La primera prova d’aquest any és tot un repte:
la 10th European Rogaining Championship el 26 i 27 de gener a la Llacuna. Es
tracta d’una prova d’orientació de 24 hores, 14 de les quals són de nit, durant
els dies més freds de l’any!
Aquest cop anem el Quim, la Meri, el Kenneth,
El Toni i el Dani.
Ens sorprenen el nombre d’equips estrangers,
molts d’ells de l’Europa de l’Est, acostumats a aquest tipus de proves. Per
l’edat, també veiem que deuen tenir experiència: la mitja pot estar en 50 anys.
A les 10h ens faciliten un mapa amb les
balises repartides pels boscos del voltant de la Llacuna, perquè en dues hores
decideixis quina estratègia seguiràs, cap on aniràs, quantes hores planifiques
dormir (si és que dorms), quanta aigua i menjar endur-te....No són decisions
fàcils... Comencem a veure les primeres diferències entre nosaltres i els
equips de l’Est: xinxetes als mapes marcant balises i fils de llana per calcular
km.
A les 12h es dóna el tret de sortida des de la
plaça major del poble. Allí ens trobem amb cares conegudes de Vilanova, Lleida,
Vilafranca, Girona....Les primeres 10 hores es passen relativament ràpid, a
estones trotant, altres caminant i trobant-nos bastants equips fent un
recorregut similar al nostre. També ens adonem que els russos deixen les
motxilles amagades per anar a fer balises que són d’anada i tornada. Haurem de
mirar el reglament a veure si això és permès! Ho dubtem... Estratègies militars
que deuen utilitzar ells!
A les 10 hores, escassos de beguda i aliments decidim
que és moment d’abrigar-nos per la nit, fer una parada al “hash House” (la casa
central amb avituallament) i tornar a fer estratègia. Ens comencem a veure
llagues als peus... però això no ens atura. Fem una parada de més d’una hora i
un cop ben alimentats i amb roba d’abric, seguim la ruta. La lluna plena ajuda
a orientar-se, però els frontals són imprescindibles quan ens endinsem al bosc.
Fins aquest moment, anem molt bé d’orientació i anem trobant les balises cada
20-30 minuts... però... buscant la balisa 77 se’ns apareix una paret enorme que
no podrem pujar.. hem de donar tota la volta per encarar-la bé. Amb 1hora i
mitja per trobar-la, els ànims ens decauen, les cames es tornen més fluixes i
la moral està per terra.... Ja són les 5,00h i estem en una punta del mapa,
així que decidim que és hora d’anar tornant cap a meta el més recte possible i
agafar les balises que vinguin de camí. Aquestes últimes hores es fan eternes....
Cap a les 9,00h arribem a meta. Hem estat 20
hores caminant. Ha estat una experiència totalment nova... dura a estones però
increïble la major part del temps. L’organització genial i els 5 membres de l’equip
segur que recordarem els moments fent el
“jabalí” pels boscos al mes de gener de nit!
Totes les fotos
Totes les fotos
1 comentario:
Un senglar m'ha informat d'un raider que va estar plorant pels boscos de la Llacuna. Manifiéstate, primer aviso!
Publicar un comentario