sábado, 12 de julio de 2014

RaidAran 2014, 5ens en Aventura

Fa uns mesos vam escoltar que es faria un raid de varis dies i que estaria dintre de les sèries europees de curses d'aventura: el Raidaran. Al mateix moment vam decidir que, si res no ho impedia, estaríem allà participant. Ara, després de totes les aventures i anècdotes, tenim clar que no sabíem a que ens enfrontàvem.

Marxem el dimecres 2 de juliol a mitja tarda cap a la Val d'Aran. L'equip d'aventura el formen Kenneth, Meri i Toni, jo (Dani) els hi faig l'assistència. Ens trobem tempestes pel camí i a l'arribar ens trobem una Vielha tota xopa i amb prediccions de pluja per dijous i divendres com a mínim. Sopem i anem a dormir.

Dijous a mig matí recollim dorsals, material llogat, mapes, gps, etc. mentre ens trobem amb cares conegudes i equips de la resta d'Europa. Dinem i anem familiaritzant-nos amb els sectors del raidbook i els mapes: la clau per aquest raid serà l'estratègia. Tornem a Vielha pel briefing, amb temps i tranquil•lament, portant tot el material per que Meri i Kenneth facin el sector pròleg: un trekking i una bici, un sector ràpid per familiaritzar-nos amb l’entorn i fer caliu al poble.
Doncs bé, no portàvem tot el material, ens havíem deixat una brúixola, sort que havíem vingut amb temps... Toni i jo anem a buscar-la, Meri i Kenneth es queden al Teatre per si arribéssim tard. Arribem al poc de començar el briefing, un petit susto. A mig briefing, quan expliquen en què consisteix el sector pròleg, ve el susto de debò: els equips d’elit faran el sector per relleus i els d'aventura el fan tots tres components, el Toni es queda blanc, no reacciona, nosaltres no podem evitar riure de la situació: hem de tornar a buscar de nou material per poder fer el trekking i la bici, en menys de mitja hora. Marxem Toni i jo a buscar-lo, i tornem a temps sense problema.
Sortim del mig del poble, una mica de nervis i alguns curiosos preguntant de que es tractava l'event. No plou, però sembla que podria començar en qualsevol moment. Comencem a l'última hora de llum i abans del canvi a la btt ja es fa fosc. Tothom va al esprint, i en unes 2 hores completem el sector. Estava tot moll de la pluja dels dies anteriors i els corriols es tornaven impracticables en btt. S'ha de tenir en compte per les pròximes seccions en btt.
El divendres a les 9h comencem en patins de Vielha a Salardú. El faran Meri i Toni, amb la carretera tallada al tràfic. Bastant desnivell, però en una horeta ho completen, i això que diuen que no saben patinar... just al arribar, comença a ploure.
Sense baixar el ritme, surten Kenneth i Toni a fer un trekking de 32km de Salardú fins a St. Joan de Toran. Per moments plou bastant i el paisatge queda minvat per una boira molt espessa en bona part del trajecte que, junt amb alguna llengua de neu, exigeix concentració per no perdre el camí.

La Meri i jo anem al control canvi de St. Joan de Toran, preparem les bicis pel canvi a btt i muntem un avituallament amb "carpa-mòbil" per protegir-nos de la pluja, que per moments és intensa. Al poc, veiem arribar els primers equips mentre esperem que arribin Toni i Kenneth. A l'hora, anem reomplint el plat de patates xips i el de fuet que hem anat buidant involuntàriament. Fem una mica de seguiment del raid via web, i pasem de esperar a desesperar: es queden molt enrere i no sabem si és per que no s’actualitza l'aplicació, s'han perdut o s'han fet mal, son uns moments de intranquil•litat. Sort que hi ha patates i mapes per plastificar...
Finalment, cap a les 16h arriben i lo primer que fan és treure's la roba i seure a la "carpa-mòbil". Mengem, mirem el mapa i Meri i Kenneth es preparen per sortir cap a Es Bordes. Dubten de fer un parell de balises que queden quasi de camí, però amb lo tard que és i lo que ha plogut decideixen deixar-les.
Arriben Meri i Kenneth en bici a Es Bordes amb el temps just per posar-se el neopré i baixar al riu a fer el rafting, ho faran Toni i Meri. El tram de btt, que tothom comentava que era "fàcil" era més aviat lo contrari: un GR intransitable en bici, amb escales i a sobre amb fang. Com a mínim no lis va ploure. Baixen corren cap el riu Toni i Meri, Kenneth i jo recollim i els seguim per carretera fins a Bossost on acaba el rafting per continuar amb un trekking, barranc, proves de cordes, ferrata i pujar amb un trekking cap a Es Bordes. Era el moment d'aplicar la primera estratègia...
En aquest raid ho hi havia res que fos pim pam, i el rafting que ho semblava, no ho era tant: la Meri va xalar molt, Toni pot ser no tant, tot i que els dos es van cansar de remar. Després el trekking, només la balisa de la cova, les proves de cordes a Les i trekking de tornada cap Es Bordes, amb una altre balisa.
Cert, vam decidir deixar-nos el barranc, la ferrata i acurtar el trekking, les cordes no, que segons la Meri seria una prova senzilla. A les cordes ens vam deixar els braços i vam patir cada metre que avançàvem, i la Meri va confirmar de nou (i la resta també), que en aquest raid no havia prova senzilla ni balisa fàcil, per molt senzill que sembli sobre el paper. El temps de tall d'algunes proves se’ns acabava i era millor anar sobre segur.
Toni i Kenneth fan el trekking de tornada de Les cap Es Bordes. Mentres no arriben, preparem les bicis, la Meri intenta descansar i jo vaig plastificant algun mapa més per matar el temps, doncs encara no havia arribat ningú. Quan arriben a Es Bordes, som els primers que ho fem, el preu: deixar-nos bastantes balises. Sopem uns entrepans de truita que havíem comprat pel camí, estaven boníssims. Després de sopar, tornem a planificar l'estratègia: o la btt nocturna o el trekking d'alta muntanya de demà. La decisió és complicada, ja que en els dos casos preveiem no fer el sector complert. Analitzem capacitats per fer un amb solvència, els punts i la motivació de l'equip. Ens decidim pel trekking, pot ser seria una errada, però el cor podia a la raó, i sobre tot veníem a patir "una mica" i a divertir-nos. Per sorpresa de les noies del control, ens saltàvem la btt nocturna i anàvem a descansar per un trekking, si més no, llarg.
Mentre Toni i Kenneth fan el trekking i tenen unes converses de lo més entretingudes amb l'equip Raid TwoNav Terres de l'Ebre per alleugerir la duresa del sector, Meri i jo rentem roba i material, ens aprovisionem de menjar, amb pa de pagès exquisit d'un ultramarinos dels 50's inclòs, i intentem descansar una mica. Cap a les 16h, amb una Meri impacient per veure l'arribada del nostre equip a La Guingueta d'Aneu, ens dirigim cap el control canvi. Al arribar allà inspeccionem l'estany guapíssim on hem de fer la natació (l'aigua estava mooolt freda), canvis d’impressions amb altres equips de lo que portem de raid i preparem l'avituallament.
Arriben del trekking amb els TwoNav: el Toni vermell del sol, el Kenneth amb molèsties al taló. Allò no era una broma, allò havia estat molt dur i tant física com mentalment. Estaven esgotats. Mengem i recuperem forces: pa de pagès, amanida de pasta amb pollastre i una cervesa ben fresqueta. Però sense encantar-nos: Meri i Toni es posen el neoprè i es preparen per la natació abans de que tanqui el sector (a les 22h) i sobretot abans de que sigui de nit. Quan pase en Caiman el convidem a una birra, d'un glop beu mitja llauna, és una màquina aquest home: acabava el trekking i com si res.
La natació la vam fer amb altres equips d'elit i tothom anava fent les balises poc a poc, però alguns equips patien el desgast d'unes 37 hores seguides en cursa. A la sortida del aigua, entre el cansament i el contrast tèrmic d'una aigua molt freda, alguns raiders pateixen lo que no està escrit: cares de dolor i moments d'angustia. El fred ja havia calat dins d'ells i intentaven eixugar-se i canviar-se la roba mentre tremolaven instintivament.
Per la nostra banda, després de 4h de neutralització, portem a terme la tercera estratègia: tot i els dubtes, ens saltem els sectors de patins i de btt, tots dos nocturns, i anem a descansar. Les 41 hores de raid ja pesen, i molt.

La Meri no ha descansat quasi res en tot lo que portem de cursa, tot i així, és la primera en llevar-se per anar fer amb Toni el trekking d'Unha: sabatilles, bastons, motxilla, aigua, un parell de barretes i a pujar un km vertical.
Kenneth i jo els esperem al final del trekking a Arties, hi ha molt bon ambient. La via ferrada i la escalada també se la saltaran: les posicions dels equips ja estan bastant definides i no val la pena arriscar. Quan arriben no se lis veu cara de cansats i volem baixar ja cap a Vielha en bici, però l'organització ens diu que ens hem d'esperar al primer equip d'aventura i baixar després d'ells. Toni es despista i se li tanquen els ulls, pot no semblar-ho, però està "fresco como un rosa".
Mitja hora més tard arriben els RaidAventura, i sortim darrere d'ells, és una btt sense gaires complicacions que ens porta a la meta a Vielha.
Per fi, arribem a meta, 52 hores més tard. Allà, comentem la cursa amb la resta de equips amb els que hem compartit cursa. Desprès de l'entrega de premis on se reconeixia als millors equips, fem un dinar de germanor amb la resta d'equips.
Era el primer cop que fèiem una prova d'aquest tipus, de més d'un dia de durada i de rang internacional. A les classificacions finals, cinquens en aventura, que aparentment sembla poc, però ho hem suat de valent i ben contents i orgullosos que estem. Vam començar el raid amb les màximes de: 1, no pendre mal; 2, acabar el raid; i 3 disfrutar-lo, i ho hem complert tot.
Ha estat una experiència inoblidable, amb els seus moments durs i els divertits, amb moltes rialles i alguna llagrimeta (tant de dolor i com de riure), i amb uns companys de cursa que son super-homes i molt bona gent. I no la canviem per res del món.