 10 en punt: primer sector una orientació urbana amb un ortofotomapa i tres balises per cadascú, Meri surt primer per les de la part alta i jo (Dani) quedo esperant al control canvi per anar a per les de la part baixa. Quiet, un fred que pela.

Després dels relleus fem una bici que ens porta cap a Sant Joan de Mediona. Corriols molt macos, però confirmem la presència del fang, a estones molt fang, poc a poc les bicis comencen a pesar i en alguna pujada ja ens baixem d’elles.
A Sant Joan ens espera el Kenneth per donar-nos ànims, un avituallament ràpid i un trekking de 9 km per boscos. Anem a bon ritme i no el volem perdre, i el temps i les balises ajuden: les trobem totes a la primera i ens dóna més ànims per continuar sense baixar el ritme al temps que trobem equips amb estratègia diferent en sentit contrari. Arribem al control canvi, mengem i bevem bé que encara queda raid. Marquem el recorregut que seguirem amb la intenció de, com fins ara, fer totes les balises i evitar els corriols i els desnivells, i quan acabem, ens trobem que ara sí que pujarem!! Els 1300 metres de desnivell no eren de mentida!!

Sortim per carretera xino-xano i sembla que tinguem bicis noves: el Kenneth havia engreixat les cadenes i ajustat i netejat els frens, rodaven molt millor. Però l’alegria ens dura ben poc: abans d’arribar a la primera balisa me falten les forces: molta pujada i poc entrenament. Meri comença a estirar-me una mica, tot i que les pujades decideixo fer-les arrossegant la bici. Després de la segona balisa refem el recorregut: busquem els camins amb menys desnivell, i ens surt bé, no perdem gaire temps i ja estem a dalt de tot, ara només queda baixada.

En l’últim tram, la última rampa, es fa encara una mica més dura: tenim una tempesta a sobre i cau una petita pedregada, ens abriguem una mica i tirem fins al final, ja queda poc però la tempesta continua amenaçant pluja. Torna a fer fred.

En poc temps arribem al control canvi i continuem amb una orientació lineal dins d’un laberint. Anàvem d’una banda a una altre aparentment sense massa sentit, acompanyats per altres equips, i al meu cap sonava la cançó de El Show de Benny Hill.

L’últim sector anem a buscar una tirolina de 100 metres molt divertida i a la tornada cap a meta cau un bon xàfec que ens deixa xops.

Al final primers!!, acompanyats al podi per Karkinyoli RT i Raidermania ADCON, i unes bones rises.

L'Anna i el Toni fan un molt bon 7è lloc a iniciació.


Dani

Dos equips Aqua- Això Raid participen a les 24hores del Campionat Europeu Rogaining a la Llacuna

La primera prova d’aquest any és tot un repte: la 10th European Rogaining Championship el 26 i 27 de gener a la Llacuna. Es tracta d’una prova d’orientació de 24 hores, 14 de les quals són de nit, durant els dies més freds de l’any!

Aquest cop anem el Quim, la Meri, el Kenneth, El Toni i el Dani.

Ens sorprenen el nombre d’equips estrangers, molts d’ells de l’Europa de l’Est, acostumats a aquest tipus de proves. Per l’edat, també veiem que deuen tenir experiència: la mitja pot estar en 50 anys.

A les 10h ens faciliten un mapa amb les balises repartides pels boscos del voltant de la Llacuna, perquè en dues hores decideixis quina estratègia seguiràs, cap on aniràs, quantes hores planifiques dormir (si és que dorms), quanta aigua i menjar endur-te....No són decisions fàcils... Comencem a veure les primeres diferències entre nosaltres i els equips de l’Est: xinxetes als mapes marcant balises i fils de llana per calcular km.

A les 12h es dóna el tret de sortida des de la plaça major del poble. Allí ens trobem amb cares conegudes de Vilanova, Lleida, Vilafranca, Girona....Les primeres 10 hores es passen relativament ràpid, a estones trotant, altres caminant i trobant-nos bastants equips fent un recorregut similar al nostre. També ens adonem que els russos deixen les motxilles amagades per anar a fer balises que són d’anada i tornada. Haurem de mirar el reglament a veure si això és permès! Ho dubtem... Estratègies militars que deuen utilitzar ells!

A les 10 hores, escassos de beguda i aliments decidim que és moment d’abrigar-nos per la nit, fer una parada al “hash House” (la casa central amb avituallament) i tornar a fer estratègia. Ens comencem a veure llagues als peus... però això no ens atura. Fem una parada de més d’una hora i un cop ben alimentats i amb roba d’abric, seguim la ruta. La lluna plena ajuda a orientar-se, però els frontals són imprescindibles quan ens endinsem al bosc. Fins aquest moment, anem molt bé d’orientació i anem trobant les balises cada 20-30 minuts... però... buscant la balisa 77 se’ns apareix una paret enorme que no podrem pujar.. hem de donar tota la volta per encarar-la bé. Amb 1hora i mitja per trobar-la, els ànims ens decauen, les cames es tornen més fluixes i la moral està per terra.... Ja són les 5,00h i estem en una punta del mapa, així que decidim que és hora d’anar tornant cap a meta el més recte possible i agafar les balises que vinguin de camí. Aquestes últimes hores es fan eternes....

Cap a les 9,00h arribem a meta. Hem estat 20 hores caminant. Ha estat una experiència totalment nova... dura a estones però increïble la major part del temps. L’organització genial i els 5 membres de l’equip segur que recordarem  els moments fent el “jabalí” pels boscos al mes de gener de nit!  
Totes les fotos