3era posició al I Raid EKKE Aventura

Aquest diumenge 22, 2 equips de l'Això Raid X Team vam participar al primer raid que organitzava el Kike. El I Raid EKKE Aventura a Lleida, capital de la terra ferma.
Val a dir que ganes no faltaven ja que ens vam plantar a la sortida els primers, crec que vam arribar abans que la pròpia organització!!

La primera prova, molt fàcil, va ser una orientació urbana amb 9 preguntes. Però a diferència de Cambrils, hi havia tres respostes....calia trobar la correcta. Que si mira grafitis a la paret per trobar noms, que si animals mascota del club de futbol del barri....etcc

Després agafem la bici i roadbook. Sembla fàcil, però a la primera cruïlla!!! error! M'equivoco, i m'adono que el meu comptaquilòmetres falla.....i els dels 10 equips que anàven darrera també perquè ens van seguir tots fins a un camp d'arbres fruiters on vam haver de donar la volta. A partir d'aquell moment li canto els metres a la Meri i és ella la que els calcula a la seva bici.
De seguida ens agafa l'altre equip Això Raid (Fran i Xavi) i anem junts. Fins al final trobem totes les balises, destacant una que calia deixar la bici ja que era no ciclable....a menys que algú sàpigui pedalar per sobre dels esbarzers. Què Fran....pinchan, eh!!
A falta de 1,5km de BTT fem una tirolina, i clar això fa que ens tornem a separar els dos equips (s'ha de fer d'un en un i és molt lent). Al sortir de la tirolina m'adono que he puntxat la roda de darrera, i li dic a la Meri que ara no paro....o sigui que a tope fins a boxes.


Ara toca córrer. 8 km per dintre del parc de la Mitjana. Moltes balises, moltes canyes, aigua fina a la cintura....bastant freda per cert, i venga a córrer. Ens trobem al Fran i al Xavi en una balisa i el Xavi diu: "quantes us queden per fer", li contesto que cap i diu: "joder". En aquell moment m'adono que li hem fotut canya i hem deixat un parell o tres d'equips al darrera. Correm fins a boxes....i ens anoten el temps.
Per temps arribem tercers. Tenim davant els Oxigen....però estan a més de 15minuts o sigui que la bonificació no ens serveix per passar-los. Únicament ens preocupa una parella de noies que anava darrera nostre un 20minuts i que si apreten ens poden passar. Però bé, anem a fer el ràpel i l'escalada. Entrega de premis, finalment 3ers, lot de productes de la terra ferma i cap a casa.

El Fran i el Xavi molt bé també. Hauran quedat 5ens o 6ens. I el Xavi escalant com un campió amb la seva placa de titani. Moraleja: Si et trenques algo, operat i fica't una placa de titani!!

Ara que ja tenim samarretes de l'equip, ens canviem per l'ocasió i foto!!!!!

Per cert, el proper cap de setmana Raid Garraf....s'han acabat els podis....tornarem a la realitat.

AIXÒ RAID!!!!!

2on pòdium de l'AixoRaid Team Extrem

Aquest cop era a Prades, i era una d'orientació, campionat de Catalunya Universitari per ser més exactes. Tot i que estem sortint de lesions, hem aturat els entrenaments i totes aquestes coses, a l'hora d'inscriure'ns ........els nois a categoria èlit, evidenment, i la noia a iniciació (més llesta).
Sortim molt entusiasmats, amb ganes i amb certa pressió per fer-ho bé (alguns més que d'altres) però abans de sortir mirem al voltant i penso ... on van aquests amb tantes proteccions a les cames... òndia i als braços!!! Entre poc i massa, penso.
Arrenquem i com sempre, la primera bàlissa es resisteix, tant que ens trobem al kenneth (que havia sortit més tard, però a partir de la segona balissa ... anem a tope! Ara orienta el Xavi, ara l'Edi i la veritat és que tots dos la van clavant, fins arribar a la 10. Qui la va parir! Allí encadenem 4 bàlisses xungues (més encara) on ens fotem tots plens de rascades de tant enganxar-nos.
En la fotografia adjunta es docuemnta el que al mapa seria una clariana, marcada en color verd clar...quasi blanc ... i n-hi varen haver de verds .... fosc!
Anem fent, fins que ens trobem un de l'organització que va recollint i això ens destroça anímicament. Fins i tot ens fiquem nerviosos, però un cop superat, fem la 17, la marquem en foto i anem a retiro.

Això sí, a l'arribar ens assebentem que de nou, la estrella d'aquesta temporada ha tornat a fer un primer lloc. Enhorabona Meri !
De tornada, parem a un xino a fer uns entrepans de pà recalentat, sense formatge i unes patates radioactives amb salsa "nopreguntis", però que van entrar de meravella. Això sí amb una bona dosi coca-cola fresca. Quina sed!!!

L'experiència del nostre AEE

El Raid va començar el dissabte 7 de març de 2009 a les 9 del matí amb una orientació urbana per la localitat de Cambrils on tots els equips arribaren molt igualats a la finalització d’aquest sector per agafar les BTTs o remuntar la riera de Riudoms fins a la població de Botarell on començà el tercer sector amb un Trekking de fort desnivell.

Al inici d’aquest sector, l’equip Vilanoví, format per Uxue Fraile, Pedro Amo y Joaquín del Río, encapçalava la competició amb la resta d’equips molt a prop.

Finalitzat el tram de Trekking vam tornar a agafar les BTTs fins al Monestir de San Miquel d’Escornalbou, on havíem de realitzar una prova especial de ràpel on l’equip encara en primera posició va tenir dificultats de trobar. Novament amb BTTs, continuà l’orientació fins al poble de l’Argentera on iniciava un sector d’uns 6km de patins amb un fort desnivell positiu i un asfalt en molt mal estat que sense l’ús de pals va fer la progressió molt difícil.

Desprès dels patins s’iniciava el sector més dur de tot el raid amb un Trekking i una orientació camp a través amb una vegetació que feia molt difícil la progressió. El trekking finalitzava novament a L’Argentera on agafavem novament les BTTs. El mapa ens portava llavors fins a la localitat de Riudecanyes i novament a Cambrils, on l’hora de tancament del raid eren les 20:00h. Dels equips participants, únicament el nostre equip va completar la totalitat del raid en el temps proporcionat per l’organització amb un recorregut de 104km de recorregut i molt de vent que provocà l’anulació de la prova de caiac.

Amb aquesta primera posició al primer raid, l’equip vilanoví encapçala la classificació de la Copa Catalana de Raids 2009.

Open Raid Cambrils: primera victòria del Això Raid Xteam

Hi ha coses que per més que les expliquis, la gent que no les ha viscut, no les entén. Un raid és una d’aquestes coses.

És difícil explicar que :

Et llevaràs un dissabte a les 6am per a anar tot el dia contrarellotge.
A primera hora del matí correràs pel mig de Cambrils, amb 100 persones més, buscant el nom d’una botiga de roba, el nom de la qual no és un nom.
Després de 2h en bici buscant balises, t’has de memoritzar 20 objectes.
S’ha de deixar la bici per fer un trekking fins a un punt geodèsic a 523m.
Has passat per més rieres i has vist més bassals que en tota la teva vida.
Un innocent passeig marítim pot arribar a ser etern, si desprès de 8h de raid et toca patinar-lo....o pitjor encara, córre’l!
2 kilòmetres de riera pujats en bici per la gespa poden ser tant durs.
Has de fer una escalada per a nens que per culpa de les rampes et fan caure dos cops.
Després de 6h d’intens raid et pregunten pels 20 objectes.
Malgrat tot això, arribes a temps....i PRIMERS!!

Però més difícil és explicar que:
Després de 9h perdut per algun lloc i arribant esgotat, ja estiguis pensant en el proper raid.
T’agafen rampes des de la meitat del raid, continues i acabes.
La sensació d’anar trobant les balises és addictiva i la de no trobar-les és frustrant.
Ets capaç de llegir mapes, que s’haurien de mirar amb lupa en un escriptori ben il·luminat, anant en bici o corrent.
La voluntat de continuar i d’arribar pot més que la d’abandonar.
Ets un equip i, no saps perquè, quan un no pot l’altre sempre pot.
L’ambient que hi ha abans de la sortida te quelcom d’especial; nervis, emoció, expectatives.
L’ambient a l’arribada és agradable; explicar, compartir, riure, abraçades.
Les mirades d’admiració dels altres equips quan puges al podi reconeixent el sacrifici.

Però em quedo amb quatre moments:
-El més tonto però que em va fer riure molt:
Quan anàvem tots els equips cap a la platja per iniciar la cursa urbana un va cridar “ho haveu vist!!!”.
-El més surreal:
Quan una dona al mig d’un poble ens diu que els de davant nostre han tirat per un camí, que ens ofereix unes pegatines de CAT, però que no ens les dóna sinó li prometem que les ficarem al cotxe.
-El més important :
La primera posició del raid ! tot i que el fet d’acabar ja és una victòria. No t’ho acabes de creure en cap moment. Només t’adones que has guanyat quan la noia diu pel micro: “i en primera posició Això Raid XTeam”.
-El més emocionant i que em fa sentir molt orgullós:
La Meri va tirar en tot moment, inclús va pujar ella sola a picar la balisa del punt geodèsic quan jo no podia per les rampes. I com va patir als 6km de passeig corrent al final....però va aguantar com una autèntica Raider!!

Va per tot l’equip i pels nostres AEE....Això Raid!!!!!!!!
By Kenneth

Molt temps ... massa temps

Efectivament, molt temps ... sense escriure al blog, sense mantenir un bon ritme d'entrenaments, sense patir en una cursa, raid o similar, i el pitjor ... patint per les lesions.

Sembla que uns quants no ens hem pogut escapar de les lesions. Espero que al menys serveixi per a que tots ens en salvem durant unes quantes temporades.

Ara bé, no penseu que tirem tovalloles. Alguns les pengen ben altes, fent una destacadíssima actuació en el Raid de Cambrils (no sabeu com espero veure la crònicas o cròniques), i d'altres s'ho miren des de la meta amb cara de "em moro de ganes ... i el que em falta" mentre tot fent temps pensa "ha estat ella la que m'ha fotut un cop a la mà i s'ha tirat el cafè a sobre" (ja us ho contaré).

Bé, espero que el blog s'animi altre cop, que el nostre AEEE Ricard es recuperi ben aviat, que al proper open puguem ser-hi tots, que m'oblidi aviat d'aquesta foto, i ... que m'espereu després de passar per meta.

Ens veiem !

by Xavi