Open Cornudella de Montsant: vinyes i falcons

Video del raid:
Open Cornudella de Montsant 08. La Peli

Dissabte ens llevem a les 6.15 del matí i un es pregunta: però per què hem de fer això un dissabte? Un cop interioritzes que ja no hi ha marxa enrera, vinga, som-hi cap a Vilanova a buscar als professionals per arribar tots plegats fins a Cornulleda de Montsant. I el Quim diu: plourà o què? Serà el primer raid que faig des de fa molt temps que no plou…

Primera prova d’orientació: carretera, autopista i peatges. En un dels peatges hi ha un primer despiste: sortim i després tornem a entrar.. i mentre, vinga a ploure… no pot ser. Un altre cap de setmana plovent!! Però arribem a Cornudella i està una mica moll però ha deixat de ploure. Quin “ambientasso”!! Hi ha molts equips, molts cotxes, bon rollo, algunes cares conegudes. Ens anem a inscriure, revisar material per a la via ferrada, pagar 20 € de fiança per la puça de balissar, montar bicis, lo típic…Què xula aquesta “puça” per marcar les balisses. A veure si serà còmoda aquí al canyell tot el dia.

La sortida és a les 10,00h i a les 9,50 comencen a fer el briefing. Quins nervis..hi ha molta penya!! Resulta que al final som 97 equips, alguns solos però la majoria en parelles. Pensem que serà un caos… l’organització avisa que tinguem paciència que som molta gent i que respectem la gent del poble i la natura. M’agrada!!!

Comencem amb orientació urbana pel poble. Es pot fer individual però amb el meu sentit de la orientació, millor que anem junts o jo no arribaré mai. Surten els equips numerats entre 5-10 segons de diferència. Mirem ràpidament el mapa i vinga a córrer amunt. Hi ha gent amb mapes per tot arreu corrent amunt i avall, semblen despistats.. entre alguna gent del poble que ens miren i deuen pensar que per què hem de fer aquestes coses?? Però deuen estar acostumats… Mentre corro vaig pensant: ai, quin poble més xulo…

Quan acabem la urbana, vinga, bicis i cap amunt. Arribem a la primera balissa i trobem un munt de gent parats i dient que per aquell camí estava complicat, millor per carretera.. i grups tirant enrera. Jo deixo la bici i vaig a buscar la balissa entre gent que no es decidia per on anar o tornava enrera. Marco i el Kenneth em diu: tirem per aquí… Apa, carrega la bici, cap avall i després cap amunt entre pedres i un rierol… i estem sols. Passem entre vinyes i els fotògrafs del raid ens fan una foto…Ostras,… què bé… anem molt bé! Tothom ha tornat enrera pensant que seria un camí fatal i està molt bé i reduim temps segur…. Però aishhhhhhhh….arriba un punt que hi hauria d’haver una balissa en unes ruines i precisament veiem una casa en ruines. Parem, busco i busco, amunt i avall però res… arriba un altre equip i igual.. res. Fins que ens adonem que estem en el camí erroni i al tornar enrera ens trobem tot un grup de gent que venien de l’altre camí… quina pena perquè haguessim avançat molt si no ens haguessim equivocat en aquesta segona balissa… llàstima!!!!

En fi, anem per bon camí i continuem. Hem de decidir quina ruta agafem perquè hi ha dos opcions: hem d’agafar-ne una (la A o la B) i baixar per l’altra (que ha de ser la contrària a la que agafem en primera instància). I el Kenneth diu: és igual, total haurem de fer-les les dos de pujada o baixada… Comencem a baixar per la ruta A i el K. diu: ui, em sembla que no anem bé. I mira, de cara ens trobem al Ricard i al seu company… ei, nosaltres anem a la 4 A i ell ens diu, doncs aneu fatal perquè nosaltres venim de marcar la 4B. Els dos equips ens preguntem:On estem??
Decidim doncs anar per la ruta B que ara ja la tenim més a prop i la muntanya puja i puja i puja… i veiem una parella que ell estira de la bici d’ella amb una corda.. ai, quina enveja… com tira aquest noi a més!!!

Finalment després de la pujadeta arribem al CC del poliesportiu de La Morera de Montsant i quan arribem ens trobem de cara un altre cop al Ricard i al seu colega que comencen el sector a peu. Equipooooooo!!

Agafem les coses per la via ferrada però .. ja és massa tard, en 10 minuts serà l’hora de tall i ens arrisquem a carregar tot el kit i no poder fer la ferrada. Decidim fer-ho tot a peu… uffffffff….Evidentment al control de la ferrada ens diuen que ja està tancat...I veiem gent pujant per unes roques. M’hagués fet gràcia provar-ho… En fi, caminarem… però quina pujada. Allà sí que pensava que no podia… pedres i pedres amunt i vinga camí amunt i vinga a pujar… la zona és espectacular..però no puc disfrutar-la, em pesen les cames, estic super cansada… necessito glucosa… el Kenneth em dóna la mà per pujar però li dic que no sé si plorar… em diu que parem, però a mi em ressonen les paraules del Quim dient: l’important en un raid és no parar, continuar… Si el AEE diu això, he de continuar… encara que sembli que no s’acaba mai la pujada i la volta a tota la muntanya.

Arribem a dalt i és impressionant! NO haviem estat mai al Montsant… ens pensàvem que hi hauria vinyes i no tanta muntanya i tanta pujada!!! Però anem arribant al cim per caminets estrets i ens trobem un paisatge increïble. Es una passada!
I continuem caminant… es fa etern… però trobem una balissa..després de tanta estona. Quina il•lusió! Sembla que llavors agafes forces per continuar. Continuem, arribem al cim però hi ha molta boira i fa fred. Es un paisatge alpí, com ha canviat! I mira, un falcó... no, més falcons!

I després de molt caminar i a estones córrer i anar trobant-nos parelles i perdent-les… arribem a un punt on hi ha una persona i li pregunto si anem molt malament. Em diu, depen: sou el num. 55 que passa per aquí. En fi, continuarem fent… i decidim que anirem per les balisses obligatòries.. que estic massa cansada per fer també les optatives. Volem arribar a fer el kayak i correm el perill que no el fem.

La següent balissa la roca falconera, una roca que veiem a lo lluny des d’on estem ara. Quines vistes tan impressionants des de dalt! Ojo el precipici de la falconera…
I des d’allà, a baixar tot el que haviem pujat… uns 700 metres o més??!! El Kenneth davant, jo darrera i més equips pegats a nosaltres i vinga cap avall!!! Baixant, baixant, i vinga a baixar entre roques, pedres, camins, arbres… fins al control del poliesportiu.

Apa, agafem la bici i cap a Cornudella altre cop, de baixada… entre grups de gent que es desorientava però nosaltres anàvem fent, al nostre ritme… Jo, agafant-li confiança la bici… I el Kenneth revisant el mapa i de tant en tant dient: es que ho sabia que era aquí on abans ens hem perdut!

I arribem al control d’inici i d’allà al kayak per carretera...que bé que ens donarà temps de fer-lo, tinc ganes!! Veiem els kayaks al pantà de Siurana, on encara dóna el solet. Directes cap allà… després d’esperar una estoneta, ens tornem a trobar al Ricard: ei, què tal??? Heu fet la balissa optativa, està molt lluny?. Ens diu que si i decidim que és igual, farem l’obligatòria i ja està. Ja tenim kayak i a remar!! És diver!! Ens anem trobant gent i anem saludant i avançant. Ja que estem aquí, fem l’optativa?? .. tenim temps… però… no sé… no, no, estem massa cansats…millor acabem bé. Tornem a la bici i cap al control. Passant pel poble la gent va dient: ànims ja gairebé esteu… aish, quina sensació més agradable… quina passada. Ha sigut duríssim però ja estem! Passem l’arc i t’envaeix un sentiment de superació de tu mateix que et fa oblidar els moments de patiment…I lo millor, fan un sorteig i ens toquen uns mitjons!!!! I al final, a més, hem quedat el número 42 de 97 equips… Això Raid!!!!!!