


Alguns membres de l’equip ja esperen a Bagà, mentre la resta arriba des de Vilanova ... amb una mica de retràs (ejem). Un cop tots junts anem a deixar la furgo al pàrquing més proper del refugi de sortida.
Uns amb nafres als peus, altres amb tendinitis i cansament acumulat pels entrenaments però tots amb moltes ganes de començar. Es respira nervis, il·lusió, alegria, una sèrie de sentiments que fan l’entorn molt agradable i ens fan oblidar de les lesions i el dia a dia. Això comença !!!
El Refugi del Rebost és el nostre punt d’inici de la travessa, segellem, recollim mapes, i som-hi!!! Ara sí!! A un ritme adequat per tots, sense pressa però sense pausa, fent parades per menjar alguna barreta, xuxes, beure… i continuar pujant, amunt, amunt…
Arribem al refugi Niu de l’Àliga, el segon on segellem, omplim camelbacks, mengem alguna cosa i sant tornem-hi. Molt bona sensació a l’arribar, ja tenim un tram fet ... ja queda menys !
Al refugi Serrat de les Esposes (uns dels més vistosos, pintat de color verd) ens trobem gent molt acollidora i l’aigua estava fresqueta i molt bona. Després d’un petit descans, recarreguem piles i continuem el nostre trajecte. No parem massa, ja que el temps passa i el cansament es comença a notar.
Ja només ens queda l’últim tram per arribar a l’últim refugi del dia, el Cortals de l’ Ingla. Uns corrent, altres cami-corrent i d’altres a l’sprint arribem al refugi plens d’alegria d’haver arribat. Cantem, saltem, ens abracem … mentre la Meri va a ficar el segell, sort d’ella!!! que si no en més d’una ocasió no ho fem!
Tenim moltes ganes de dutxar-nos i descansar, encara queda una estona pel sopar, ens fan mal els peus, a alguns, perquè el Quim sembla que està “como una rosa”, i ja pensa en que fer per la nit, quin recorregut escollirà?. Demanem una galleda i fiquem aigua freda per relaxar els peus, ens curem les nafres, ens dutxem, i escoltem… “a sopar!!” Que bé!! Som-hi !!
Així que ens disposem a sopar i quan acabem el Quim, com ja havia previst, agafa el seu frontal i sen va a córrer pel bosc fins al Refugi Sant Jordi. L’esperem i en arribar anem tots a dormir.
A les 8.15h del matí ens estem fent la foto rigorosa d’inici d’etapa. Avui ve amb nosaltres en Jordi, un noi que vam conèixer al refugi, molt bon tio!
Feia molta calor, era el dia que més malament ho vam passar pel clima i coincidia amb el tram en el que no trobaríem res per omplir d’aigua així que ... toca aguantar fins al pròxim refugi com puguem.
Arribem cansats, molt suats, sense aigua, i veiem una font on l’aigua estava súper fresca així que sense seny no parem de veure, mengem quelcom i tornem a la ruta.
Aquí ens deixa en Jordi, el següent refugi és el seu últim, el seu final, i té ganes d’arribar, ànims Jordi!!!! Fins una altra!!
Sortim del refugi i ens trobem una pedrera que no para de pujar i pujar, a l’hora on més apretava el calor, fins que a la Susana, que ja estava molt cansada li dona una "pájara" i la resta de l’equip han d’improvisar una Haima, quin show!!! … però ese EQUIPO!!!! Tots a una i en un tris-tras l’Això Raid organitza un refugi que causa furor a tots els muntanyers ... sí senyor!
Finalment, quan es trobava millor, la va lligar el Quim i vinga amunt! Arribem al cim i mentre uns descansen, altres decideixen abonar orgànicament el prat (rés de química) suposem que de l’aigua … ja us podeu imaginar. I per fi! Comencem a baixar, iuju!!!
Però com tots sabem… tot el que puja, baixa... i allò que es baixa s’ha de pujar. Arribem al Refugi Lluís Estasen, on farem nit, arribem molt aviat, així que ... que fem? I com s’havia de fer alguna cosa per passar la estona ... sabeu que? pugem al Pedraforca. I allí que van anar, menys de dues hores, Quim i Kenneth pujar i baixar del Pedraforca, uns cracks!!
Dutxeta i a sopar, i quin tip de riure amb el maromo d’allí, i “això es aixins”! Passem per “the back of the house” i a dormir!
Tercer i últim dia, foto rutinària i endavant. Direcció al refugi del Gresolet, quasi tot baixada! No hi havia ningú, el més fred de tots ... raro. Així que segell i aire.
Continuem amb la travessa, quins paisatges, i quins llocs més xulos per anar a refrescar-te (tot i que els més valents de l’equip ho van fer!! I dono fe que aquella aigua estava ge-la-da!), encara que el Bullidor de la llet, estava vuit, però ha de ser molt xulo. En canvi hi havia un altre lloc que bullien altres coses, i no era llet!! Eh Meri!!! “cap a on se te’n van els ulls?!” que bo! Tot de roques, es diu l’Empedrat, anar pujant, ens mullem els peus, ben fresquets, un tram molt bonic.
Al final del tram i com no, la Susana no pot més, i avui li toca al capi lligar-la, fem el que podem!
En arribar al refugi Sant Jordi, demanem uns entrepans unes begudes, i que bé! Tots llestos per tornar a despegar. “Vinga, que ja acabem”, “va, que és l’últim tram”, “uf”,”ja es veu el final” ... es podia sentir tota classe de expressions.
A mig camí ens quedem gairebé sense aigua i el valent del Quim agafa aigua d’un… no se ni com dir-li … a aquella mica d’aigua que baixava d’una casa que ves a saber d’on venia … i que van costar una setmaneta de ... cagaleres
Els últims 5 km, van estar durs, tot pujada, amb molt desnivell, però tots junts érem un, tots ajudaven al del seu costat, tots animaven al del davant, tots esperaven al del darrera, tots treien forces del fons de la motxilla ... i així vam arribar, per fi a meta!
Emocionats, rient, plorant, abraçant-nos, dedicant-nos paraules emotives, “ja hem arribat”, “Enhorabona!” Quin record ... inoblidable!
Ens vam treure les sabates, uns Aquarius, ens van donar les samarretes, gorres, vam ficar l’últim segell i vam tornar a agafar el material per anar cap al cotxe. Que no van ser 5 minuts, no, una mitja hora més! I pensàvem que s'havia acabat, semblava que no s’acabaria mai!
I per fi vam arribar, durant la travessa va ser un període de reflexió, una aventura, ens vàrem conèixer millor, un repte aconseguit, ens havíem ajudat moral i físicament els uns als altres, com un equip, com el que som, l’ AIXÒ RAID!!!
Fins la propera .... Equipo !!!
by Susana
Dia 3 de setembre, Castell d'Aro, Costa Brava Raid, previsió de pluja intensa i pedra, mapes plastificats, tot preparat.....8:40h sortida!!!
Començem amb una orientació urbana amb ortofotomapa per peguntes i una balissa. Algunes preguntes porten a la confusió, la balisa està sota un carrer en una claveguera. No sabem si les hem contestat totes bé, però acabem. Sortim dels primers en BTT.
La BTT de 30km es fa molt llarga, tècnica i dura. Desprès de petits errors i encerts d'orientació, arribem al primer control canvi a Llagostera amb totes les balises fetes. El terreny és complicat, patina molt, el Quim cau tontament i es dóna un bon cop al genoll. En teoria es feia en 2:30h i nosaltres invertim més de 3h. Arribem sense res d'aigua, agotats i decidim no fer la rogaining que només bonifica temps. Anem a ficar aigua i ens diuen que s'ha acabat. Quasi em dóna un jamacuco....quan veig que arriba el Manel amb l'aigua...gràcies. Carreguem bé d'aigua, mengem alguna cosa i torna tram de btt.
Aquest cop són 12km amb fotobook. Tram que ens va força bé i que també fem tot. A l'arribar a l'inici del trekking més via ferrada jo ja estic fos...però s'ha de continuar, barreta, gel i tira milles.
Al trekking se'ns atraganten un parell de balisses però les fem totes. Jo estic ko i m'asseguro a cada cable que veig de la via ferrada per fàcil que sigui el pas no sigui que m'agafi un mareig i me'n vagi cap avall.
Control canvi....estic fet caldo, buit per dintre necessito un xute....no puc més. En aquestes que el Quim troba uns bocates i em diu que necessitem menjar alguna cosa. Bocata en mà tornem a tram btt de 15km amb un altre fotobook. En aquesta secció ens acompanyaran els germans Dalton. Dos paios que són uns màquines en btt però que no s'orienten ni a casa seva ;-). Al menys ens fan el tram més amè ja que no callen, però en contrapartida ens apretem una mica més el ritme.....cosa que pagarem més endavant. Tret de l'atac d'uns gossos, fem totes les balisses i arribem al control canvi de trekking més ràppel.
Aquí hem de fer tir amb arc a uns animals de suro....no donem ni una! En aquest moment i donat el nostre estat físic començem a pensar en saltarnos balises. Cop de fuet i iniciem el trekking de 8km i la primera balisa ens costa una mica, mirem els temps de tall, la magnitud del trekking i ja veiem que anem molt justos. Fem el ràppel i cap a la platja en btt.
El proper tram de btt de 8km sembla fàcil, però ja estem cansats i tot costa més. Ens adonem que ja no ho podem fer tot i hem de pensar què deixem. Arribem a la platja de Platja d'Aro a les 19:23....per 3 minuts no entrem a l'aigua amb els caiacs. I millor per que el Quim té rampes i l'aigua i les rampes no són gaire amigues. Parlem amb el Manel (director del raid), parlem entre nosaltres, i decidim no fer el coastering i marxar directament a meta fent les darreres balises de btt.
Arribem a meta 30 minuts abans del tancament, pensant que podiem haver fet alguna balissa més al coastering....però les forces ja no acompanyaven.
Ens preguntem que hem fet malament, primera part del raid totes les balises fetes i segona part que ens n'hem deixat moltes per falta de temps. I tota l'estona pensant que anem els última, i que com pot ser si ho estem donant tot. Serà que la gent es coneix molt la zona?...que han entrenat molt aquest estiu? Que nosaltres aquest estiu no hem fotut res?
Bé, dutxeta, i a sopar. Avui no cal ficar-nos samarreta d'equip, no farem podi. Així que estrenem la samarreta que ens han regalat al raid.
Despres del sopar sorteig de material i entrega de premis.
3er classificat en categira èlit AIXÒ RAID XTEAM....què? Cómor? Quina sorpresa....si al final resulta que l'esforç, tot i la mala etstratègia ha donat els seus fruits!! Què guay!
2ons Ariprot i 1ers HG La Fuma.
Un raid molt ben organitzat, un entorn molt maco, dur i llarg.....però quin raid no és dur?
Per cert...i l'aigua? I la pluja? I la pedra?......aix aquesta previsió meteorològica.....
Ara a esperar classificacions de la lliga de raids FCOC. De moment hem det dos 2ons llocs, un 3er i un que no hem anat.
Fins al proper!!
By Kenneth
Benvolguts FarO Nits i FarO Niteres,
Ja queda menys per la FarO nit de divendres 15 de juliol, que començarà a les 22,00h. Tanmateix us esperem a partir de les 21,00h per recollir la targeta de balisar del vostre equip i altre material divers. Serem puntuals, així que donarem la sortida a les 22,00h en punt.
Sobretot recordeu-vos de portar el material obligatori:
- 1 -frontal per persona
- 1 -mòbil per equip
- 1 -brúixola per equip
- ai-aigua
També han anunciat que refrescarà, per tant, porteu-vos roba d’abric per després de la FarO Nit. No volem que agafeu fred!
La FarO Nit funcionarà en format rogaining, el que vol dir que hi ha 20 balises amb diferent puntuació. Cada equip decideix l’estratègia, si caminar o córrer, si fer només les balises més properes o anar a les més llunyanes, si fer-ne 10 o fer-ne 20… Vosaltres decidiu…
La puntuació de la balisa ve donada pel primer numero de la mateixa, així per exemple, la 24, val 2 punts, mentre que la 91 val 9 punts. Òbviament la puntuació més baixa significa que és més fàcil de trobar mentre que la més alta és més difícil oestà més lluny. El màxim de punts de les balises són 101 punts.
Totes les balises estan al lloc que els correspon al mapa. Per tant, si no la trobeu, vol dir que no esteu en el lloc correcte. Si ens l’han pres, hi haurà una cinta blanca i vermella i una balisa txeca, que significa un sobre al terra on hauria d’estar la balisa amb el numero de la mateixa. Agafeu un numero i porteu-lo al control a l’acabar la cursa per comprovar que efectivament estàveu en el lloc correcte.
La vegetació en alguns llocs és espessa i punxent. Si teniu pensat fer les més difícils i travessar zones de vegetació baixa, us recomanem polaines o us garantim unes bones rascades!.
Quan arribeu a la balisa, grapeu ben fort perquè quedi la marca a la targeta de balisar. En cas que no quedi ben marcada, l’organització entendrà que no s’ha marcat aquella balisa.
Està totalment prohibit creuar la via. Si l’organització veu que algú la creua li aplicarà la penalització màxima. Al mapa, ja es veuen els llocs de pas obligatori. En el cas que passeu al costa de la via, vigileu perquè passen trens a molta velocitat i no se senten fins que estan a prop.
La cursa es donarà per tancada al cap de dos horesexactes després de la sortida. Les penalitzacions per arribar tard seran les següents:
- 1 segon després de les 2 hores de cursa: 5 punts de penalització
- Per cada minut més tard: 1 punt
- Més de 10 minuts: 101 punts.
Per tant, us recomanem arribar abans de les dos hores.
La classificació serà en funció del màxim de punts en el menor temps.
Hi haurà un petit refrigeri a l’acabar.
Torna amb 4 balisses fetes i falten les altres 4 que les fa el Kenneth ràpidament!
Ens dirigim cap a la via ferrata i hem de fer una mica de cua, menys de la que esperàvem. Déu n’hi do la ferrata… té alguna zona exposada que a l’haver cua fa que hagis d’esperar penjat. Té dos ponts de mico i un amb taulons de fusta. Molt guai!! Una bona manera de començar el raid, separant als equips.
Total, que hem quedat 9 de 16 equips (7 hores 8 minuts), però no parem de preguntar-nos per què no vam anar a picar la 77??? Too late..... En fi, l’important és que ens ho hem passat bé, no ens hem fet mal i com sempre l’organització ha estat fantàstica! Fins i tot, quan els hem dit a primera hora que tots dos ens havíem oblidat tota la documentació. Sort que ens tenen a la base de dades com habituals!!! Vaya despiste!
Molt bon raid per l’Alt Penedès, on al final no ha fet tanta calor com s’esperava, però on ens hem donat una bona pallissa. Aquest any hem decidit fer sempre èlit i això és nota....ens tocarà picar pedra!!! Però ens agrada o sigui que Això Raid!!!
Sembla que avui serà un dia calorós. Comencem a les 9,10 amb una cursa de relleus a la pista d’atletisme i una orientació urbana. Que divertit és veure gent amb cascos de bici i un mapa corrent pel mig dels carrers, del mercat… i la gent mirant-nos sense saber a què juguem!
Agafem la bici i fem unes quantes balises fins a Vilanova d'Escornalbou, on comença el primer sector de trekking. Decidim deixar-nos una balisa que està a dalt d’un turó (pou de glaç) després d’estar-nos una bona estona buscant una balisa en una riera entre canyes. Resulta que estava balisat amb cintes però no ho sabíem… No us direm com tenim els braços… però com si ens haguéssim barallat amb una colla de gats!! (a part de cremats del sol!!!).
Tornem a buscar les bicis i als 100 metres a la Meri li cauen les pastilles de fre!!! Lo pitjor és que la bici sortia del mecànic ahir a les 20,00 amb aquest problema solucionat en principi… està clar que no…! Però som raiders: desmuntem el fre, el lliguem amb una brida que ens deixa un company de Cambrils les Barques (gràcies!) i continuarem com podrem… En aquestes ens avancen uns 8 equips! Aquest tram de bici, però, no necessita frens, perquè de fet, carreguem la bici amunt i amunt una bona estona, escalant pedres fins a Colldejou. Allà ja arribem molt justos per començar el trekking.. tenim 5 minuts per decidir què fem i optem per saltar-nos els 10 km de trekking amb 1000 metres de desnivell i fer directament el sector de bici perquè és tot baixada i anirem lents sense fre… I efectivament, comença amb una forta pujada per després baixar fins a Cambrils creuant Mont-Roig del Camp (25 km). Aquest tram al principi és lent, hem de baixar-nos de la bici molts cops o decidir matar-nos directament sense fre… millor la primera opció! (això diu el Kenneth que vasense fre… jo a topeeee….!! Ja sabeu els que em coneixeu com m’agraden les baixades!)
Arribem amb alguns equips d’aventura al caiac i sorpresa, ens trobem amb l’equipooo!! El mini-raider, la Neus, l’Edu i les nenes… com sempre, l’Edu ajudant-nos a preparar-ho tot. Visca la logística!!! Fem les dues balises, uno, dos, uno dos… i ens queda el run&bike. Fem el tros de passeig com podem, els dos sobre la bici fins que agafem una riera i hem d’anar corrent amb la bici al costat fins arribar a l’escalada. El Kenneth es posa els peus de gat i amunt, 15 metres... i ja estem!! Al final, després de 8,50h, quedem a mitja taula de la classificació amb 44 punts. Aquest any hem descobert noves zones properes a Cambrils més enllà de la típica riera.