lunes, 28 de enero de 2013

Dos equips Aqua- Això Raid participen a les 24hores del Campionat Europeu Rogaining a la Llacuna




La primera prova d’aquest any és tot un repte: la 10th European Rogaining Championship el 26 i 27 de gener a la Llacuna. Es tracta d’una prova d’orientació de 24 hores, 14 de les quals són de nit, durant els dies més freds de l’any!
Aquest cop anem el Quim, la Meri, el Kenneth, El Toni i el Dani.
Ens sorprenen el nombre d’equips estrangers, molts d’ells de l’Europa de l’Est, acostumats a aquest tipus de proves. Per l’edat, també veiem que deuen tenir experiència: la mitja pot estar en 50 anys.
A les 10h ens faciliten un mapa amb les balises repartides pels boscos del voltant de la Llacuna, perquè en dues hores decideixis quina estratègia seguiràs, cap on aniràs, quantes hores planifiques dormir (si és que dorms), quanta aigua i menjar endur-te....No són decisions fàcils... Comencem a veure les primeres diferències entre nosaltres i els equips de l’Est: xinxetes als mapes marcant balises i fils de llana per calcular km.
A les 12h es dóna el tret de sortida des de la plaça major del poble. Allí ens trobem amb cares conegudes de Vilanova, Lleida, Vilafranca, Girona....Les primeres 10 hores es passen relativament ràpid, a estones trotant, altres caminant i trobant-nos bastants equips fent un recorregut similar al nostre. També ens adonem que els russos deixen les motxilles amagades per anar a fer balises que són d’anada i tornada. Haurem de mirar el reglament a veure si això és permès! Ho dubtem... Estratègies militars que deuen utilitzar ells!
A les 10 hores, escassos de beguda i aliments decidim que és moment d’abrigar-nos per la nit, fer una parada al “hash House” (la casa central amb avituallament) i tornar a fer estratègia. Ens comencem a veure llagues als peus... però això no ens atura. Fem una parada de més d’una hora i un cop ben alimentats i amb roba d’abric, seguim la ruta. La lluna plena ajuda a orientar-se, però els frontals són imprescindibles quan ens endinsem al bosc. Fins aquest moment, anem molt bé d’orientació i anem trobant les balises cada 20-30 minuts... però... buscant la balisa 77 se’ns apareix una paret enorme que no podrem pujar.. hem de donar tota la volta per encarar-la bé. Amb 1hora i mitja per trobar-la, els ànims ens decauen, les cames es tornen més fluixes i la moral està per terra.... Ja són les 5,00h i estem en una punta del mapa, així que decidim que és hora d’anar tornant cap a meta el més recte possible i agafar les balises que vinguin de camí. Aquestes últimes hores es fan eternes....
Cap a les 9,00h arribem a meta. Hem estat 20 hores caminant. Ha estat una experiència totalment nova... dura a estones però increïble la major part del temps. L’organització genial i els 5 membres de l’equip segur que recordarem  els moments fent el “jabalí” pels boscos al mes de gener de nit!  
Totes les fotos

1 comentario:

Anónimo dijo...

Un senglar m'ha informat d'un raider que va estar plorant pels boscos de la Llacuna. Manifiéstate, primer aviso!