El raid dels sentiments i les emocions

El raid Crisalida a Camporrells ha sigut molt especial per diversos motius. Camporrells és el lloc on estiuejava quan era petita, durant molt anys, amb els meus cosins, i tinc molts bons records. Quan vaig veure que s’organitzava a Camporrells, no vaig dubtar en que havíem d’anar. 

Dissabte al matí vam fer un raid curtet de 37 km amb secció de trekking, patins, btt, escalada, urbana i ràpel al campanar. Vam quedar en segona posició i vam guanyar un trofeu genial, un mosaic fet a mà per nens disminuïts psíquics. Això va ser especial...Ens va colpir veure arribar un tàndem amb el guia, en Triki, company de l’amic Txakal del Rocko Almenar, i un noi cec i sense braç, el Jean Pedraza, que van realitzar exactament el mateix raid que nosaltres. En Jean va insistir en que volia també ell rapelar al campanar. Quan van arribar al final del raid, l’ovació més gran d’aquell dia la va tenir aquest equip. Un exemple de superació personal i tenacitat, de la que hem d’aprendre molts.

Jean Pedraza rapelant al campanar de Ccamporrells. Increïble!

Vam tenir encara més emocions per la tarda... En Joan i la Mercè, del Tamarite Ski Club, havien organitzat un raid per gent amb discapacitats i les persones que havíem competit pel matí podíem quedar-nos per la tarda a fer equip amb els discapacitats. El Kenneth va anar amb l’Aleix i la Meri, amb l’equip del Diego Ballesteros i l’Ana. L’Aleix és un noi de 19 anys que viu amb cinc nens més i el Jacinto, el seu pare d’acollida i el fundador i president de la fundació Crisalida. 

Ja quan vam conèixer el Jacinto divendres a la nit i ens va posar un plat a taula i va compartir els seus somnis amb nosaltres, ens va frapar la seva història i la dels nens. Vam conèixer que l’acollida és més que una forma de vida, són emocions, sentiments i somnis fets realitat. Vam formar part per uns moments d’una cosa més que una família i una fundació que intenta ajudar a disminuïts psíquics que no es valen per sí mateixos. 

El dissabte, fent el raid amb tots ells, compartint molts moments durant el dinar, la preparació del seu raid de la tarda, quan ens van animar pel matí en el nostre raid... ens vam adonar que aquell dia el recordaríem tots nosaltres tota la vida: l’Aleix, el Martí, l’Eduard, l’Alberto, l'Alex, la Diolinda, el Jacinto, la Tere..... (seria una llista llarguíssima i malhauradament, ens oblidem noms....)

Quan vaig acompanyar al Diego en la seva orientació urbana per Camporrells, em vaig adonar que la vida et pot canviar en segons, com a ell, un accident de cotxe que et deixa en cadira de rodes per tota la vida. Però vaig comprendre que el valor, la valentia, les ganes de superació fan que el Diego vegi reptes on uns altres només veuen obstacles i dificultats. Quan vam fer el sector de bici tots tres, amb la seva companya, l’Ana, em vaig adonar que hi ha gent que viu pensant en les traves que et posa la vida, altres, per contra, com aquesta parella, treballen junts per superar aquestes traves. www.delaexpoalasolimpiadas.blogspot.com

El Kenneth i l’Aleix van quedar primers. Com va dir el Jacinto, el somriure de l’Aleix aquell dia (i el de tota la resta de participants de fet) val més que qualsevol victòria, podi, resultat o trofeu, i no té preu.

1ers Classificats Open Raid Crisalida Iniciació. Aleix i Kenneth (Gracias Diego Ballesteros por la foto!)

Aquest dissabte van aflorar sentiments de solidaritat, de compartir, d'amistat, valors que fa temps que s'han oblidat...hem pogut conèixer persones que admirarem a partir d'ara i estem segurs que els nostres camins es tornaran a creuar. Hem experimentat, i li prenc al Jacinto les seves paraules, "la màgia dels sentiments".

Sortida de la tarda al Open Raid Iniciació