lunes, 9 de marzo de 2009

Open Raid Cambrils: primera victòria del Això Raid Xteam



Hi ha coses que per més que les expliquis, la gent que no les ha viscut, no les entén. Un raid és una d’aquestes coses.

És difícil explicar que :

Et llevaràs un dissabte a les 6am per a anar tot el dia contrarellotge.
A primera hora del matí correràs pel mig de Cambrils, amb 100 persones més, buscant el nom d’una botiga de roba, el nom de la qual no és un nom.
Després de 2h en bici buscant balises, t’has de memoritzar 20 objectes.
S’ha de deixar la bici per fer un trekking fins a un punt geodèsic a 523m.
Has passat per més rieres i has vist més bassals que en tota la teva vida.
Un innocent passeig marítim pot arribar a ser etern, si desprès de 8h de raid et toca patinar-lo....o pitjor encara, córre’l!
2 kilòmetres de riera pujats en bici per la gespa poden ser tant durs.
Has de fer una escalada per a nens que per culpa de les rampes et fan caure dos cops.
Després de 6h d’intens raid et pregunten pels 20 objectes.
Malgrat tot això, arribes a temps....i PRIMERS!!

Però més difícil és explicar que:
Després de 9h perdut per algun lloc i arribant esgotat, ja estiguis pensant en el proper raid.
T’agafen rampes des de la meitat del raid, continues i acabes.
La sensació d’anar trobant les balises és addictiva i la de no trobar-les és frustrant.
Ets capaç de llegir mapes, que s’haurien de mirar amb lupa en un escriptori ben il·luminat, anant en bici o corrent.
La voluntat de continuar i d’arribar pot més que la d’abandonar.
Ets un equip i, no saps perquè, quan un no pot l’altre sempre pot.
L’ambient que hi ha abans de la sortida te quelcom d’especial; nervis, emoció, expectatives.
L’ambient a l’arribada és agradable; explicar, compartir, riure, abraçades.
Les mirades d’admiració dels altres equips quan puges al podi reconeixent el sacrifici.

Però em quedo amb quatre moments:
-El més tonto però que em va fer riure molt:
Quan anàvem tots els equips cap a la platja per iniciar la cursa urbana un va cridar “ho haveu vist!!!”.
-El més surreal:
Quan una dona al mig d’un poble ens diu que els de davant nostre han tirat per un camí, que ens ofereix unes pegatines de CAT, però que no ens les dóna sinó li prometem que les ficarem al cotxe.
-El més important :
La primera posició del raid ! tot i que el fet d’acabar ja és una victòria. No t’ho acabes de creure en cap moment. Només t’adones que has guanyat quan la noia diu pel micro: “i en primera posició Això Raid XTeam”.
-El més emocionant i que em fa sentir molt orgullós:
La Meri va tirar en tot moment, inclús va pujar ella sola a picar la balisa del punt geodèsic quan jo no podia per les rampes. I com va patir als 6km de passeig corrent al final....però va aguantar com una autèntica Raider!!

Va per tot l’equip i pels nostres AEE....Això Raid!!!!!!!!
By Kenneth

1 comentario:

Isra dijo...

Felicitats aixo es brutal, comenceu a tope espero i desitjo que pogueu continuar igual. Sort i a continuar igual.