.jpg)
+ Fotos...
Després de sis mesos sense aportar cap nova crònica al blog, avui m’he decidit a fer-n’hi una.
Aquest cop no és la crònica de cap cursa, ni cap raid, ni cap prova organitzada, però per mi suposa tant o més que un pòdium de la copa catalana.
El kike s’ha engrescat en una de les seves ja habituals aventures. Aquest cop es tracta de pedalar durant 48h non stop amb l’objectiu de fer 2.500km, que sumats als 2.500km del seu company fan els 5.000km que separen Lleida de Níger i aquest és l’inici del projecte “pedales solidarios” que juntament amb Unicef realitzen a l’ekke.
No cal dir que ho considero una prova de dimensions extraordinàries només a l’abast dels pocs escollits com el kike. Quin màquina de tio!!
Òbviament jo no opto a reptes d’aquesta envergadura, i la meva modesta aportació es fer-li’s companyia durant unes hores pedalant davant seu, i així em vaig decidir.
Vaig anar la setmana passada, em vaig apuntar, vaig engrescar a tants com vaig poder, vaig comprar-me la samarreta de l’esdeveniment i vaig fer la meva petita aportació econòmica al projecte.
Així que ahir dilluns a les 14h em tocava anar a pedalara una horeta amb ells, familia i amics i ... una festa! Cantant, pedalant, i ... disfrutant de poder fer de nou esport amb bona companyia sense que el dolor em fés abandonar als pocs minuts de començar.
Tant bé ens ho varem passar que vam decidir apuntar-nos una horeta més, per avui a les 6h del matí. Així que avui a les 5h15 diana. Em passa a buscar el Ruben, passem a buscar a la Eva i ens trobem allí amb la Yole. Quan arribem veiem al kike tumbat fent-li un massatge i posant-li’s aquelles cintes que ara estan de moda per evitar lesions musculars i la Rosa, la dona el kike em diu “com et dius?”. Dic, coi! Xavi! I diu, “sí ja, però de cognom”. Dic, Ruiz. I em diu tot rient, “Doncs al sorteig t’ha tocat la samarreta del barça signada per tots els jugadors del primer equip”. I Jo ... “uuuuaaaaaala !!!! La de les sis copes ! Això sí és la grossa de nadal!.
Ens fiquem a pedalar i comencem a adonar-nos de lo extremadament dur que ha de ser portar 18h pedalant com ja porten, parlem amb ells i tots dos coincideixen en que el pitjor és el dolor del cul. Però allí estan! Quin parell de “machines”.
Fem la nostra horeta, ens apuntem per dues sessions més (una d’elles la darrera hora, demà de 11h a 12h) i després de la dutxeta ens fotem un bon esmorzaret, i ara quan he arribat a casa, m’he adonat que tot plegat m’ha recordat a les habituals sessions matinals de spinning de l’Això Raid, ... m’he sentit bé, i m'he animat a escriure aquesta crònica.
Ara vaig a fer estiraments, ja que l’esquena comença a donar guerra, però alhora me n’adono que he deixat enrera aquelles setmanes de dolor constant i incondicional en que l’esquena impedia deixar-me fer rés, i el malhumor s’apoderava de mi, i això m’anima, ja que penso que aviat podré estar de nou amb el meu equip, l’Això Raid.
Això sí, de “raider escoba”, però amb això en tinc prou, de moment.
Adjunto la web del projecte pedales solidarios. És impressionant! I alhora aprofito per animar al kike i al Toni. “Ánimo! Estais en mente de mucha gente, y todos sabemos que sois capaces de soportar lo que para muchos es impensable. Estamos con vosotros !”
http://pedalessolidarios.blogspot.com/
By Xavi
